Resultats de la cerca
Es mostren 152 resultats
Àlex Ferrer Puig
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià a les escoles pies Sama de Vilanova, i passà pel CP Vilanova i el CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga 1984 El mateix any fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i el màxim golejador del campionat Fitxà per l’HC Piera, club on jugà dotze temporades i fou subcampió de la Lliga Catalana Posteriorment, jugà al Reus Deportiu i al CE Vendrell Un cop retirat, fou entrenador d’equips de base al Capellades HC i al Piera, i president d’aquest darrer club
dret barceloní
Dret català
Dret especial de Barcelona, adquirit per naixement, per privilegi o pel fet d’estar domiciliat més d’un any a la ciutat.
Ja al segle XIII existia un conjunt de costums, privilegis, pragmàtiques i concòrdies que formaven un dret especial compendiat en el privilegi de Pere II de Catalunya-Aragó 1284 anomenat Recognoverunt proceres, on fou recollit i conformat el dret consuetudinari anterior i ampliat amb nous privilegis L’anaren formant disposicions legals, com el privilegi de Jaume I 1269 sobre els qui entren en religió contra la voluntat dels pares, el privilegi de Pere III 1344 que fixa la llegítima en la quarta part dels béns del difunt, el privilegi de Pere III 1343 sobre la collació en l’import dels drets…
Fernando Belasteguín

Fernando Belasteguín
Joan Maeso Lorenzo
Pàdel
Jugador de pàdel.
S’inicià professionalment el 1995 Membre del Reial Club de Polo de Barcelona, durant vuit anys seguits fou el número 1 del món 2002-10 i va guanyar més de 140 tornejos Fou campió mundial individual 2002, 2004 i per seleccions 2002, 2004, 2006, i és l’únic jugador en la història amb 6 olim-pies d’argent 2002-06, 2009 Ha estat campió de Catalunya per equips amb el RC Polo juntament amb Jake Benzal, i amb Juan Martín Díaz ha assolit el rècord d’imbatibilitat en guanyar 22 tornejos consecutius entre el 2005 i el 2007
Salvador Garmendia
Literatura
Escriptor veneçolà.
La seva obra es caracteritza pel tractament permanent del fenomen de la incomunicació i les distorsions que produeix en els seus personatges, sempre immersos en dualitats estranyes El seu món literari és illimitat i amb freqüència apareixen escenes oníriques que produeixen un efecte torbador i complex Conreà la novella Los pequeños seres , 1959, Días de ceniza , 1963 La mala vida , 1968 Los pies de barro , 1973 Memorias de alta gracia , 1974 La casa del tiempo , 1985 El capitan Kid , 1989 i el conte Doble fondo , 1966 Difuntos, extraños y volátiles , 1970 Escondites , 1972 Rebé…
Modest Roca
Zoologia
Zoòleg i eclesiàstic escolapi.
Professa el 1902, i més tard s’ordenà de sacerdot El 1908, s’incorporà a la fundació de Lovaina, on es llicencià en filosofia Director del pupillatge de Terrassa, es dedicà a la malacologia, i descobrí espècies noves de molluscs com el Blaescospira Echinus Rocai , el Paspalum Rocanum i altres El 1915 fou destinat a Cuba, i hi fou nomenat vicari general de les Escoles Pies i rector a Guanabacoa 1925-28, on també millorà i enriquí el museu d’història natural del collegi, el jardí botànic i la biblioteca, i continuà les seves recerques En 1931-36 tornà a viure a Catalunya Publicà…
Osvaldo Soriano
Literatura
Escriptor i periodista argentí.
Fou un dels fundadors del diari Página 12 El 1973 publicà Triste, solitario y final , la primera de les seves dotze novelles, algunes de les quals foren traduïdes a vint-i-tres idiomes i tres d’elles adaptades al cinema Entre les més conegudes hi ha No habrá más pena ni olvido 1978, A sus pies rendido un león 1987, una paròdia de la guerra de les Malvines que prenia com a títol un vers de l’himne nacional argentí, i Una sombra ya pronto serás 1990 Políticament compromès amb l’esquerra, durant la dictadura de JRVidela visqué a París i més tard a Bèlgica
Josep Planas i Font
Música
Músic.
Germà de Claudi Planas i Font Els primers estudis musicals els feu a la seva vila natal amb A Urgellès, i posteriorment els amplià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1896 tornà a Vilanova i la Geltrú, on substituí Urgellès en el magisteri de la capella de l’església de la Immaculada Concepció, i fou professor de música a les Escoles Pies i a la Beneficència La majoria de les fonts li atribueixen una Misa en mi bemol 1910, les sarsueles L’Arsiceta , El Boronet i El consejo de amor i algunes sardanes Realitzà una important tasca docent a la seva ciutat natal durant més…
,
Club Bàsquet Igualada
Basquetbol
Club de basquetbol d’Igualada.
El basquetbol es practicà a les Escoles Pies d’Igualada durant els anys 1920 i 1930 Passada la Guerra Civil, el Club Natació Igualada en creà una secció, que desaparegué a mitjan anys setanta Fundat el 1980, l’equip masculí del CB Igualada debutà a tercera catalana i ascendí a primera catalana la temporada 1990-91 A mitjan 1990 jugà a segona divisió de la Copa Catalunya i la temporada 2002-03 ascendí a la Lliga EBA, on jugà fins la temporada 2008-09 Posteriorment tornà a la Copa Catalunya D’altra banda, l’equip femení debutà l’any 1982, desaparegué a mitjan anys noranta però fou…
Paula Montal i Fornés
Cristianisme
Religiosa.
Dedicada a la docència, el 1829 fundà a Figueres un collegi femení amb un programa d’estudis força avançat per a l’època Fundà també escoles a Arenys de Mar 1842 i Sabadell 1846, on féu els vots 1847 i esdevingué la fundadora de la Congregació de Filles de Maria Religioses de les Escoles Pies, orde que, conegut popularment com a escolàpies , en els deu anys següents havia fundat diverses cases arreu de Catalunya A partir del 1859 desenvolupà la seva activitat a la comunitat i a l’escola d’Olesa de Montserrat Beatificada el 1993, fou canonitzada pel papa Joan Pau II el 25 de…
concòrdia
Història
Dret català
Conveni entre el rei i les autoritats eclesiàstiques sobre qüestions de jurisdicció i d’interessos comuns; són considerats com a font de dret.
Ha tingut vigència fins al s XX la concòrdia signada entre Jaume II i el bisbe de Barcelona sobre l’execució de causes pies La concòrdia de la reina Elionor , que tingué vigència fins als s XVIII-XIX, fou signada el 1374 entre aquesta reina, lloctinent general de Pere III de Catalunya-Aragó, i el cardenal Bertran de Comenge i establí un procediment per a decidir la competència entre les jurisdiccions reial i eclesiàstica en cas de dubte i tractar especialment dels processos de sometent i de pau i treva respecte als eclesiàstics, llur bandejament i l’ocupació de llurs béns Alfons…