Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
tonga
Etnologia
Individu d’un poble bantú que, en nombre aproximat d’1.500.000 (1973), viu majoritàriament a Moçambic, però també n’hi ha a Eswatini i a la República de Sud-àfrica.
Malgrat llur conversió al catolicisme, tenen molt arrelades les seves creences tradicionals hi subsisteixen la poligàmia i les estructures familiars i tribals La manca de terres i de recursos fa que emigrin cap a Zimbàbue Participaren activament en la guerrilla contra els portuguesos
Tomiño
Municipi
Municipi de la província de Pontevedra, Galícia, situat a la dreta del Miño, al límit amb Portugal.
Agricultura i ramaderia Hi ha indústria alimentària i manufactures de la fusta El nucli més poblat del terme és Goián, on es conserva una fortalesa del s XVI, que defensava el territori espanyol dels atacs portuguesos Església romànica a Santa María de Tomiño
Timor
Illa
Illa d’Insulíndia, a la zona sud-oriental de l’arc de l’arxipèlag de les illes Petites de la Sonda, entre la mar de Banda i la mar de Timor.
Administrativament és dividida en dues entitats territorials la província indonèsia de la Sonda Oriental, de la qual ocupa 15850 km 2 , i l’estat de Timor Oriental Illa muntanyosa, alguns cims sobrepassen els 2000 m Ramelau, 2960 m Mutis, 2365 m El clima és calorós, més sec al N i humit al S La població és majoritàriament indonèsia i melanèsia L’activitat principal és l’agricultura ultra els conreus de subsistència arròs, blat de moro i mandioca, en té de comercials, destinats a l’exportació, com tabac, cafè, copra, cautxú i sàndal També hi ha ramaderia bestiar boví, cabrú i oví Habitada…
papiament
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per la major part de la població de Curaçao, on la llengua oficial és el neerlandès.
El papiament ha estat construït amb la suma del crioll negroportuguès de les illes del Cap Verd i de la Guinea portuguesa —portat a Curaçao pels esclaus negres importats pels portuguesos a partir del s XVII—, el castellà de les Antilles i diversos vocables neerlandesos
yaka
Etnologia
Individu d’un poble bantú que habita a l’W del Congo i al NE d’Angola, des de la vall del Kwango fins a l’alta vall del Lukula.
Organitzats en matriarcat, són agricultors i excellents escultors de la fusta Sota els luwes —casta dominant de família lunda immigrada— construïren un regne lunda entre Kwango i Kwilu s XV, i saquejaren i envaïren el Congo 1569, però en foren expulsats amb l’ajuda dels portuguesos
Recife

Església Olinda, Recife
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Pernambuco, Brasil.
Situada a la costa atlàntica, en una plana alluvial a la desembocadura dels rius Capiberibe i Beribe, la ciutat està dividida en illes formant barris, els tres més importants dels quals són Recife barri antic, San Antonio barri central i Bõa Vista barri modern Actualment s’estén cap al S, a la platja de Bõa Viagem, i cap a l’interior amb el barri d’Apipucos Important port de mar, té, davant l’entrada, un gran baix de corall, que dóna nom recife a la ciutat Indústries químiques, tèxtils, del calçat, del paper i del tabac Té mà d’obra barata, a causa de la gran quantitat d’…
tractat d’Alcáçovas
Història
Tractat signat el 24 de setembre de 1479, a la localitat portuguesa d’Alcáçovas (Alentejo), després de la batalla de Toro (1476), entre la princesa Joana, hereva de Castella, i el seu valedor, el rei Alfons V de Portugal, amb llurs rivals, els reis Isabel i Ferran.
Aquest acord assenyalà el final de la guerra de successió al tron de Castella, perquè Joana que es reclogué en un convent renuncià als seus drets i, en política exterior, ocasionà el repartiment de les zones d’influència a Àfrica entre els castellans Canàries i els portuguesos Açores, Madeira, Marroc, Guinea
Francesc Riart i Mitjavila
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Exercí l’ensenyament com a mestre oficial durant cinquanta anys Publicà set llibres de poemes, entre els quals Visions poètiques de Mallorca 1964, Besllums d’un gran amor 1965 i Les cràteres de la poesia 1966 Traduí al català Petrarca, Heine i poetes portuguesos i anglesos Signava habitualment Francesc de Riart
,
Surat
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, prop de la desembocadura del Tāpi.
Port Treballs d’artesania i brocats Visitada a la primeria del s XVI pels portuguesos, el 1612 s’hi establí la primera factoria comercial de la Companyia Anglesa de l’Índia Oriental Perdé la importància que tenia aleshores 800 000 h en convertir-se Bombai en la primera ciutat portuària del país
Bijagós
Arxipèlag
Arxipèlag de Guinea-Bissau, situat davant l’estuari del riu Geba, d’uns 1.500 km2.
Amb un clima càlid i humit, els recursos econòmics són l’agricultura i la ramaderia És format per unes 30 illes i illots d’origen volcànic, entre les quals destaquen Orango, la més gran, Bolama, i altres de més petites, com Caravela, Roxa, Jeta i Formosa Fou descobert pels portuguesos l’any 1462