Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
An Oriant
Ciutat
Ciutat de Bretanya, al departament de Morbihan, França.
És situada a la boca de la desembocadura dels rius Scorff i Blavet Molt danyada durant la Segona Guerra Mundial, fou reconstruïda i actualment presenta un aspecte molt modern Actiu centre comercial exportació de productes nàutics, aliments i peix i nucli industrial construccions navals, fabricació de projectils Port militar, comercial i de pesca el segon de l’Estat francès
Els Estats Units admeten la mort d’un centenar de civils en un atac aeri a l’Iraq
El comandament central reconeix la responsabilitat de l’exèrcit dels Estats Units en la mort d’almenys 105 civils en un bombardeig a Mossul L’atac anava dirigit contra franctiradors de l’autoanomenat Estat Islàmic, però els projectils van impactar en un edifici on s’emmagatzemava munició, que, en explotar, va causar la mort dels civils
El govern rus fa públic l'assaig d'un nou míssil
El govern rus difon el vídeo on es mostren les proves d'un nou míssil intercontinental realitzades el 27 de març El Sarmat RS-28, anomenat informalment Satan 2, és un dels míssils més potents que substitueix la generació anterior de projectils de l'era soviètica, i pot arribar als Estats Units creuant els dos pols
bomba
bomba tipus Orsini llançada per l’anarquista Santiago Salvador el 7 de desembre de 1893 a la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i que no esclatà
© Fototeca.cat
Militar
Artefacte de ferro o altre material resistent, de forma generalment esfèrica, ple de pólvora o altre explosiu, proveït de metxa o espoleta.
El terme és especialment aplicat a l’artefacte metàllic i esfèric que hom disparava amb els morters i les bombardes A Europa hom començà d’emprar aquestes bombes a partir del s XV Després, amb l’evolució de l’artilleria, foren substituïdes per projectils d’altra mena granades, obusos, etc, i el terme fou aleshores progressivament reservat per a designar artefactes llançats o collocats a mà actualment hom l’aplica sobretot als artefactes llançats des dels avions
anàlisi per activació
Física
Tècnica d’anàlisi que consisteix a bombardejar prèviament amb partícules subatòmiques la mostra que s’ha d’analitzar per tal de provocar una reacció nuclear que activi, és a dir, que transformi en radioactius els nuclis atòmics de la mostra.
Els projectils més utilitzats per a bombardejar són els neutrons tèrmics en aquest cas la reacció nuclear que es produeix és una captura radiant n + A Z X → A + 1 Z X + γ La desintegració del radionúclid produït va acompanyada, en general, d’emissió de raigs gamma l’espectre dels quals es pot analitzar amb molta precisió A partir de l’anàlisi d’aquest espectre es pot arribar a conèixer la naturalesa i la quantitat dels núclids presents inicialment a la mostra
balista
Història
Giny militar de grans dimensions, emprat pels grecs i els romans en els setges.
Llançava projectils pesants i el seu mecanisme, similar al de la ballesta, es basava en l’aprofitament de l’energia potencial d’un joc de cordes o de fibres animals subjectades a un bastidor i tesades per un torn La balista tenia un abast mínim de 100 m i un abast màxim de 500 m Generalment el giny anava muntat, en posició inclinada, sobre una mena d’afust fix o sobre una plataforma mòbil, i en el seu maneig intervenien onze especialistes anomenats balistaris
arma no letal
Militar
Arma destinada a incapacitar temporalment l’enemic però sense posar en perill la seva vida ni ferir-lo.
Malgrat que alguns gasos, com els irritants o els inhabilitants, encaixen en aquesta definició, el concepte d’arma no letal s’ha creat per referir-se a armes individuals destinades a substituir l’actual armament convencional basat en el disparament de projectils La més coneguda d’aquestes armes és el fusell làser, assajat per primer cop en combat per l’exèrcit soviètic durant la guerra de l’Afganistan L’arma emet un raig làser que provoca ceguesa temporal i per tant impedeix que l’enemic continuï el combat o pugui fugir Encara no forma part de la dotació de cap exèrcit
tècnica de revisió i avaluació de programes
Tecnologia
Mètode d’investigació operativa que determina el camí crític de totes les activitats necessàries per a realitzar un projecte, en funció de la seva durada.
Totes les activitats són exposades en forma de gràfic, expressades en termes de temps, definit per les dates de començament i acabament de cadascuna, i és obtingut el camí crític, després d’haver analitzat i resolt les possibles duplicitats i els retards de cada activitat Aquest mètode, que pot ésser utilitzat en tots els projectes que permeten d’especificar totes les activitats i llurs interrelacions i que fou emprat per primera vegada als EUA en la construcció de projectils Polaris, és especialment eficaç en la planificació de la construcció d’edificis i de vaixells i de la…