Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
corxera
Música
Figura musical (♪) que té un valor equivalent a la vuitena part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/8 Quan es troben, de manera consecutiva i en una mateixa unitat mètrica generalment el temps de compàs, més d’una corxera o una corxera amb altres figures més breus, sovint s’uneixen amb una barra La pausa de corxera s’indica amb el signe ww
semifusa
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent a la meitat de la fusa, al doble de la quartifusa i a la seixanta-quatrena part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/64 La pausa de semifusa s’indica amb el signe ww Es tracta d’una figura poc utilitzada, tret de les composicions escrites en compassos on la unitat de temps és més curta que la negra, amb puntet o sense, o les que s’executen en tempo lent
respiració
Música
Signe de notació en forma d’apòstrof o de coma.
Situat a la part superior o inferior del pentagrama, indica a un cantant o a un intèrpret d’un instrument de vent el moment en el qual pot fer una pausa per a prendre aire en el transcurs de la interpretació Des d’un punt de vista mètric, la respiració no té valor, sinó que en sostreu del temps anterior
semicorxera
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent a la meitat de la corxera, al doble de la fusa i a la setzena part de la rodona.
A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/16 La pausa de semicorxera s’indica amb el signe ww Als compassos simples de denominador 4 constitueix la divisió del temps en quatre parts iguals, la qual cosa dona lloc a una sèrie de fórmules rítmiques molt freqüents Als compassos compostos de denominador 8, cada temps és format per sis figures
quadrada
Música
Figura musical (ww) que té un valor equivalent al doble de la rodona, a quatre blanques i a vuit negres.
Tot i ser la figura de més valor, no es pren com a unitat i no té representació a l’indicador mètric El seu ús és, actualment, poc freqüent El seu valor en restringeix la utilització als compassos 4/2, 2/1, 3/1 i 4/1 i els seus corresponents compostos, 12/4, 6/2, 9/2 i 12/2, si la figura porta punt La pausa de quadrada s’indica amb el signe =ww
L’àngelus
© RMN-Grand Palais (Musée d'Orsay) / Hervé Lewandowski
Pintura
Pintura (1858-59) del francès Jean-François Millet (Musée d'Orsay).
Representa una parella de camperols fent una pausa enmig de la feina per dir l’àngelus El naturalisme, típic de l’època, esdevé moderat per la plàcida tonalitat dels colors i l’ingenu recolliment de les figures El quadre assolí una popularitat inusitada i influí fortament sobre el superrealisme de Dalí, que el convertí en un dels principals leitmotive de la pròpia obra
respiració de Cheyne-Stokes
Patologia humana
Varietat patològica de ritme respiratori.
Es caracteritza per un període d’apnea, seguit d’una sèrie de respiracions d’amplitud creixent i unes altres d’amplitud decreixent, per a acabar novament amb una pausa apneica Hom l’observa principalment en la urèmia, en la insuficiència cardíaca congestiva i en tots els processos que cursen amb anòxia del centre respiratori fou descrita per l’escocès Cheyne 1777-1836 i l’irlandès William Stokes 1804-78
ronde
Música
Dansa medieval francesa de caràcter popular, ballada en cercle.
Originalment alternava una part cantada per un solista -a la qual corresponia coreogràficament una pausa- amb un refrain cantat pel cor i dansat en cercle El fet que no hagi arribat cap melodia característica de la ronde medieval permet pensar que possiblement emprà músiques de formes com la ballata , el rondeau , el rondellus o el virelai Durant els segles XVIII i XIX fou utilitzada als vaudevilles i opéras-comiques Encara es pot trobar avui dia en diversos jocs infantils