Resultats de la cerca

Les seves branques més importants són l' antracologia estudi dels carbons, l’estudi de les fustes, la paleocarpologia estudi de fruites i llavors, la palinologia estudi del pollen i l’estudi dels fitòlits components minerals de les plantes

Produeix una intensa tumefacció de la mucosa nasal, amb secreció, conjuntament amb picor, esternuts, conjuntivitis amb fotofòbia i edema palpebral, etc És produïda pel pollen d’aquelles plantes en individus hipersensibilitzats A vegades va acompanyada de fenòmens asmàtics

S'alimenten de pollen, nèctar, petits insectes i fruita Comprèn 158 espècies vivents Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica

Fou el primer a estudiar als Països Catalans el contingut en pollen i espores de l’aire atmosfèric Juntament amb Lluís Sayé i Jacint Reventós i Bordoy dirigí des del 1907 el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona

En el cas d’un pistil pluricarpllar, l’estil pot ésser únic o hi poden haver tants estils com carpels, lliures o més o menys concrescents L’estil és travessat pels tubs pollínics, un cop germinat el pollen caigut a l’estigma

Presenten estams, sovint alternipètals, rarament soldats a la corolla, que contenen els grans de pollen reunits en tètrades quatre o cinc carpels concrescents en un ovari súper i ínfer, amb tantes cavitats com carpels Comprèn, principalment, les famílies de les empetràcies, ericàcies i pirolàcies

Generalment es produeix a la superfície interna de la membrana aposició endògena i en determina la creixença centrípeta, però, en alguns casos grans de pollen, espores, el dipòsit és efectuat sobre la superfície externa de la membrana aposició exògena i la creixença és centrífuga

Aquests fruits són portadors de blastòfagues, les femelles de les quals són a llur torn portadores de pollen de les flors masculines, el qual fecunda les flors femenines de les figueres conreades Hom practica la caprificació sobretot a l’Àfrica del nord i a Turquia

De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La picada d’…

Inicialment estudià medicina a la Universitat de Tübingen Des de l’any 1974 es dedicà només a l’art i aviat incorporà materials provinents de la natura, primer les pedres de llet i seguidament el pollen a partir del 1983 començà les obres amb arròs i des del 1988 incorporà la cera d’abelles