Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Ǧamāl al-Dīn al-Afḡānī
Filosofia
Història
Literatura
Polític, escriptor i filòsof musulmà.
Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor d’un tractat…
Helmut Lachenmann
Música
Compositor alemany.
Un dels creadors més influents pero alhora més controvertits i polèmics de la creació contemporània Alumne de JDavid, LNono i KStockhausen, és autor d’una música radical i gens fàcil per a l’oient, que persegueix més irritar que no pas complaure el públic A partir d’un ús completament atípic dels instruments —l’autor defineix la seva obra com a música concreta instrumental— postula la total subversió de les normes habituals d’audició, una nova manera d’escoltar la música i una ruptura absoluta amb la tradició Entre les seves partitures més destacades poden citar-se les…
Public Enemy
Música
Grup nord-americà de rap, al qual donà contingut polític i social.
Public Enemy és format per diversos intèrprets de rap que el 1982 s’aplegaren a Nova York sota aquest nom El conjunt, format per Chuck D -pseudònim de Carlton Ridenhour, líder del grup-, Hank Shocklee, Flavor Flav -pseudònim de William Drayton-, Terminator X -pseudònim de Norman Rogers- i Professor Griff -pseudònim de Richard Griffin-, atragué de seguida l’atenció de la discogràfica Def Jam, que aleshores promovia el rap A més d’unes lletres amb gran càrrega política i social que reivindicaven els drets de la comunitat afroamericana dels Estats Units, Public Enemy es presentava als escenaris…
Pere Josep Avellà i Navarro
Cristianisme
Eclesiàstic.
Canonge de Barcelona, ordenat el 1802 El 1811 era jutge del Breu Apostòlic i vocal de la junta superior de Catalunya fou bandejat de Tarragona pel marquès de Campoverde, al nomenament del qual s’oposava, i confinat a Mallorca, on publicà un Manifiesto que presenta al juicio y censura de la nación española 1811 que suscità escrits polèmics Governador de la mitra el 1820, topà aviat amb els constitucionals, que l’exiliaren dues vegades retornà a Barcelona amb l’exèrcit francès el 1823 i es convertí en un dels caps de la reacció Perseguí i castigà els clergues liberals i fou home de…
Salvador Genís i Bech
Literatura catalana
Poeta, narrador i pedagog.
Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana , 1869, molt reeditat Lectura bilingüe , 1900 Vocabulari català-castellà , 1910, i Estampa i ploma Mètode de lectura catalana , 1912, i publicà en diaris i revistes nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya Collaborà amb relats i poemes catalans a “Lo Nunci”, entre el 1878 i el 1879, i amb poemes catalans o…
Pantaleó Montserrat i Navarro
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de…
Franca Rame
Cinematografia
Actriu italiana.
Nascuda en una família de professionals del teatre des de generacions, actuà des d’infant El 1954 es casà amb l’actor i dramaturg Dario Fo, amb el qual fundà la Companyia Dario Fo-Franca Rame, que esdevingué un dels grups teatrals més polèmics per les seves agressives sàtires contra l statu quo i el seu posicionament d’esquerra radical, tant a Itàlia com a l’estranger el 1980 i el 1983 els fou denegat el visat per a viatjar als EUA Bé que el premi Nobel de literatura –molt criticat per diverses institucions i sobretot pel Vaticà-- recaigué 1997 en Dario Fo, en molts dels seus…
Júlia García-Valdecasas i Salgado
Política
Política.
Filla de Francisco García Valdecasas Santamaría , es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, i exercí la professió durant deu anys El 1980 s’incorporà a l’administració com a inspectora d’Hisenda fins el 1983 Successivament fou interventora territorial de Barcelona fins el 1986 i delegada del ministeri d’economia i hisenda 1992 El 1995 ingressà al PP, apadrinada per José María Aznar Quan aquest esdevingué president del govern espanyol l’any següent la nomenà delegada del govern central a Catalunya, on mantingué una correcta relació amb la Generalitat, especialment pel que fa al…
La plaça de Llucmajor canvia el nom per plaça de la República
En un acte que clou la commemoració dels 85 anys de la proclamació de la Segona República, s’inaugura el canvi de nom de la plaça de Llucmajor del districte de Nou Barris de Barcelona pel de plaça de la República El canvi aixeca nombroses protestes dels que ho consideren un greuge a la memòria històrica entre d’altres, l’alcalde de Llucmajor Critiquen també que no s’hagi retornat a l’emplaçament original, a la cruïlla de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, l’estàtua d’homenatge a la Primera República que l’Ajuntament socialista de Barcelona va situar el 1990 a l’aleshores plaça de…
Alexandre Cortada i Serra
Periodisme
Música
Literatura catalana
Periodista i musicòleg.
Collaborador de L'Avenç des del desembre del 1890 fins a la fi de la revista 1893, hi exercí, el darrer any, un paper gairebé directiu juntament amb Jaume Brossa, introduït pel mateix Cortada en la redacció de la publicació Amic de Pompeu Fabra , de qui havia estat condeixeble a la universitat i consoci en el grup wagnerià Els Trenta , el posà en relació amb Joaquim Casas i Carbó, fet decisiu en la gestació de la campanya lingüística de L’Avenç Collaborà també en la revista Quatre Gats Els articles de Cortada, agressius i polèmics, s’interessen per diversos temes artístics,…
,