Resultats de la cerca
Es mostren 475 resultats
magnicó
Electrònica i informàtica
Màquina elèctrica de corrent continu emprada com a amplificador magnètic rotatiu de corrent elèctric.
És una màquina amb quatre pols parcials, d’induït bipolar i escombretes intermèdies és semblant, per tant, a l'amplidina, però, a diferència d’aquesta, té un parell de pols diametrals per a la regulació i un altre per a l’excitació
màscara
Disseny i arts gràfiques
Pel·lícula emprada en la selecció de color per a obtenir una reproducció de l’original tan fidel com sigui possible.
El sistema pot ésser manual retoc emprant productes fotolitogràfics o fitogràfic La màscara es compon d’un negatiu, un positiu o una combinació de tots dos, i serveix per a originar una variació de color durant la producció de negatius o de positius parcials
Ivan Petrovskij
Matemàtiques
Matemàtic rus.
Es graduà a Moscou el 1927 Féu recerques i publicacions sobre la teoria d’equacions en derivades parcials, la teoria de probabilitats i les equacions diferencials ordinàries Fou condecorat amb l’orde de Lenin i rebé diversos premis, com el de l’estat 1946
Paul Joseph Cohen
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Professor a la Universitat de Stanford des del 1961, provà la impossibilitat de la demostració d’hipòtesis contínues a partir del conjunt d’axiomes d’una teoria Estudià les equacions diferencials parcials i l’anàlisi harmònica El 1966 li fou atorgada la medalla Fields
Sofja Kovalevskaja

Sofja Kovalevskaja
Matemàtiques
Matemàtica russa.
Deixebla de Weierstrass i dotada d’un gran talent, es dedicà sobretot a l’anàlisi matemàtica, on féu notables aportacions a l’estudi de les equacions en derivades parcials i mostrà com la teoria de funcions pot ésser aplicada a problemes de física Escriví també algunes novelles
batement
Música
Fluctuació d’intensitat que es produeix quan se superposen dos sons purs de freqüències properes.
La freqüència d’aquesta fluctuació és la diferència entre les freqüències dels sons Els batements només són perceptibles si la seva freqüència té un valor per sota del llindar de percepció de l’oïda -uns 20 Hz- Quan és superior a 50 Hz, el que es percep és un altre so independent i molt més greu que els dos originals La transició entre els dos casos és copsada per l’oïda com un efecte rogallós superposat a un to de freqüència mitjana entre els dos sons primitius Els batements són la base física de la consonància i la dissonància dels intervals Com més perceptibles són, més dissonant resulta l…
René Baire
Matemàtiques
Matemàtic francès, deixeble de Tannery a l’École Normale, i després, de Volterra i Dini, a Itàlia.
Estudiant la convergència de les sèries funcionals descobrí les funcions que porten el seu nom Investigà també sobre equacions en derivades parcials Entre el 1905 i el 1914 fou professor d’anàlisi a Dijon Amb Poincaré, Borel i Lebesgue, és considerat un dels fundadors de l’actual anàlisi de variable real
derivada parcial d’una funció en un punt
Matemàtiques
Donada una funció real, f:D⊂ℝn→ℝ, i un punt del seu domini de definició, a=(a1,...,an) ∈D, derivada en el punt ai de les funcions d’una variable fi(xi) = f(a1,...,xi,...,an)
.
La i-èsima derivada parcial de f en el punt a és, doncs, el nombre ∂ f/∂x i a = df i /dx i a i Si aquesta és, al seu torn, derivable, hom pot definir derivades parcials d’ordres superiors , com, per exemple, ∂ 2 f /∂ x i ∂x j = ∂∂ f / ∂x i / ∂ x j
codificació
Dret
Acció d’aplegar en un cos legal únic, denominat codi
, les lleis i els costums que fan referència a una determinada branca jurídica, a través d’una ordenació sistemàtica que simplifiqui i unifiqui.
Té un caràcter englobador i pretén de regular totes les situacions, omplint les llacunes existents i fornint elements d’interpretació de situacions futures i d’aplicacions a fer-hi La seva finalitat és la d’accelerar la política unificadora nacional i de centralització, establir un sistema de seguretat jurídica i garantir la permanència de l’ordre institucional El moviment codificador apareix al segle XIX, fonamentat en les idees racionalistes desenvolupades al segle anterior rebé un gran impuls a partir de Napoleó, que procedí a la codificació del dret privat civil, mercantil, penal i…
vall de Poblet

Vista de la vall de Poblet (en primer terme, el barranc de la Trinitat; al fons, el monestir de Poblet)
Alex Muntada (CC BY-SA 2.0)
Paratge natural d’interès nacional que ocupa 2 477 ha dels municipis de l’Espluga de Francolí i Vimbodí (Conca de Barberà).
Fou declarat espai natural de protecció especial el 1984 El paratge comprèn part de la vall del monestir de Poblet, on l’entorn natural és un dels més ben conservats de les contrades i amb una gran riquesa botànica L’any 1998 es declararen reserves naturals parcials el barranc del Titllar i el de la Trinitat