Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Destronament de la reina Isabel II a Espanya
Destronament de la reina Isabel II a Espanya Pronunciament militar amb suport popular Formació de juntes revolucionàries Comença el Sexenni Democràtic Sufragi universal masculí, dret d’associació obrera i llibertat de cultes
Manifiesto de la Federación de Realistas Puros
Història
Proclama publicada pel novembre del 1826 pels voluntaris reialistes espanyols, partidaris de l’absolutisme i descontents per l’actitud lleugerament més moderada de Ferran VII.
El document propugnava un pronunciament militar per tal de donar el poder al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre de Borbó És considerat el primer acte públic del carlisme Contribuí poderosament a vigoritzar els alçaments absolutistes catalans guerra dels Malcontents
Lluís I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1861-89).
Segon fill de Maria II i de Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha succeí al seu germà gran, Pere V Monarca liberal, abolí l’esclavatge a les colònies 1868 i desamortitzà els béns eclesiàstics, la qual cosa provocà el pronunciament de Saldanha 1870 Home illustrat, traduí Shakespeare al portuguès
Jaime Ortega y Olleta
Història
Militar
Militar.
Relacionat amb el partit moderat, el 1843 prengué part en l’aixecament contra Espartero a Saragossa i posteriorment, amb una carrera brillant, aviat fou general En 1857-58 s’uní secretament al carlisme i, nomenat capità general de les Balears al maig del 1859, fou el cap visible del pronunciament carlista de l’abril del 1860 dit l’Ortegada Aquest, amb una gestació no aclarida, sembla que comptà amb el suport del partit moderat i del financer Salamanca per a enderrocar O'Donnell L’u d’abril, després de l’anada secreta del comte de Montemolín, del seu germà Fernando i del general carlí Joaquín…
Joaquim de Bassols i de Maranyosa
Història
Militar
Militar liberal.
Prengué part en totes les lluites civils del s XIX a Catalunya i ascendí a general per mèrits de guerra Participà en el pronunciament a favor d’Espartero Fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Balears, d’Aragó i de Castella la Nova i ministre de la guerra sota Amadeu I 1871
Blas de Villate y la Hera
Història
Militar
Militar basc, segon comte de Valmaseda.
Participà en l' acció de Vicálvaro 1854 i en la guerra d’Àfrica 1859-60 Capità general interí de l’Havana 1867, actuà cruelment contra els insurrectes cubans, fins al punt que fou destituït 1872 A Madrid participà en el pronunciament que proclamà la Restauració 1874, i fou nomenat capità general de Cuba 1875 i de Castella la Nova 1881
Jaume Torrent
Construcció i obres públiques
Agronomia
Mestre d’obres i agrimensor.
Projectà la casa Torrent 1843 a Girona, així com les de Foixà, Contreras 1844, Torrent —al pont Major— 1845, Prat 1847, etc Feu obres al Collegi Tridentí 1851 Progressista, participà en el pronunciament del 1840, però aviat derivà cap a posicions moderades Fou propietari, administrador i membre de la junta fundacional de la SA La Gerundense per a la fabricació de paper Polemitzà amb l’arquitecte municipal Bru Barnoya i Xiberta
Una organització de l’ONU demana la llibertat de quatre presos polítics independentistes
El grup de treball sobre detencions arbitràries de l'ONU considera que la presó preventiva de Quim Forn, Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa és "arbitrària" i en demana l’alliberament immediat a les autoritats espanyoles El mes de maig el mateix grup va expressar el mateix pronunciament en els casos d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart En resposta, el govern espanyol no reconeix legitimitat al grup ni a les seves peticions
Juan Díaz Porlier
Història
Militar
Militar.
Participà en la batalla de Trafalgar Durant la guerra contra Napoleó, amb el grau de general, contribuí a les victòries de San Marcial i Vitòria Després de la tornada de Ferran VII, intentà 1815 un pronunciament liberal a la Corunya, que fracassà per la manca de collaboració de la tropa quan es proposava d’ocupar Santiago Jutjat per un consell de guerra, fou penjat La seva muller, Josefa Queipo de Llano, fou condemnada a presidi
La JEC retira l’escó i inhabilita el president de la Generalitat Quim Torra
Responent a un recurs de PP, Ciutadans i Vox, la Junta Electoral Central retira l’escó a Quim Torra i l’inhabilita com a president de la Generalitat de Catalunya El 19 de desembre de 2019 el Tribunal de Justícia de Catalunya va condemnar Torra per desobediència L’informe dels lletrats del Parlament del 13 de gener defensa la continuïtat de Torra com a diputat i president, i el dia 14 el Parlament el manté com a diputat Resta pendent el pronunciament definitiu del Tribunal Suprem