Resultats de la cerca
Es mostren 473 resultats
Tit
Cristianisme
Deixeble i col·laborador de l’apòstol Pau.
Pagà d’origen, no fou circumcidat en esdevenir cristià Acompanyà Pau al concili de Jerusalem La tradició l’identifica amb l’homònim cap de l’església de Creta, destinatari d’una de les epístoles pastorals La seva festa se celebra juntament amb sant Timoteu el 26 de gener
Longus
Filosofia
Literatura
Novel·lista grec, anomenat el Sofista.
És reconegut com a autor de la graciosa obra Amors pastorals de Dafnis i Cloe o, simplement, Dafnis i Cloe Amb aquesta narració inventà la novella pastoral R Miquel i Planas la traduí al català 1905 També ho feren Joan L Puig-Franqueses i, directament del grec, Jaume Berenguer 1963
Pere Puigmarí i Funes
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en dret Monjo benedictí, fou successivament abat d’Amer 1605-10, de Breda 1615-19 i de Cuixà 1619-27 Bisbe de Solsona 1630-34 i canceller reial del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Convocà dos sínodes morí durant la visita pastoral de la seva diòcesi Deixà publicades algunes cartes pastorals
Mariano Barrio y Fernández
Cristianisme
Cardenal, bisbe de Cartagena (1847-61) i arquebisbe de València (1861-76).
Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s’oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l’episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873
Marin Držić
Teatre
Dramaturg i eclesiàstic croat, representant del renaixement cultural de Ragusa.
Es familiaritzà amb el teatre a Itàlia i a Viena, i organitzà la vida teatral de Ragusa Escriptor satíric, tractà temes populars amb gran animació i color Escriví i posà en escena diverses pastorals Tirena 1548, Grižula 1551-56 Dundo Maroje ‘Oncle Maroje’, 1550 i Skup ‘L’avar’, 1553-55 són sàtires contra els avars
Josep Plana i Castillon
Cristianisme
Bisbe.
Féu estudis eclesiàstics i de jurisprudència a Osca El rei li concedí un benefici a la Seu d’Urgell 1753 i l’ardiaconat de Ledesma 1758 a la catedral de Salamanca, d’on fou vicari general i provisor Bisbe de Tarassona 1766 És autor d’alguns escrits pastorals i d’una concòrdia sobre l’impost de l’excusat 1777
Miguel de los Santos Díaz de Gómara
Cristianisme
Bisbe auxiliar de Saragossa (1920) i titular d’Osma (1924) i de Cartagena (1935), s’exilià a Itàlia el 1936.
Pocs mesos després de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona fou nomenat administrador apostòlic de la diòcesi Es destacà per les seves pastorals d’adhesió al règim i per la implantació del castellà com a única llengua de la predicació i de les institucions i publicacions eclesiàstiques El 1943 tornà a la seu de Cartagena-Múrcia
Jaume Camprodon i Rovira

Jaume Camprodon i Rovira
Conferència Episcopal Espanyola
Cristianisme
Eclesiàstic.
Format a Vic, on cursà humanitats, filosofia i teologia, fou ordenat sacerdot el 1949 Exercí el ministeri i la docència en diversos indrets del bisbat de Vic, i el 1958 fou nomenat prefecte de filosofia del Seminari Major 1958 Després d’una estada a París 1963-66 dedicada a l’estudi i al treball social, el 1971 fou nomenat vicari de pastoral de la parròquia de Crist Rei de Manresa Bages, on el 1966 havia estat traslladat El 1973 fou nomenat bisbe de Girona bisbat de Girona en substitució de Narcís Jubany De les realitzacions del seu bisbat, hom pot esmentar l’erecció de la Casa d’…
Francesc Armanyà i Font
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Ingressà al convent d’agustins calçats de Barcelona 1732, fou secretari provincial 1750 i prior del nou convent de Sant Agustí 1752, reelegit el 1775, i n'acabà la construcció de l’església 1758 Elegit provincial de Catalunya i Aragó 1758, acabat el trienni, hom li encarregà la tasca de prefecte provincial d’estudis en la qual propugnà ardorosament les idees de la illustració, fet que li valgué l’acusació de jansenista Durant la seva estada barcelonina feu oposicions a la facultat d’arts de la Universitat de Cervera, però les perdé a causa del monopoli que hi havia 1743 Nomenat bisbe de Lugo…
Pedro de Orrente
Pintura
Pintor.
Imitador de l’estil de Bassano, hom creu que la influència manierista d’aquest no fou directa, sinó a través d’obres arribades a la península Ibèrica Conreà els temes bíblics a la manera d’escenes pastorals Fou influït fins i tot per Ribalta i El Greco, més pel clarobscur que per la temàtica Contribuí a la formació de l’escola valenciana dels Esteve March i JJEspinosa