Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
El Palau Comtal Menor (Barcelona)
Art romànic
Les primeres referències documentals sobre el Palau Comtal Menor són dels anys 1114 i 1116, i fan esment d’un palau situat a prop del torrent del Merdançar, dins el territori anomenat dels Arcs Vells al burg de Barcelona Amb tot, els comtes reis gaudiren poc d’aquesta propietat, atès que el 1168 el rei Alfons cedí aquest palau al monestir cistercenc de Santes Creus, el qual hi establí una procuració i erigí la capella dedicada a sant Bernat Aquest palau, situat entre els carrers de la Riera de Sant Joan, el de les Magdalenes i el carrer Comtal, no s’escapà de l’especulació del sòl habitable…
Meliana
L’església parroquial de Meliana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat a la costa, al N de la ciutat de València: s’estén, d’E a W, des de la mar fins a l’interior, en un terreny pla, d’origen al·luvial, tot de regadiu gràcies a l’aigua del Túria, derivada a través de la séquia de Montcada, i la d’algunes deus naturals.
Hom conrea intensivament hortalisses melons, patates, enciams, etc i alguns camps de tarongers en petites parcelles La terra, molt repartida, és en la seva major part conreada directament pels seus propietaris en un 75% i per arrendataris en un 20% Hi té importància la ramaderia estabulada amb vista a l’abastament de València bestiar boví i porcí A part la indústria tèxtil tradicional, testimoniada ja al s XVIII, el 1862 fou fundada la fàbrica de mosaics Nolla, que adquirí un gran prestigi Actualment la indústria és força diversificada metallúrgia, mobles, materials per a la construcció, cuir…
artiga
Agronomia
Tros de terra, anteriorment cobert de bosc, garriga, etc, preparat per al conreu temporal segons un elemental sistema de rompuda
.
Antigament hom arrabassava els arbres, arbusts, etc, els cremava i n'escampava la cendra a tall d’adob més modernament hom es limità a cremar només la brossa L’artiga era conreada generalment només quatre o cinc anys, fins a l’esgotament del sòl, i després abandonada quan, al cap d’alguns anys, la vegetació espontània del lloc l’havia novament ocupat, hom repetia l’operació El procediment de fer artigues, vigent encara en alguns indrets, ha estat molt generalitzat a les zones muntanyoses o boscades dels Països Catalans fins al s XIX, especialment durant els períodes d’…
Los felices 60
Cinematografia
Pel·lícula del 1963; ficció de 98 min., dirigida per Jaime Camino Vega de la Iglesia.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Manuel Mira FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eatmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Raimon, Jacques Loussier sobre temes de Johann Sebastian Bach INTERPRETACIÓ Jacques Doniol-Valcroze Víctor, Yelena Samarina Mònica, Daniel Martín Pep, Germán Cobos Pablo, Laly Soldevila Virginia, Xavier Regàs Raf, Margarita Lozano Susi, Eduard Omedes Pablito, Joan Capri venedor de parcelles ESTRENA Barcelona, 02061965, Madrid, 30071969 Sinopsi A la dècada del 1960,…
Francesc Gelat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Pagès i dietarista.
Fill d’Esteve Roure i Gelat, de Maçanet de la Selva, i de Susanna Gelat, de Pineda de Mar, els quals amb el seu matrimoni uniren el patrimoni de les dues branques familiars, pertanyia al sector de la pagesia catalana establerta per contractes emfitèutics en parcelles de dimensions rendibles i que vivia d’una manera acomodada Establert a Vall Xirau Santa Susanna, Maresme, escriví en català unes Memòries enregistrades en dos llibres de notes que es troben dipositats a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar El primer volum és un petit quadern de cinc folis que comença l’any…
, ,
alineació
Construcció i obres públiques
Conjunt d’estaques posades en línia per assenyalar un límit entre dues parcel·les de terreny o la posició d’una futura construcció.
Vila medieval de Sant Pau de Fenolhet
Situació Vista aèria del sector de la vila sorgit entorn de l’església parroquial de Sant Pèire i Sant Pau, de disposició en ventall ECSA - F Tellosa La vila de Sant Pau de Fenolhet, capital de la comarca de la Fenolleda, és situada a 267 m d’altitud, a l’esquerra de l’Aglí, al N de la comarca, i constitueix en l’actualitat el nucli econòmic i de població més important de la Fenolleda Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 48′41″ N - Long 2° 30′17″ E Sant Pau de Fenolhet és a 42,5 km de Perpinyà per la carretera D-117 PP-MLIR Història La vila de Sant Pau de Fenolhet deu el seu origen al monestir…
parcel·lació
Dret administratiu
Dret civil
Acció de parcel·lar o dividir en parcel·les una o diverses finques agrupades, sia a iniciativa de l’administració pública o a iniciativa privada.
Aquesta operació només pot ésser realitzada quan ha estat aprovat el corresponent pla urbanístic i hom n'ha obtingut llicència administrativa
el Castell del Remei

Aspecte del Castell del Remei
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Penelles (Noguera), al S del terme, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Formen el conjunt un castell i un santuari, situats a migdia de l’antic terme de Torreneral, agregat a Penelles Ferran d’Antequera vengué la propietat a l’abadia de Poblet el 1414 Anomenada la Torre del Bisbe al segle XVI, fou adquirida a mitjan segle XIX per Ignasi de Girona i Targa el seu fill Ignasi Girona i Agrafel la restaurà La possessió fou industrialitzada i explotada per Joan Girona i de Vilanova El 1982 la família Cusiné adquirí la finca als Girona, que el 2016 passà a ser propietat d’un dels fills, l’enòleg i vinicultor Tomàs Cusiné Des del 1780 hi ha constància d’activitat…
Sella l’Amadòrio [Sella]
Sella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, al vessant marítim de les serres prebètiques valencianes.
Ocupa la massa del paleogen presidida per la serra d’Aitana hi destaquen la penya de Sella 1 107 1 169 m alt, els tossals de l’Aguilar i la Real i la lloma de Xerquer Les aigües corren cap al barranc de Tagarina i al de l’Arc, que formen la capçalera del riu de Sella Les pinedes i alguns alzinars ocupen 1 025 ha, i les pastures, 414 ha Són conreades 1 691 ha de secà, bàsicament d’ametllers, oliveres, garrofers i cereals Les 414 ha de regadiu hortalisses i cítrics es beneficien de les fonts de l’Alcàntera i de la Murtera Més de…