Resultats de la cerca
Es mostren 236 resultats
Pere Farreras i Valentí
Pere Farreras i Valentí
© Fototeca.cat
Metge i catedràtic.
Estudià a Barcelona, Jena i Zuric Fou un destacat collaborador del doctor Pedro i Pons tingué una participació important en la seva Patología y clínica médica 1951 Publicà el manual Medicina interna , en dos volums, a partir de la revisió de l’obra que Domarus publicà el 1929 Fou catedràtic de medicina interna a Barcelona 1959-60 i de patologia i clínica mèdica a Salamanca 1960-64 Tornà a Barcelona, on fundà i dirigí l’Escola d’Hematologia del departament de medicina interna de la Universitat, on exercí un important mestratge Presidí diverses associacions científiques i fou…
Agustí Pedro i Pons

Agustí Pedro i Pons
© Fototeca.cat
Medicina
Metge internista.
Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares La seva obra…
Agustí Carol i Foix
Veterinària
Política
Veterinari i polític.
Deixeble de Riera i Planagumà, es dedicà inicialment a la clínica bovina i s’especialitzà més tard en patologia de la reproducció, a Tolosa de Llenguadoc 1955 Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries 1977 i del Collegi de Veterinaris de Barcelona 1980 Del 1980 al 1984 fou conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca des d’aquest càrrec promogué la investigació i la promoció agràries, creà una xarxa de laboratoris de sanitat ramadera, el primer Centre de Comprovació de rendiments de bestiar porcí i diverses agrupacions de defensa sanitària, entre d’altres…
malaltia
Patologia humana
Pertorbació de la funció fisiològica normal d’un organisme, eventualment amb la mort d’aquest com a resultat final, causada per modificacions d’origen exogen (infeccions, mutilacions, etc.) o endogen (malformacions, tumors, etc.).
En l’estudi de tota malaltia patologia cal tenir en compte les causes l’ etiologia , la forma d’actuar de la causa morbosa sobre l’organisme patogènia , les manifestacions clíniques que provoca semiologia , les alteracions macroscòpiques i microscòpiques dels òrgans i dels teixits com a resultat de l’acció morbosa anatomia patològica , la identificació del procés morbós diagnosi , el judici anticipat sobre la seva probable fi pronòstic i el tractament profilàctic i curatiu terapèutica Cal distingir la malaltia de la síndrome, que és el conjunt de signes i de símptomes…
Pere Piulachs i Oliva
Metge cirurgià.
Estudià a Barcelona i es llicencià el 1931 Durant la guerra civil fou metge de l’Hospital Clínic fins a mitjan 1938, que fou detingut al vapor Uruguai i al castell de Montjuïc El 1940 guanyà la càtedra de patologia i clínica quirúrgiques de Santiago de Compostella Passà a Saragossa 1941 i a Barcelona 1942-76, on detingué la mateixa càtedra Autor de diverses obres mèdiques, les seves Lecciones de patología quirúrgica iniciades l’any 1948 han tingut una influència decisiva en la cirurgia hispànica contemporània Publicà també llibres de poesia El viento encadenado i obtingué el…
Jaume Pi i Sunyer
Medicina
Metge.
Germà de Pere i de Francesc Pi i Sunyer Estudià a Figueres i medicina a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1874 S'establí a Barcelona, on fou successivament metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor clínic de la facultat i catedràtic, per oposició, de patologia general 1883 Donà un impuls decisiu a l’ensenyament clínic Molt amic de Turró, el decidí a abandonar les activitats periodístiques que el retenien a Madrid i a seguir el camí de la investigació científica a Barcelona i el nomenà ajudant seu de càtedra Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i pertangué…
Francesc Moliner i Nicolás
Història
Política
Metge i polític.
Fou catedràtic de patologia mèdica Saragossa, obstetrícia Granada i, a València, de fisiologia i patologia 1887-1908 Perdé la càtedra pel fet d’haver promogut una vaga d’estudiants i haver criticat l’escassa dotació econòmica de l’ensenyament fou empresonat per aquests fets Fou rector de la Universitat de València 1893 i 1897 Durant l’epidèmia de còlera del 1885 s’enfrontà a Jaume Ferran i combaté la seva vacuna La cuestión Ferrán , 1885 Publicà també Tratado de la pulmonía infecciosa i Patogenia y tratamiento del cólera , malaltia a la qual aplicà 1890 un sistema…
malaltia
Fitopatologia
Qualsevol derivació de l’estat fisiològic normal d’una planta, que comporta en un desequilibri de les seves diferents funcions i es manifesta amb símptomes molt diversos.
L’estudi de les malalties de les plantes constitueix la fitopatologia o patologia vegetal
tromboelastografia
Mètode basat en un enregistrament gràfic automàtic que permet de recollir els canvis de força elàstica de la sang durant el procés de la coagulació.
Té un gran interès per a la diagnosi de la patologia de la coagulació
psicodiagnosi
Psicologia
Avaluació del comportament, les capacitats o la personalitat d’un individu amb l’objectiu específic d’obtenir informació que permeti al psicòleg respondre a una demanda professional.
Pot servir per a identificar alguna patologia, una orientació vocacional, la determinació d’alguna aptitud específica, etc