Resultats de la cerca

Es mostren 717 resultats

martell

Anatomia animal
Osset de l’orella, que consta de cap, per on s’articula amb l’os de l’enclusa, de coll i de mànec i que té dues apòfisis, l’anterior i l’externa.
Aquesta es dirigeix cap a la porció superior del timpà
Gran enciclopèdia catalana

mesocòlon

Anatomia animal
Plec peritoneal, semblant al mesenteri, que uneix el còlon amb la paret posterior de l’abdomen.
És anomenat ascendent, transvers, descendent i sigmoide, segons la porció del còlon corresponent
Gran enciclopèdia catalana

ca l’Abat

Possessió del terme municipal de Deià (Mallorca) que pertangué, des del s XIII, al monestir cistercenc de Santa Maria de la Real de Palma (Mallorca).
Una porció del seu territori fou adquirida per Jaume II de Mallorca el 1276 per tal de fundar-hi el collegi de Miramar
Gran enciclopèdia catalana

cistocele

Patologia humana
Hèrnia de la bufeta urinària.
Apareix quan una porció de la bufeta s’introdueix pels conductes inguinal, crural, etc, o bé provoca un prolapse de la paret anterior de la vagina
Gran enciclopèdia catalana

església

Cristianisme
Porció de l’Església universal.
Hom la pot definir per un concepte ètnic o geogràfic església italoalbanesa , església belga , església d’Occident , per una doctrina església monofisita , per un personatge que l’ha organitzada o dirigida doctrinalment església jacobita , església nestoriana , església luterana , etc
Gran enciclopèdia catalana

borrall

Porció petitíssima (d’una cosa).
Gran enciclopèdia catalana

lloc

Porció determinada de l’espai.
Gran enciclopèdia catalana

borralló

Petita porció de fibres aglomerades.
Gran enciclopèdia catalana

timpà

1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui

© fototeca.cat

Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
Gran enciclopèdia catalana

contracció muscular

contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z

© Fototeca.cat

Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les fibres…
Gran enciclopèdia catalana