Resultats de la cerca

Fou l’intent d’endegar el moviment obrer a les Illes Ideològicament eclèctic a l’inici, es dedicà sobretot a l’educació dels obrers Des del 1884, derivà cap a un pur i simple mutualisme assistencial També impulsà el feminisme mallorquí, que despertà un ampli ressò polèmic En 1885-86 s’encarregà de respondre al qüestionari social de la Comissió de Reformes Socials El seu òrgan de premsa fou Unión Obrera Balear 1882-86

Es formà al taller de François Rude i a l’École des Beaux Arts de París La seva obra revelà un canvi respecte a l’academicisme establert, i aportà un to gràcil a uns elements de naturalisme, concretats d’una manera exuberant en el polèmic grup la Danse 1869, creat per a la decoració de l’Opéra de París, en el grup escultòric Les Quatre Parties du monde 1872, i en el Jeune Pêcheur à la coquille 1857-58

Diputat, a partir del 1901, i senador Participà en l’informe sobre la transformació de l’impost de consums, qüestió sobre la qual escriví diversos treballs, com La reforma del impuesto de consumos 1899, publicat en la Revista de Economía y Hacienda , que dirigí i on el 1917 donà a llum un article polèmic Existe en España una oligarquía político-financiera Dirigí també la Revista Nacional de Economía 1916 i fou redactor en cap del Diario Mercantil

Té dues èpoques a la primera 1911-19, en castellà, foren editats 18 números sota la direcció de Cebrià Montoliu a la segona època 1920-24, en català, sota la direcció de Nicolau Rubió i Tudurí, foren editats 15 números Informà dels projectes i de les construccions inspirats en la ciutat jardí, publicà articles teòrics d’autors catalans Cebrià Montoliu, Salas Anton i estrangers W Thompson, H Aldvidge, R Muwin En la segona època anà desapareixent l’afany teòric i polèmic de la revista

Inicialment confiada a Eugeni Cortada i a Elisabet Oliveres, posteriorment fou dirigida per Jordi Costa 1968, que en modernitzà la presentació i n'enriquí el contingut, Pau Roure agost del 1971 i Jordi Pere Cerdà desembre del 1973 De contingut pedagògic primer, aviat hi dominà l’aspecte polèmic i reivindicatiu del punt de vista català, i reflecteix més o menys regularment la vida i l’acció del GREC A partir del 1974 començà a publicar números especials suplementaris, sobretot almanacs, que tenen una especial audiència

Tot i que en un principi es revelà com un realitzador polèmic — Crossfire 1947, Give Us this Day 1949—, després de la depuració maccarthista esdevingué un dels professionals més comercials de Hollywood Broken Lance 1954, Caine Mutiny 1954, Raintree Country 1957, The Youngs Lions 1958, Warlock 1959, A Walk on the Wild Side 1962, The Mirage 1965, premi del festival de Sant Sebastià, Shalako 1967 i He is My Brother 1976, l’última pellícula que dirigí Fou també autor d’unes memòries Odd Man Out A Memoir of the Hollywood Ten 1955

Després de treballar en televisió, dirigí el llargmetratge La petición 1976, el qual seguiren El crimen de Cuenca 1976, film polèmic arran de la seva interdicció, Gary Cooper que estás en los cielos 1980, premiat al Festival Internacional de Cinema de Moscou el 1981, Hablemos esta noche 1982, Werther 1986, Beltenebros 1991, Os de Plata al Festival de Berlín, El pájaro de la felicidad 1993, El perro del hortelano 1995, premi Goya i Tu nombre envenena mis sueños 1996 En 1982-85 fou directora general de cinematografia espanyola i en 1986-89, directora general de l’organisme públic…

Fou autor d’obres d’anàlisi psicològica i d’intenció política, com Un hombre de treinta años 1933, amb elements autobiogràfics, El último pirata del Mediterráneo 1934, reportatge novellat i polèmic sobre la vida del financer mallorquí Joan March i Ordinas, que tingué nombroses edicions durant la Segona República, i Octubre rojo 1930 El 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà els quinze volums de la sèrie titulada Luz sobre España , reportatges novellats de la Guerra Civil escrits des del punt de vista del partit comunista espanyol, entre els quals Guerra y Revolución en Cataluña 1946

Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fundà la revista “Hèlix” i fou director del setmanari “Abril” i del periòdic “La Terra” Secretari de la Unió de Rabassaires i capità d’infanteria, s’exilià el 1939, i residí a França, a Mèxic i a Veneçuela, on es distingí com a promotor del Centre Català El Centre Català en les seves noces d’or , Caracas 1970 Publicà La ben nascuda 1937, rèplica de La ben plantada d’Eugeni d’Ors, Com han estat i com som els catalans 1968, assaig polèmic, Josep Robreño El nou concepte de la Renaixença 1981 i altres opuscles polítics

Bé que la seva finalitat és produir únicament dolor i, com a molt, hematomes i contusions, els casos relativament freqüents de ferides greus amb danys a òrgans interns, de pèrdua d'òrgans especialment l'ull o d’invalidesa permanent han propiciat que el seu ús esdevingui polèmic i que se’n reclami reiteradament la prohibició Les pilotes de goma començaren a ser utilitzades per la policia britànica en el conflicte d'Irlanda del Nord al final de la dècada de 1960 Al desembre del 2013 el Parlament de Catalunya aprovà la prohibició total de les pilotes de goma a partir del 30 d'abril…