Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
febre del fenc
Patologia humana
Febre que afecta els malalts quan floreixen les plantes herbàcies.
Produeix una intensa tumefacció de la mucosa nasal, amb secreció, conjuntament amb picor, esternuts, conjuntivitis amb fotofòbia i edema palpebral, etc És produïda pel pollen d’aquelles plantes en individus hipersensibilitzats A vegades va acompanyada de fenòmens asmàtics
melifàgids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 10 a 50 cm, que tenen la llengua protràctil, amb l’extrem distal dividit en lòbuls proveïts de prolongacions filiformes i les vores de la base cargolades fent canal.
S'alimenten de pollen, nèctar, petits insectes i fruita Comprèn 158 espècies vivents Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica
Joan Baptista Darder i Rodés
Metge pneumòleg.
Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pollen i espores de l’aire atmosfèric Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona
estil
Botànica
Prolongament filiforme de l’ovari que sosté l’estigma.
En el cas d’un pistil pluricarpllar, l’estil pot ésser únic o hi poden haver tants estils com carpels, lliures o més o menys concrescents L’estil és travessat pels tubs pollínics, un cop germinat el pollen caigut a l’estigma
pulverulent | pulverulenta
aposició
Biologia
Engruiximent de la membrana cel·lular pel dipòsit superficial de substàncies diverses.
Generalment es produeix a la superfície interna de la membrana aposició endògena i en determina la creixença centrípeta, però, en alguns casos grans de pollen, espores, el dipòsit és efectuat sobre la superfície externa de la membrana aposició exògena i la creixença és centrífuga
caprificació
Agronomia
Mètode de fecundació artificial de la figuera conreada amb fruits madurs procedents de flors masculines de la cabrafiguera.
Aquests fruits són portadors de blastòfagues, les femelles de les quals són a llur torn portadores de pollen de les flors masculines, el qual fecunda les flors femenines de les figueres conreades Hom practica la caprificació sobretot a l’Àfrica del nord i a Turquia
ericals
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales de flors hermafrodites tetràmeres o pentàmeres i actinomorfes.
Presenten estams, sovint alternipètals, rarament soldats a la corolla, que contenen els grans de pollen reunits en tètrades quatre o cinc carpels concrescents en un ovari súper i ínfer, amb tantes cavitats com carpels Comprèn, principalment, les famílies de les empetràcies, ericàcies i pirolàcies
abella
Abella (Apis mellifica)
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels himenòpters de la família dels àpids.
De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…
Les asclepiadàcies
Asclepiadàcies 1 Corretjola borda Cynanchum acutum aspecte general de la planta en flor x 0,5 2 Vincetoxicum nigrum planta sencera amb flors i fruits x 0,5 3 Seder Gomphocarpus fruticosus detall d’una flor x 1,5 4a, a’ i a" Diversos pollinis d’asclepiadàcies x 8 Eugeni Sierra Tenen 250 gèneres i unes 2000 espècies distribuïdes principalment per les zones intertropicals En fan part arbres, arbusts, lianes i herbes perennes Algunes de les espècies són plantes cactiformes Ceropegia, Caralluma , etc, molt cultivades en jardineria Les asclepiadàcies, que sovint tenen làtex, presenten les…