Resultats de la cerca
Es mostren 241 resultats
La Rambla
Setmanari
Setmanari català humorístic aparegut a Barcelona el 27 de gener de 1867, editat per López Bernagosi i dirigit per Conrad Roure.
Era la continuació de Lo Noi de la Mare , i hi collaboraren Andreu Sala, F Pous, A Serra, i Manuel de Lasarte, entre altres Per friccions amb el comte de Xest, capità general de Catalunya, deixà de publicar-se pel juny del mateix any i fou substituït per La Pubilla
Diada de la Sardana
Música
Festivitat que hom celebra des del 1960 a Catalunya, organitzada per l’Obra del Ballet Popular per tal de fomentar les ballades de sardanes i el sardanisme
.
Els principals actes tenen lloc a l’anomenada ciutat pubilla , diferent cada any, però simultàniament és celebrada en moltes poblacions catalanes i en altres d’arreu del món on hi ha nuclis de catalans residents Se celebra el diumenge entre Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat entre el 23 i el 27 d’abril
Juan Pedro Pellicer de Ossau
Historiografia
Historiador aragonès.
Fill del noble bearnès Ramon d’Ossau, de les famílies dels barons d’Aste i de la pubilla aragonesa María Pellicer y de Abarca Hom li atribueix uns Anales de Ribagorza hasta el año de 1520 , potser inventats, de cara a una possible falsificació, pel seu besnet José Pellicer de Ossau y Salas-Tovar Traduí al castellà les Cròniques d’Espanya de Pere Miquel Carbonell
Francesc Xavier Godó i Llorens
Literatura catalana
Autor teatral i periodista.
Fou advocat Dirigí L’Aureneta , fou redactor en cap del “Diario Mercantil” i collaborador o corresponsal de diversos periòdics de Barcelona, París i Madrid Escriví una trentena d’obres teatrals, entre les quals hi ha els drames La pubilla de Queixàs 1895, El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894 i Ànimes perdudes 1908, i les comèdies La cosina de la “Lola” 1897 i Botifarres dolces 1906
baronia de Navata
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell homònim i la parròquia de Sant Pere de Navata, al comtat de Besalú, que pertanyia al llinatge de comdors del mateix nom ja al s XI.
Pel matrimoni 1249 de la pubilla Ermessenda de Navata, baronessa de Navata i senyora de Peralada, amb el vescomte Dalmau de Rocabertí, passà a aquest llinatge El 1645 fou concedit el marquesat de Navata al vescomte de Rocabertí, però pocs dies després el despatx reial fou lliurat amb la denominació de marquesat d’Anglesola El 1698 Navata era també centre de la batllia de Navata , que comprenia, a més, Ordis, Espinavessa i la Palma
matronímia
Antropologia social
Sociologia
Costum social pel qual els fills anteposen el cognom de la mare al del pare.
Aquest costum té dues variants L’una és vigent encara, per exemple, a Portugal, on el segon cognom és sempre el patern, i el matern varia a cada generació L’altra, consistent en el fet que, quan un llinatge o família noble o pairal requeia en una pubilla, els fills i descendents d’aquesta mantenien com a primer el seu cognom, tingué vigència als Països Catalans fins a l’establiment de la llei del Registre Civil del 1871
escussó

escussó
Heràldica
Peça fonamental consistent en un escudet posat al centre o abisme d’un escut, de mides iguals a un terç de les d’aquest.
Carregat sobre un escut quarterat, es redueix de dimensions i rep el nom d' escussó sobre el tot o, simplement, sobre el tot Hom anomena sobre el tot del tot l’escussó que carrega sobre un altre que ja sigui sobre el tot L' escussó de les armes és el posat com a cimera, que repeteix les armes de l’escut Els anglesos anomenen escussó de pretensió l’escut d’una pubilla collocat sobre l’abisme del del marit
Ivany de Castre-Pinós i de So
Història
Cavaller, fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced.
Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt Home bellicós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458 Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera 1464-66, que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics El 1466 caigué presoner de Pere IV, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat Joan II el premià amb rendes confiscades
Obra del Ballet Popular
Música
Institució dedicada a conrear i a difondre la dansa tradicional catalana i la seva música.
Fou fundada a Barcelona el 1950 Inicialment dedicada als esbarts , el 1955 inicià cursos de capacitació sardanista, i des del 1959 establí les Jornades d’Estudis Sardanistes i concedí premis a les millors sardanes i al millor estudi històric sobre aquesta dansa També atorgà medalles al mèrit sardanista El 1960 instaurà el Dia Universal de la Sardana i la proclamació de la Ciutat Pubilla de la Sardana El 1966 establí la caravana que duu la Flama de la Sardana N'han estat directors Salvador Millet i Maristany, Josep Mainar i Lluís Moreno i Pallí L’òrgan ha estat la publicació Agenda
Miquel Torroella i Plaja
Literatura catalana
Escriptor.
Començà a collaborar a El Teléfono Catalán , i el 1881 fundà El Palafrugellense Publicà assaigs de temes econòmics d’actualitat com Cuestión corchera 1880, i estudis d’història local com El santuario de San Sebastián 1881, en collaboració, Breves observaciones a la Historia del Ampurdán del señor Pella y Forgas 1892 i Història de Palafrugell i la seva comarca 1929 Són de destacar Ensayos literarios Artículos y poesías 1884, en català i castellà, i les narracions La pubilla del mas Carbó 1905, Qüentos que són històries Fitor 1904 1905, Realitats de la vida 1906,…
,