Resultats de la cerca

Estudià Vilniu i Kaunas Conreà la traducció, l’assaig i sobretot la poesia, d’una certa influència impressionista Eileraščiai marese ‘Poesies en els mars’, 1930, Vermes ‘Fonts’, 1937 i Gyvenimos tvanas ‘L’ona de la vida’, 1940 El 1944 es traslladà als Estats Units, on escriví els reculls poètics Sparnus man meta paukštės ‘Llenço ales de les aus’, 1947 i Mėlyna diena ‘El dia blau’, 1967 Cal destacar el seu llibre de contes Nuodem ė s ‘Pecats’, 1932

Hom en diu indulgència plenària si la remissió és total La disciplina eclesiàstica de les indulgències arrela en la pràctica penitencial més primitiva, que concedia l’absolució als pecadors després que aquestes haguessin fet un quant temps de penitència pública El fet que l’absolució només fos atorgable una vegada a la vida, amb la discriminació que en derivava, induí el papa Gregori Magne a substituir aquesta penitència per obres piadoses La determinació de les obres o dels dies vàlids per a obtenir la indulgència correspon al papa i, per delegació, als cardenals i…

Mestre d’escola i director de la cambra de retòrica De Olijftak a Anvers A 17 anys escriví la seva primera obra De gulzigheid , ‘La golafreria’, estrenada el 1639 aquesta comèdia i sis més, escrites entre el 1644 i el 1678, formen el cicle teatral De zeven hoofdzonden ‘Els set pecats capitals’, 1682 Fou un dels pocs autors flamencs apreciats als Països Baixos al seu temps Renovà la temàtica medieval mitjançant la historització i l’actualització, el realisme còmic i la manipulació del llenguatge popular

Desenvolupament enciclopèdic Conegut també pel títol Puys per amors fis pretz es mantengutz , fou escrit segurament per un autor català, al s XIV, i hom sap, gràcies a l’extensa rúbrica que l’encapçala, que guanyà la violeta a les festes del consistori de Tolosa Es diferencia de la cançó amorosa pel seu caràcter greu i discursiu, que basteix una llarga i tediosa dissertació sobre l’amor en termes abstractes, oposant a cadascun dels pecats capitals la virtut corresponent Bibliografia Riquer, M de 1950 Vegeu bibliografia

Començà escrivint en llengua castellana una collecció de poesies, Un libro 1878, i un assaig sobre els set pecats capitals 1883 Acabats els estudis de magisteri, el 1888, escriví molts treballs pedagògics Amb La rondalla de l’avi guanyà la flor natural en el certamen convocat pel Centre Moral Instructiu de Gràcia en memòria del rei Jaume I 1907, i després obtingué una setantena de premis en diversos certàmens, per poemes de temàtica romàntica i religiosa, alguns dels quals foren recollits a “Lectura Popular” 1919

Segons Joaquim M Bover, publicà un gran nombre de poemes, destacadament de tema hagiogràfic o d’intenció moralitzadora Nou tractat dels vicis i males costums d’aquesta present temporada 1850, que glossa els deu manaments i els pecats capitals, Dècimes satíriques sobre lo enganyós que és el món i posant en ridícul es gran to mal entès del sigle present 1861 i 1862, El carro triünfal de la Beata Catalina Tomàs, nostra amada paisana 1862 i El dia de Sant Bernat 20 d’agost de 1862 en Palma 1862 Participà amb uns versos en l’àlbum ofert a Isabel II amb motiu de la visita a les Balears…

Fundà una companyia de teatre amateur que començà representant en francès La demanda del públic d’obres en català la impulsà a escriure comèdies de costums, entremesos i sainets de caràcter popular Les seves obres, ambientades al Rosselló i inscrites en la tradició provinent de les farses medievals, denuncien els vicis dels pobles de pagès i alhora en reflecteixen els costums Set volums compilen les quaranta-cinc peces que escriví, tretze de les quals foren traduïdes al francès Els títols més destacats són Primers passos 1931, Retalls 1933, Flors d’argelac 1934,…

Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quaranta-nou capítols, els primers reflexionen sobre aspectes morals, com ara l’amistat, la pau i els pecats capitals, mentre que els darrers els configuren breus relats de caràcter històric Presentada com un adoctrinament que fa un pare als seus fills, es tracta d’un recull de màximes morals d’autors clàssics i catalans, com ara, entre d’altres, Salomó, Sèneca, Aristòtil, Cerverí, sant Pau i sant Gregori Una de les fonts més utilitzades en aquesta obra, tot i que no citada, és les Paraules de savis e de filòsofs de↑ Jafudà Bonsenyor…