Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
Valentí Miserachs i Grau
Música
Organista i compositor català.
A vuit anys ja era organista de la seva parròquia Es formà als seminaris de Vic 1954-59 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Parallelament a la seva formació teològica i humanística, continuà els estudis de música El 1967 ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra PIMS, on es graduà en cant gregorià 1970 Posteriorment estudià composició amb A Renzi i orgue amb AM Polcaro, disciplines en les quals es graduà al Conservatori de Bari Durant aquesta època compongué nombrosa música litúrgica per a la Capella Júlia del Vaticà, d’on era organista El 1973 fou nomenat sotsmestre de…
Deodat I
Cristianisme
Papa.
Elegit el 615, el seu segell pontifici és el més antic dels coneguts, amb la inscripció Deusdedit papa És conegut amb aquest nom i anomenat també Adeodat La seva festa se celebra el 8 de novembre
Leonardo Bruni
Literatura italiana
Filosofia
Humanista italià, conegut també per Leonado Arentino.
Jurisconsult i hellenista, fou secretari pontifici i conseller de la república de Florència, on publica Historia florentina i Commentarius rerum suo tempore gestarum Escriví també, entre d’altres obres, Vita di Dante i Vita del Petrarca
Bartomeu Rull i Cànaves
Cristianisme
Teòleg i eclesiàstic.
Es doctorà en ambdós drets i ingressà a l’orde de Malta, del qual fou viceprior general Fou comanador de Rialp, de Vilamur i de Sant Joan de Mar, comissari general de croada i assistent al soli pontifici Més tard fou bisbe de Malta
escriniari
Diplomàtica i altres branques
Escrivà dels documents papals que tenia cura de l’arxiu pontifici.
hospitalària de la Santa Creu
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa fundada el 1792 com a Pia Associació per a l’administració de l’Hospital de la Santa Creu, de Barcelona.
La seva promotora, Teresa Cortès i Baró, en marcà l’espiritualitat de dedicació als malalts, pobres i desvalguts L’associació esdevingué congregació religiosa diocesana el 1927 i rebé l’aprovació de dret pontifici el 1962 Té cases, a més de Catalunya, a Granada i Logronyo i a Colòmbia
Joaquim Mesalles i Sorolla
Música
Organista i compositor català.
Estudià al Conservatori de Tarragona i posteriorment es traslladà a Barcelona, on prosseguí la seva formació a l’Escola Municipal de Música Es llicencià en filosofia i lletres i, més tard, en cant gregorià a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma És organista i mestre de capella de l’Església Nacional de Roma
Josep Rius i Camps
Cristianisme
Prevere, teòleg i biblista expert en patrologia.
Realitzà els estudis d’Humanitats al Seminari Menor 1945-50, de Filosofia al Seminari Conciliar de Barcelona 1950-53 i de Teologia durant quatre cursos 1953-57 Ordenat prevere el 1957, amplià els seus estudis a la Pontifícia Universitat Gregoriana 1957-59, on obtingué la llicenciatura en Teologia 1959 i feu cursos de doctorat 1960-61, al Pontifici Institut Oriental de Roma 1960-63, on es llicencià en Teologia Oriental, i a l’Alexander von Humboldt-Stiftung 1963-66 El 1968 es doctorà en Ciències Eclesiàstiques Orientals pel Pontifici Institut Oriental de Roma Fou …
cant ambrosià
Música
Cant litúrgic de la diòcesi de Milà que pren el nom de sant Ambròs (segle IV).
El seu origen és difícil de precisar Té elements del mateix sant Ambròs antífones, himnes i influències orientals dels segles V i VI, però l’origen més probable és el vell cant romà Els llibres de cant sense notació aparegueren al segle VIII, i els primers manuscrits amb notació musical són del segle XII, la qual cosa indica que el cant s’havia anat transmetent de forma oral A partir d’aquest moment comencen a aparèixer manuscrits amb notacions diastemàtiques que permeten la lectura dels cants Presenten una escriptura semblant a les del nord d’Itàlia, que aviat evolucionà cap a la notació…
Joan Espasa i Escayola
Disseny i arts gràfiques
Edició
Medicina
Metge i editor.
Fill de Josep Espasa i Anguera Juntament amb els seus germans Josep i Lluís es feu càrrec de l’editorial Josep Espasa i Fills hi impulsà la publicació d’obres de medicina i contribuí a la creació de l’ Enciclopedia Espasa El papa Pius IX el feu cavaller de l’orde pontifici de Sant Gregori el Magne