Resultats de la cerca

Residí a París des del 1913, on realitzà una obra de caràcter populista i expressionista La guerra civil de 1936-39 li inspirà la sèrie Massacres 1936 Després evolucionà vers un estudi de la llum i el moviment, a causa de la seva estada a Ais de Provença 1940 Influït per l’art de la Xina i del Japó, creà una obra alhora abstracta i dinàmica i de suggeriments vitals

El mes d’octubre es van celebrar eleccions parlamentàries a Àustria, que van donar com a guanyador Sebastian Kurz, del Partit Popular Sebastian Kurz durant la presentació del programa de govern al Bundesrat, 22 de desembre © Hadi El 2017 el país va viure un cert terratrèmol polític després de la renovació dels dos càrrecs més rellevants del país El 26 de gener, va prendre possessió com a president de la República, l’independent i ecologista Alexander Van der Bellen, guanyador de les eleccions del 2016 per davant del candidat populista de l’extrema dreta, Norbert Hofer, fet que…

L’exmilitar Hugo Chávez, que el 1992 va protagonitzar un intent fallit de cop d’estat, aconsegueix una clara victòria en les eleccions presidencials de Veneçuela Chávez, que al llarg de la campanya ha exposat un missatge populista, obté el 56% dels vots, mentre que Henrique Salas Römer, candidat dels dos grans partits veneçolans, COPEI i Acción Democrática, en rep el 39% Irene Sáez, antiga Miss Veneçuela, que es va presentar com a candidata independent, aconsegueix el 3,4% dels sufragis

Àustria celebra eleccions presidencials per segona vegada en un any Aquest cop el candidat ecologista Alexander Van der Bellen amplia la distància i aconsegueix el 53,6% dels vots, i el candidat opositor, el populista Norbert Hofer, accepta la derrota Les primeres eleccions van tenir lloc al maig i van donar la victòria per un estret marge a Van der Bellen, però Hofer va impugnar el recompte, cosa que els tribunals van acceptar, alhora que van ordenar repetir les eleccions

Dinamarca celebra eleccions legislatives, en les quals els socialdemòcrates són la força més votada 25,9% dels vots, per davant dels liberals del primer ministre sortint Lars Løkke Rasmussen, partit que encapçala el govern danès des del 2001, llevat dels anys 2011-15 El populista Partit Popular Danès té un fort retrocés, atribuït a l’assumpció de polítiques antiimmigratòries de la major part dels partits, l’esquerra inclosa El 27 de juny, la socialdemòcrata Mette Frederiksen es converteix en primera ministra

Practicà un expressionisme molt calligràfic i hieràtic Es feu conèixer amb el grup Sílex, dedicat a un expressionisme populista Passà per un constructivisme abstracte neoplasticista, de coloracions fosques i austeres A partir del 1958 entrà en una pintura informalista, matèrica, terrosa i aspra Es complicà amb relleus, i cap al 1960 obtingué unes matèries com ossoses, plenes de cràters o estructures poroses A la seva obra posterior reaparegué lentament el tema figuratiu que presentà descompost en obres de caràcter oníric

Tenint com a base el setmanari Mundo i l’editorial Dopesa, arribà a controlar, a més a més, els diaris Mundo Diario , Tele-exprés , Catalunya Exprés i l’esportiu 4-2-4 Durant el període 1963-80 representà una opció liberal populista dins el camp de la informació, i l’expansió dels seus productes entre els sectors d’oposició suposà per a l’editor la pèrdua d’ajudes econòmiques, les quals, juntament amb problemes laborals, portaren al tancament dels diaris 1980-81 i a la fallida del grup

El 1812 s’allistà a l’exèrcit antinapoleònic i participà en la campanya de Catalunya Acadèmic de la llengua des del 1837, ocupà successius càrrecs oficials director de la “Gaceta” 1843 i de la Biblioteca Nacional 1847, etc Poeta, crític teatral i autor d’articles de costums, excellí sobretot en les comèdies costumistes de tradició moratiniana Marcela o cuál de las tres 1831, La redacción de un periódico 1836, Muérete y verás 1837, El pelo de la dehesa 1840, etc reflectí els tipus i el llenguatge de la petita burgesia madrilenya, sempre en un to liberal però moralista, populista…

Adaptador eclèctic dels moviments del seu temps Entre el 1904 i el 1906 viatjà per Itàlia i la península Ibèrica Acabà installant-se a París Després d’una influència del Modernisme s’acostà fortament a PCézanne El 1913 es trobà dins el cubisme i més tard s’inclinà cap al fauvisme, prop de la línia de Van Dongen i Vlaminck Pintant la dura realitat del camperol d’Holanda Els camperols de Staphorst , 1931, Museu Municipal d’Amsterdam, Sluyters té un realisme expressionista de colors foscs i contrastats que posa les bases de l’art populista de l’escola belga

Seguidor del corrent populista impulsat per Frederic Soler i Conrad Roure, entre d’altres, collaborà esporàdicament a “Un Tros de Paper” i dirigí “L’Embustero” 1867, una revista de curta vida, que li fou confiada i finançada per Valentí Almirall i Manuel de Lasarte El 1870 estrenà la comèdia costumista en tres actes Un mirall per les pubilles 1871 i el 1872 publicà Lo gandul , en què el protagonista és el reflex de l’autor i en què es planteja un diluït enfrontament entre amo i obrer Publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872, de proses i versos satírics i humorístics