Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
Juan García Ponce
Literatura
Escriptor mexicà.
Començà pel gènere teatral amb El canto de los grillos , que rebé el premi Ciutat de Mèxic el 1954 Es revelà com a contista amb Imagen primera 1963 i La noche 1963 Seguiren després novelles, com ara Figura de paja 1964, La casa en la playa 1966, La presencia lejana 1969, La vida perdurable 1970, Crónica de la intervención 1981 i De anima 1984 La seva habilitat com a assagista es reflecteix en llibres com Cruce de caminos 1965, La aparición de lo visible 1966, Desconsideraciones 1968 i La errancia sin fin 1981, un recull d’assaigs sobre Robert Musil, Jorge Luis Borges i altres…
Antoni Batista i Viladrich
Periodisme
Periodista, musicòleg i escriptor.
Doctor en ciències de la comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on és professor, i també de la Universitat Rovira i Virgili, collabora habitualment en mitjans escrits, entre els quals cal destacar La Vanguardia 1989-2003 Ha centrat la seva recerca periodística en conflictes crònics, especialment el del País Basc i ETA , sobre el qual ha publicat Artapalo ETA després de Txomin 1988, amb Josep Playà, Terror i Negligència Hipercor i la construcció periodística d'ETA 1997, Diario privado de la guerra vasca 1999, Euskadi sin prejuicios 2001, Voces sobre Euskadi 2004, Madariaga De…
,
Mario Camus
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
S’inicià en el cinema collaborant amb Carlos Saura com a guionista Posteriorment, entre d’altres, dirigí les pellícules Los farsantes 1963, Con el viento solano 1965, Esa mujer 1969, Los pájaros de Baden-Baden 1974, Los días del pasado 1977, La colmena 1982, Los santos inocentes 1984, La Rusa 1987, Después del sueño 1992, La sombra de una batalla 1993, El color de las nubes 1997, La ciudad de los prodigios 1999, La playa de los galgos 2002 i El prado de las estrellas 2007 Dirigí també sèries per a la televisió, entre les quals Cuentos y leyendas 1968, Fortunata y Jacinta…
Josep Ardèvol i Gimbernat
Música
Compositor, fill de Ferran Ardèvol.
A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un scherzo per a…
Sergi Mateu i Vives
Cinematografia
Actor de teatre i cinema.
Format a l’Institut del Teatre i a la companyia de Iago Pericot, ha protagonitzat els films La radio folla 1985, Laura 1987, Barcelona Connection 1988, Estació central 1989, Verónica L 1989, La teranyina 1989, Boom Boom 1989 —Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor actor—, La febre d’or 1992, etc Parallelament inicià una certa projecció internacional amb Cronaca di una morte anunciata 1986 de F Rosi, La playa de los perros 1987 de J Fonseca, Nunca estuve en Viena 1990 d’A Larreta o La viuda del capitán Estrada 1991, Frau Rettich, die Czerni und ich ‘La…
Jaime Jesús Balcázar i Granda
Cinematografia
Director i guionista.
Fill d’una família de pelleters palentins, entrà a la productora familiar dirigida pels seus germans Alfonso i Francisco Marcos El 1964 s’estrenà com a director i guionista amb el film policíac El filo del miedo , rodat per a una altra firma Els estudis que els Balcázar tenien a Esplugues de Llobregat li serviren com a decorat per als seus westerns , com Oklahoma John 1965, amb Robert M White Roberto Montero Bianchi També conreà la comèdia, el thriller i l’erotisme Dirigí una dotzena de films i fou guionista d’una vintena, sempre al servei de la comercialitat El 1982 abandonà tota activitat…
badia de Cochinos
Badia
Entrant de la costa sud de Cuba on tingué lloc una intervenció militar dels EUA (17 d’abril de 1961) encaminada a enderrocar el règim de Fidel Castro.
L’administració Eisenhower entrenà a la jungla de Petén a Guatemala i Nicaragua diversos mercenaris cubans exiliats la Central Intelligence Agency CIA fou l’organisme coordinador de l’acció En arribar John FKennedy a la presidència gener del 1961, consultà l’opinió dels experts El departament d’estat es mostrà contrari a la intervenció, mentre que la CIA i el Pentàgon en foren partidaris El desembarcament fou justificat amb l’anunci de la falsa notícia de l’arribada de 180 reactors soviètics a l’Havana La invasió no tingué l’ajuda aèria dels EUA per la negativa de Kennedy, que s’havia…
Joan Maria Tarruella Manzanares

Joan Maria Tarruella Manzanares
FEDERACIÓ CATALANA DE TENNIS DE TAULA
Tennis de taula
Jugador de tennis de taula i dirigent esportiu.
Practicà diversos esports En atletisme, fou campió de Catalunya dels 110 m tanques 1950 amb el Club Natació Barcelona Jugà a hoquei sobre herba amb el Reial Club de Polo de Barcelona i el Futbol Club Barcelona, a futbol amb el Gimnàstic de Tarragona i a bàsquet, billar, handbol i tennis, però destacà en el tennis de taula Es federà el 1944 Formà part de l’AA Gràcia, el Playa de Oro i l’Ariel, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya per equips 1952 i subcampió d’Espanya individual 1953 El 1954 disputà el Campionat del Món Residí sis anys a Sevilla, on guanyà dotze…
Germà Lorente i i Guarch
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Llicenciat en dret, publicà la novella Luz en la distancia 1954 i fou crític cinematogràfic en les publicacions Imágenes 1954-61, Cine Mundo , Bages 1953-63, Arcinema 1956-60, Arte nuevo Revista cinematográfica 1958 i Otro Cine 1952-75 Després s’associà amb Enric Esteban per constituir la distribuïdora i productora Este Films Des del 1956 hi treballà com a productor executiu i coguionista d’ Un tesoro en el cielo 1956, Miquel Iglesias, A sangre fría 1959, Joan Bosch i No dispares contra mí 1961, José María Nunes, abans de rodar el seu primer llargmetratge, Antes de anochecer 1964, influït…
,
Jaume Salom i Vidal
Cinematografia
Guionista.
Vida Llicenciat en medicina el 1949, compaginà l’exercici professional de l’oftalmologia amb una intensa activitat dramatúrgica És autor d’una prolífica trajectòria en castellà amb obres com ara la comèdia Mamá sonríe 1948 i Motor en marcha 1964, premi Ciutat de Barcelona, amb l’excepció de La gran aventura 1961, en català Algunes de les seves peces han superat el centenar de representacions i una part substancial de la seva producció ha estat adaptada a la televisió i el cinema Per exemple, León Klimovsky dirigí el 1971 La casa de las chivas 1968, premi de la Crítica de Madrid 1969, i Rafael…