Resultats de la cerca

Com la dúplica, és un escrit potestatiu, talment que, si el demandant renuncia a la rèplica, el demandat no pot fer ús de la dúplica De forma concreta, definitiva i en paràgrafs numerats, l’escrit només pot modificar els punts i les pretensions consignats en la demanda, però no pas els que constitueixen l’objecte principal del plet

Ordinàriament hom la representa amb els dos travessers situats a igual distància dels extrems del pal Fou símbol de la França lliure i del partit gaullista, i havia estat un badge dels ducs de Lorena des de Renat I, rei titular de Nàpols i amb pretensions al regne d’Hongria, a l’escut del qual país figurava aquesta creu

Una revolta popular i gibellina l’elevà a cap suprem de la república de Gènova tot iniciant el període dels duxs perpetus 1339-1528 Una conjura nobiliària obligà Simone Boccanegra a deposar el poder 1344 però retornà i fou reelegit 1356 Signà la pau amb Milà i arribà a un acord en les pretensions genoveses al nord-est de Còrsega

El seu nom va lligat a l’obra que l’ha fet famós La Celestina La seva vida és poc coneguda Per diferents documents hom sap que posseí una important biblioteca i fou batxiller en lleis, d’origen convers, fet que mai no negà, però també amb pretensions d' hidalguía Visqué des del 1517 a Talavera de la Reina, d’on fou durant poc temps batlle major

Els caps d’Estat de la Unió Europea aproven a Berlín l’Agenda 2000, el marc pressupostari de la UE per al període 2000-06 Després de llargues negociacions, Alemanya cedeix en les seves pretensions de reduir la seva contribució al conjunt de la UE, i s’acorda pactar uns pressupostos restrictius amb una tendència a la baixa de les dues principals polítiques comunes, la PAC i els fons estructurals

El 782 feia executar un jutjament dels comissaris de Carlemany a favor de Daniel, arquebisbe de Narbona, en contra de les pròpies pretensions sobre els béns de les esglésies de Sant Just i Sant Pastor, Sant Pau i Sant Esteve de Narbona Afavorí la fundació de l’abadia de Sant Joan i Sant Llorenç de Caunes, al Narbonès Hom té constància que el 791 havia estat succeït per un comte Magnari

Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça Mobilitzà l’opinió, allegant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar

Fou preceptor del duc Felip d’Orleans, que, en encarregar-se de la regència de Lluís XV, el nomenà primer ministre 1715-23 Orientà França cap a l’amistat amb Anglaterra i els Països Baixos i l’Imperi formant la Quàdruple Aliança 1718, a fi de frenar les pretensions expansives de Felip V a Itàlia França envaí Espanya després de descobrir Dubois la conspiració de Cellamare Morí durant les negociacions de pau a Cambrai

Fill de Pere I i de Constança Manuel Llevat del període 1373-78, el seu regnat transcorregué en permanent estat de guerra contra Castella, per les seves pretensions a aquesta corona a la mort de Pere el Cruel 1369 Formà una coalició amb Catalunya-Aragó i Granada, i després una aliança amb Anglaterra, contra Enric II de Castella, que no tingueren èxit En morir, ocupà el tron el seu germà bastard, el mestre d’Aviz Joan I

Possiblement fill del vescomte Pere III de Vilamur Des dels volts del 1170 era prelat de Santa Maria de Ribera, abat canonical de Sant Miquel d’Urgell 1194-95 i canonge sagristà d’Urgell 1196-99 Fou elegit bisbe el 1199 Sabé detenir, amb les armes i tot, les pretensions del vescomte de Castellbò i deixà fama de bon administrador i defensor de l’Església Féu canonge el seu nebot Ponç de Vilamur essent encara un infant