Resultats de la cerca

Format a Llotja, completà estudis a Roma i a París Membre del Cercle de Sant Lluc, hi exposà ja en la collectiva del 1908 a la Sala Parés Participà també en l’Exposició de Retrats i Dibuixos de Barcelona 1910, en la Sisena Exposició Internacional 1911 i en les municipals del 1922 i el 1923 El 1923 esdevingué vocal de la junta constituent dels Amics de l’Art Litúrgic, amb la qual exposà el 1925 i el 1928 Obtingué un dels premis del concurs Barcelona Vista pels Seus Artistes 1930 i del Saló de Primavera del 1934 Emmirallat en el naturalisme plàcid i modest de Joan Llimona, els anys 1918-20…

Fou constituïda el 1987 sota l’impuls de Josep Lluís Torrente, mestre, cinturó negre setè dan i, posteriorment, president de l’entitat Té 200 esportistes federats que competeixen en Campionats de Catalunya, d’Espanya i en proves internacionals Els més destacats han estat Iris Torrente, Mari Santaella, Óscar González, Plàcid Martínez, Jesús Girón i Pedro Miguel Girón, en taekwondo, i Albert Puig, Carlos Sánchez i Wamba Ponzoa, en hapkido

Debutà el 1974 en la copa del món i l’any 1974 aconseguí ésser segon amb cinc victòries en eslàlom especial i gegant Després de guanyar les edicions d’aquesta competició corresponents al 1976, 1977 i 1978, fou campió olímpic d’ambdues proves a Lake Placid 1980 L’any 1986 es retirà de l’alta competició amb un total de 80 proves de la copa del món guanyades, xifra no assolida mai per cap altre esquiador

Guanyà quatre medalles d’or 5 km el 1972, 10 km el 1972 i 4 × 15 km el 1972 i el 1976 i dues d’argent i dues de bronze en quatre Jocs Olímpics consecutius del 1968 al 1980 Obtingué cinc títols mundials, dos el 1970 i tres el 1974 Es retirà despres dels Jocs Olímpics d’Hivern del 1980 celebrats a Lake Placid EUA, on assolí la medalla d’argent en la cursa de relleus de 4 × 5 km

És considerada com la primera revista catalana d’escacs Fou creada per Plàcid Soler, Josep Albert, Rafael Domènech i Fabià Fernandez, i tingué collaboradors com AF Argüelles, E Puig, R Rey, F Armengol, J Peris, J Paluzie, R Guinard, J Castell i Valentí Marín Inclou partides, jugades diverses, problemes, tècnica i informació social de l’activitat escaquista catalana El 1937 es fusionà amb el Butlletí de la Federació Catalana d’Escacs i n’esdevingué el portaveu Se’n publicaren 132 números

Participà en tres Campionats del Món d’esquí nòrdic 1982, 1985, 1987 i en els Jocs Olímpics d’Hivern de Lake Placid 1980, Sarajevo 1984 i Calgary 1988 Es proclamà quinze vegades campió d’Espanya i vint campió de Catalunya, en diferents distàncies, i fou vencedor absolut de la Marxa Beret 1981, 1984 Fou cap de pistes i monitor d’esquí i activitats de lleure a l’estació de la Rabassa, a Sant Julià de Lòria Andorra Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, formà part de les seleccions espanyola i catalana

Des del 1905 els països escandinaus organitzaven els Jocs Nòrdics, els quals, a partir del 1924, foren reconeguts com a olímpics Els esports que comprenien tradicionalment eren l’ esquí  alpí, introduït el 1936 descens i eslàlom, l’esquí nòrdic curses de fons, combinada nòrdica, els salts de trampolí , el patinatge de velocitat en diverses distàncies, el patinatge artístic, el biatló, el bobsleigh , el luge  i l’hoquei sobre gel Posteriorment, hom hi ha anat incorporant nous esports i modalitats com el biatló  des del 1960, l’esquí acrobàtic des del 1988 i, des del 1998, el surf de neu , o…

Començà a competir professionalment molt jove 1968 Amb l’equip austríac guanyà tres medalles olímpiques dues d’argent en eslàlom gegant i descens el 1972 a Sapporo i una a Lake Placid el 1980 i nou medalles als campionats del món cinc d’or el 1972 i el 1978 en descens combinat, i el 1974, el 1978 i el 1980 en descens, dues d’argent en descens i gegant el 1972, i dues de bronze el 1970 en descens i el 1980 en gegant L’any 1980 es retirà de l’alta competició És considerada una de les millors esportistes del segle XX 

De formació autodidàctica, fou obrer i corredor comercial Formà part del grup de Cosme i Plàcid Vidal Collaborà a Lo Teatro Regional , creà una companyia d’aficionats i escriví diverses comèdies Solets 1917, Cura radical del mal de queixal 1919, Gastrolatria 1919 i Imma 1950, entre d’altres És autor d’una poesia senzilla, amable i ingènua, de caràcter popular i costumista, recollida en els volums La corona anyal 1924 —una mena de calendari poètic—, La Musa popular 1928 i De cara a mar 1930 En prosa escriví Records de la infantesa i joventut Una part considerable de la seva…

Entre el 1969 i el 1980 ocupà el primer lloc del patinatge mundial formant parella amb Aleksej Ulanov, primer, i amb Aleksandr Zaicev, després Amb el primer fou campiona d’Europa i del món de parelles del 1969 al 1972, a més de guanyar el títol olímpic a Sapporo 1972, i amb el segon, amb el qual es casà el 1976, obtingué els títols continentals i mundials del 1973 al 1980 i els olímpics d’Innsbruck 1976 i Lake Placid 1980 En el decurs de la seva carrera, fou onze vegades campiona d’Europa i del món i tres vegades olímpica Es retirà el 1980