Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
T’umen’
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, a la Sibèria Occidental, Rússia.
Port fluvial al riu Tura, és un nucli industrial construcció i reparació de vaixells, maquinària per a la construcció, fabricació de plàstics, indústria de la fusta, filatures Hi ha escola industrial, de l’enginyeria de la construcció i institut agrícola, pedagògic i de medicina
Accademia Nazionale di San Luca
Acadèmia artística de Roma fundada definitivament per Federico Zuccari l’any 1593.
A més de les seves activitats d’ordre pedagògic, tingué importants funcions representatives i una intensa vida corporativa Era oberta als artistes estrangers, com Nicolas Poussin i Josep Ribera L’any 1874 fou creat un Reale Istituto delle Belle Arti, que n'assumí les funcions
Gabriel Pubill Soler
Esport general
Jocs
Especialista i promotor de jocs i esports tradicionals.
Des del 2002 és coordinador pedagògic de l’escola d’estiu de jocs tradicionals FestCat a Horta de Sant Joan És autor de recerques, articles científics i tècnics en obres collectives, llibres i revistes sobre jocs tradicionals També ha estat comissari i documentalista d’exposicions i ha promogut intercanvis amb escoles europees
Taganrog
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Rostov, Rússia.
Situada al golf homònim, a la mar d’Asov, és un nucli industrial important indústria metallúrgica i de construccions mecàniques més del 60% de tota la producció, alimentària, de la pell i de materials de la construcció Té institut pedagògic i de radiotècnia Hi ha el museu Čekhov, a la seva casa natal
Magnitogorsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Čel’abinsk, Rússia, situada a banda i banda del riu Ural.
És un dels centres metallúrgics més grans de Rússia, sorgit en 1929-31, arran de la construcció del combinat siderúrgic al peu de la muntanya Magnitnaja Té, a més, fàbriques de grues, de calibradors, de reparació d’equips de mines, etc Rep gas a través del gasoducte Àsia Central-Ural Té instituts minerometallúrgic i pedagògic
Museo Pedagógico Nacional
Organisme dependent de la Dirección General de Instrucción Pública creat per decret de 6 de maig de 1882.
Fou concebut com un institut pedagògic per a l’orientació i la formació dels mestres i fou creat per tal d’obviar a les deficiències que hi havia a les escoles normals En fou el primer director Manuel Bartolomé Cossío , que posà en pràctica una part de les idees de la Institución Libre de Enseñanza
Penza
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Situada a les vores del riu Sura, afluent del Volga, és un important nucli industrial fàbriques de compressors, motors dièsel, frigorífics, calculadores electròniques, rellotges, bicicletes, pianos, indústria paperera, lleugera i alimentària Té institut politècnic, pedagògic, agrícola i escola industrial centres d’ensenyament mitjà especial i diversos instituts d’investigació Fou fundada el 1966 com a fortalesa militar
Petropavl
Ciutat
Capital de la província del Kazakhstan Septentrional, al Kazakhstan.
És situada al SW de la plana de Sibèria Occidental, a la riba dreta del riu Išim, a l’encreuament amb el Transsiberià Fundada el 1752, és un actiu nucli industrial construccions mecàniques, fàbriques de motors de petit cubicatge i aïlladors i centre d’ensenyament institut pedagògic, politècnic, escoles tècniques de mecanització de l’agricultura, del transport ferroviari, etc
Samara
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia.
Port a la riba dreta del Volga, a la desembocadura del riu Samara Important nucli industrial construccions mecàniques, refineries de petroli, indústria del metall i alimentària i producció de materials per a la construcció Universitat, politècnic, institut de construcció, de planificació, pedagògic i de comunicacions Nus ferroviari Fundada el 1856, en 1935-91 fou anomenada Kujbyšev
Vanadzor
Ciutat
Ciutat d’Armènia, al N de Yerevan.
Nucli d’indústria química adobs minerals, fibres sintètiques Institut pedagògic i diversos centres especials d’ensenyament tècnic Centre turístic, amb balnearis i cases de repòs El 1988 part de la ciutat fou destruïda per un terratrèmol Anomenada tradicionalment Karaklis, el 1935 rebé el nom de Kirovakan Després de la independència d’Armènia 1991 hom li donà el nom actual