Resultats de la cerca
Es mostren 666 resultats
marquesat de Villena

fototeca.cat
©
Història
Títol concedit per Enric II de Castella, el 1366, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III.
Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el…
Berenguer de Vilaragut i Mercer
Història
Fill d’Antoni de Vilaragut i Visconti, baró d’Olocau.
Anà amb l’infant Martí a Sicília 1392, i després fou conseller i camarlenc seu Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova 1403 La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats 1404 En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida 1406, però Carrossa de Vilaragut reclamà, i el plet continuà Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius 1407 Acatà les treves dels…
Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera
Història
Setè senyor de la baronia d’Híxar.
Molt jove, assistí a la cort de Montsó 1436 Fou enviat a Castella per a tractar la pau 1448 més tard fou capità de cavalls en una altra campanya contra Castella 1452 Anà amb el seu pare a Navarra en missió de pau, i amb ell lluità contra el duc de Medinaceli 1452-53 fou pres i rescatat per les corts d’Aragó Alfons IV, del qual fou majordom major, l’envià en ambaixada a Calixt III 1455 Fou marmessor del príncep de Viana 1461 i, durant la guerra civil, contrari a Joan II Tingué un plet amb la seva mare, durant el qual el rei els embargà les possessions Amb Jaume d’Aragó, baró d’…
comtat de Robres
Història
Títol concedit el 1646 a Bernat de Ponts i Turell (mort vers el 1662), natural de Barcelona, regent del Consell d’Aragó i cavaller de Sant Jaume (1643).
Casat amb la seva neboda Ana-Catalina López de Mendoza y de Ponts, baronessa de Sangarrén i, per tant, senyora de Robres Passà, per sentència i després d’un llarg plet, als Sesé, als Altarriba i als Catalán de Ocón
Adelaida
Història
Muller de Guillem de Santmartí, senyor del castell de Sant Martí Sarroca i de les terres i els estanys de Calders, sobre els quals mantenia plets amb el monestir de Sant Cugat.
Essent ja vídua 1010, una cèlebre sentència comtal partí aquelles terres entre els litigants 1013 Després, el plet fou resolt favorablement al monestir 1017 contra Adelaida Però la lluita entre la família vescomtal barcelonina i els Sant Martí durà encara anys
reconeixement
Història del dret
A l’alta edat mitjana, declaració pública de renúncia a uns drets o possessions en litigi.
Per aquest acte, la part que perdia el plet, fos o no la demandant, feia una declaració pública de retractació de les seves pretensions, on admetia que no eren justes o que renunciava a l’objecte en litigi Era seguida de l'evacuació
Cresques Adret
Judaisme
Metge jueu de l’aljama de Cervera, de la qual fou secretari (1483).
Estigué al servei d’Alfons III de Catalunya-Aragó a Nàpols 1454, del qual féu, en morir 1458, un panegíric públic a la plaça de Cervera Amb motiu d’un plet familiar defensà la conservació d’una notable Bíblia, dita Magdesiha 1473
jutge ‘ad quem’
Dret
Jutge que coneix en grau superior d’un plet resolt en anterior instància.
suplicar en revista
Dret processal
Recórrer davant els tribunals superiors contra llur sentència en una causa o plet.
baronia d’Alberic
Història
Demarcació senyorial que comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda (actuals termes municipals d’Alberic i de Gavarda); era anomenada, comunament, les Baronies.
La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837