Resultats de la cerca
Es mostren 332 resultats
Josep Peres i Broquer
Escultura
Escultor.
Fill i deixeble de Francesc Peres i Gregori, passà a València, on fou deixeble de Vicent Gil Treballà al tabernacle de l’església parroquial de Santa Maria d’Alcoi, on collaborà amb el seu germà Francesc Hom li atribueix, en collaboració amb el seu pare, la Verge del Patrocini Alcoi, Santa Maria Era autor de la Santa Filomena del convent d’agustins destruïda el 1936 i el Senyor lligat a la columna , per a l’església dels Desemparats, també destruïda
guerra dels Dos Peres
Història
Nom amb què és conegut el conflicte armat que tingué lloc entre Pere el Cerimoniós (III de Catalunya-Aragó) i Pere el Cruel (I de Castella), en 1356-69.
En el qual s’interferiren desavinencies familiars els infants d’Aragó Ferran i Joan lluitaren al costat de Castella, dissensions dinàstiques Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I, que ambicionava la corona de Castella, lluità al costat del rei català i reivindicacions territorials Castella intentava de rescatar la regió d’Alacant, i Catalunya-Aragó reivindicava el regne de Múrcia El motiu ocasional fou la captura d’uns vaixells italians per part de vaixells catalans davant Sanlúcar de Barrameda, en presència de Pere I, el qual desafià Pere III setembre del 1356 Fou una guerra de setges…
Vicent Peres de Culla
Literatura catalana
Poeta.
El 1640 vivia a València És autor d’un poema en octaves dividit en cinc cants, Expulsión de los moriscos rebeldes de la Sierra y Muela de Cortes por Simeón Zapata, valenciano València 1635, i d’un romanç en castellà que figura en l’obra de MA ↑ Ortí , Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640
Jaume Peres de València
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Professà al convent augustinià de València 1436 i fou elegit provincial de l’orde i prior de València el 1455 Professor de cànons i del mestre de sentències a la universitat valenciana fins el 1479 El 1468 fou elegit bisbe auxiliar del cardenal Roderic de Borja, i per absència d’aquest, en ésser elegit papa, des del 1480 s’encarregà del govern de la diòcesi de València i de la de Cartagena Ferran II el nomenà inquisidor general del Regne de València És autor de vuit obres llatines sobre els psalms, el Càntic dels Càntics i càntics evangèlics i d’un tractat apologètic contra els jueus, que…
Joan Peres de Pastrana
Música
Músic.
Fou autor de l’arranjament de la música de les cobles i cantilenes, que foren interpretades el 1413 amb motiu de l’entrada de Ferran I d’Antequera a València
Vicent Peres de Culla
Literatura catalana
Poeta.
Majordom de l’arquebisbe de València Pedro de Urbina El 1640 vivia a València És autor d’un poema en octaves dividit en cinc cants, Expulsión de los moriscos rebeldes de la Sierra y Muela de Cortes por Simeón Zapata, valenciano 1635, i d’un romanç que figura en l’obra de Marc Antoni Ortí, Siglo IV de la conquista de Valencia 1640
Jordi Peres de Culla
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià filosofia a la Universitat de Gandia i dret a la de València Fou tinent d’algutzir major de la inquisició i comptador dels ducs de Gandia Amic de Joan-Francesc Masdéu i de Montero, amb qui sostingué una continuada correspondència, i de qui traduí i publicà algunes obres polítiques antifranceses Discurso sobre las pretensiones de la Francia, la libertad y la igualdad 1818, escriví una defensa de la seva biografia del beat Josep Oriol i publicà unes Cartes antimonàrquiques 1814 amb un llarg pròleg que Masdéu havia escrit el 1798
Joseph Joan Camille Pérès
Matemàtiques
Matemàtic alvernès.
Especialitzat en mecànica de fluids, en fou professor a la Faculté des Sciences de París des del 1932 Publicà Les sciences exactes 1930, Cours de mécanique des fluides 1936 i Les grandes machines mathématiques 1950
Gregori Ridaura i Peres
Cristianisme
Eclesiàstic.
Féu els estudis religiosos a València, on obtingué un benefici en la catedral 1669 Es remarcà com a director de consciències i per la seva ascesi personal No deixà cap obra, però els seus biògrafs recolliren màximes seves d’espiritualitat El 1741 les seves restes foren traslladades a la catedral de València És tingut com a venerable