Resultats de la cerca
Es mostren 141 resultats
cardaire
Ictiologia
Peix selaci marí i bentònic del subordre dels batoïdeus, que pot fer fins a 1,5 m de llargada.
El rostre és llarg i punxegut, i el cos, aplanat en forma de disc romboidal la cua del mascle presenta una sèrie dorsal de fiblons, i dues de laterals en ambdós sexes hi ha petites formacions espinoses esteses per tota la cara dorsal, que és bruna, tirant a marró o grisenca, mentre que la ventral és blanca, rosada o grisenca, amb un ribet violat a les aletes Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes És comú a la Mediterrània, al canal de la Mànega i a les costes atlàntiques africanes És conegut també amb els noms d' escrita blanca i rajada blanca
Els gaviformes: calàbries
Les calàbries tenen una gran facilitat per a cabussar-se i, malgrat les dimensions del seu cos, són nedadores hàbils, de moviments ràpids En aquesta fotografia de la calàbria grossa Gavia immer pot observar-se l’aspecte robust i punxegut del bec, i les potes, que sobresurten per darrere de la cua Xavier Bartrolí Les calàbries constitueixen l’ordre dels gaviformes Gaviformes Aquest ordre es redueix a quatre espècies, força similars, de grans ocells nedadors i cabussadors, recoberts amb un dens plomatge lluent que esdevé molt bell a la primavera Les calàbries es consideren els ocells més…
esperó
Zoologia
Apèndix punxegut que presenten a les extremitats alguns animals.
En els ocells és una apòfisi òssia del tars-metatars i és present en els mascles de molts ordres, utilitzat generalment com a arma en les lluites de zel en d’altres ocells, com l’ànec d’esperó, és a ambdós sexes, situat a les ales i sense funció agressiva En els aràcnids i merostomats l’esperó és una apòfisi, situada a les extremitats anteriors dels mascles En els mamífers monotremes, com l’ornitorrinc, és una excrescència còrnia a la cara interna de les potes posteriors dels mascles Alguns mamífers remugants i èquids el tenen com una protuberància còrnia que és el vestigi d’un dit no…
múrids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors.
Són de dimensions mitjanes o petites i tenen el musell punxegut, el llavi superior enfonsat, els arcs zigomàtics petits, ampolles timpàniques poc desenvolupades excepte en els gerbillins i la cua poc pilosa i generalment llarga i escatosa La fórmula dentària sol presentar tres molars a cada mandíbula, les superiors amb tres fileres longitudinals de tubercles o bé amb els tubercles separats per làmines longitudinals Després dels cricètids, és la família de mamífers en plena expansió evolutiva amb un major nombre de representants, i inclou gairebé 500 espècies, repartides en 99…
atxa
Militar
Arma ofensiva cavalleresca, amb una certa semblança amb l’instrument dit destral, del qual prengué l’origen.
Aparegué a Catalunya, en frescs i murals del segle XIV, i és tinguda en consideració, com a imprescindible en l’armament del cavaller, per Pere March i per Francesc Eiximenis Fou molt usada als segles XV i XVI tant en guerra com en batalles singulars, i n'hi ha una bella representació en el més famós Sant Jordi de Jaume Huguet A la part superior té tres elements destral, o fulla perpendicular al mànec martell, a l’extrem oposat, de vegades en forma de “bec de falcó” i daga que cal no confondre amb l’arma del mateix nom, que és el dard punxegut que ve a continuació del mànec…
càntera
Ictiologia
Peix perciforme
, de la família dels espàrids, marí, d’uns 45 a 50 cm de llargada.
La forma del cos és la muna als espàrids, però els mascles adults tenen el dors prominent i el front bombat El cap és petit, el rostre punxegut, i la boca té dents curtes i fines posseeixen una sola aleta dorsal, espinosa Llur coloració varia amb l’edat i amb el sexe el mascle adult és blau o blau gris, amb ratlles fosques, i el mascle jove és gris o gris groguenc La femella, però, té una coloració intermèdia La càntera és hermafrodita proterògina la forma adulta masculina és territorial, excava nius i guarda i aireja la posta Viu al llarg de les costes rocalloses formant moles…
Hermes
Mitologia
Divinitat grega, anomenada pels romans Mercuri, fill de Zeus i de Maia.
Nascut al mont Cilè, a l’Arcàdia, mostrà tot seguit una precocitat extraordinària Amb la closca d’una tortuga construí la primera lira i robà el ramat d’Apollo Aquest n'exigí el retorn, però finalment li cedí el bestiar en canvi de la lira Així, Hermes esdevingué pastor i inventà la flauta i altres instruments que donà novament a Apollo com a contrapartida rebé el caduceu i unes lliçons de l’art endevinatòria Zeus el nomenà el seu herald i el prengué al seu servei Fou considerat el déu del comerç, protector dels qui fan camí, i tingué moltes estàtues, on apareixia el seu bust sovint amb els…
Maxime A. Faget
Aeronàutica
Enginyer aeronàutic nord-americà.
Graduat en enginyeria mecànica per la Louisiana State University, durant la Segona Guerra Mundial fou oficial de submarins de la US Navy L’any 1946 començà a treballar en el programa espacial nord-americà com a investigador del Langley Research Center, a Hampton Virgínia L’any 1958 fou un dels 35 científics escollits per al Projecte Mercury per a desenvolupar el programa espacial nord-americà Faget féu contribucions decisives al disseny de les càpsules Mercury, com ara el perfil aerodinàmic punxegut, i no amb ales com suggerien la resta d’enginyers, i el recobriment amb materials…
sorícids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels insectívors, la més àmplia de l’ordre.
Inclou les espècies conegudes genèricament com a musaranyes , de mida petita i aspecte de ratolí, amb el musell allargat i punxegut, ulls petits, orelles generalment visibles, a vegades amagades en el pelatge, potes curtes i pentadàctiles i cua ben desenvolupada Llurs dimensions són les més petites dels mamífers, des dels 35 mm de longitud de Suncus etruscus fins als 18 cm d’algunes espècies El pelatge, de color bru o bru grisenc, és format per pèl curt, molt dens Tenen entre 26 i 32 dents i els manquen els ullals Són àgils, molt vius, en general terrícoles o aquàtics, nocturns, bé que alguns…
cànids

Xacal comú (Canis aureus)
Minku2016 (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Família de mamífers carnívors del subordre dels fissípedes que comprèn animals de grandària mitjana, de formes esveltes, àgils i robusts.
El cap és generalment petit, amb el musell prolongat i punxegut Tenen el dentat típic dels animals carnissers, amb les dents canines molt desenvolupades, i llurs orelles són de llargària variable, rectes i punxegudes Són digitígrads, amb 5 dits a les potes anteriors i 4 a les posteriors, ungles no retràctils, fortes i corbades El pelatge és generalment abundant, llanós i de tacte suau Tenen desenvolupats tant els sentits, principalment el de l’olfacte, com el de la intelligència Són molt prolífics pareixen de 4 a 9 cries l’any Mentre alguns s’alimenten exclusivament de carn i…