Resultats de la cerca
Es mostren 4813 resultats
Comissió Valenciana d’Acreditació i Avaluació de la Qualitat
Òrgan creat per mitjà de la llei 5/2002 de 19 de juny de la Generalitat Valenciana.
Treballa per a l’acreditació i l’avaluació externa de les activitats docents i investigadores, dels programes, serveis, ensenyaments, centres i institucions i professorat del sistema universitari valencià
Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
Entitat de dret públic sotmesa al dret privat, vinculada al departament competent en matèria d’universitats de la Generalitat de Catalunya.
Té com a objectiu l’avaluació, l’acreditació i la certificació de la qualitat en l’àmbit de les universitats i dels centres d’ensenyament superior de Catalunya ensenyaments, professorat, centres i serveis, amb la finalitat de garantir la qualitat de l’educació superior d’acord amb estàndards europeus de qualitat, i proporcionar als agents de l’educació superior criteris i referents per assolir-los en el desenvolupament de les seves funcions AQU Catalunya és membre fundador 2000 i membre de ple dret 2008 de la xarxa europea d’Agències, ENQA, ha estat una…
Es destaca la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès
El poeta Marcial, nascut a Bilbilis però resident a Roma, destaca en diferents epigrames la qualitat dels pernils ceretans i del vi tarragonès 85-86
Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears
Educació
Entitat creada pel Decret 145/2000, de 3 de novembre, de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.
Òrgan de coordinació, de consulta i tècnic que depèn directament del conseller i que té l’objectiu de dur a terme tasques d’anàlisi i avaluació externa del sistema educatiu de les Illes Balears És també l’òrgan encarregat de proporcionar informació rellevant sobre el grau de qualitat del sistema educatiu a les Illes Balears a l’administració educativa, als òrgans de participació institucional, als diferents sectors de la comunitat educativa i a la societat en general
Ordinacions del consell municipal de València relatives a la identificació, fabricació i qualitat dels draps fabricats a la ciutat
Ordinacions del consell municipal de València relatives a la correcta identificació dels draps fabricats a la ciutat i a les condicions tècniques de fabricació, qualitat i pes
ampolla

La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a França i…
acuïtat
Música
Qualitat d’agut d’un so.
Aquesta qualitat s’interpreta de manera diferent segons si es tracta d’un so pur o d’un so complex Objectivament, en el cas dels sons purs l’acuïtat es correspon amb el to -la freqüència- del so Des del punt de vista subjectiu, la sensació d’agut no és proporcional al canvi de freqüència Així, pel que fa a l’acuïtat, un so d’uns 1 000 Hz es percep com a intermedi entre un de 100 Hz i un de 4 000 Hz La unitat de mesura subjectiva de l’acuïtat per als sons purs és el mel Es defineix de manera que una duplicació del nombre de mels es correspon amb una percepció d’acuïtat doble La…
timbre
Fonètica i fonologia
Tret fonològic que caracteritza la qualitat de les emissions fonemàtiques.
Depèn tant de la freqüència fonamental com de les harmòniques particulars que entren en la composició de tota ona composta Aquest tret serveix per a distingir, per exemple, a de e, i, etc, i es presenta conjuntament amb el to, la intensitat o amplitud i la durada Totes les llengües naturals fan un ús fonològic del timbre en alguna mesura, per a diferenciar la qualitat de llurs fonemes segons l’obertura i la localització dels formants
acreditació
Educació
Certificació que atorguen les agències de qualitat universitària durant la carrera acadèmica del personal docent i investigador.
L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya atorga dos tipus d’acreditacions l’acreditació de recerca que certifica la capacitat docent i investigadora i permet accedir a la categoria de professor o professora agregat i l’acreditació de recerca avançada que certifica una carrera docent i investigadora consolidada i permet accedir a una càtedra
resposta
Música
Qualitat acústica d’un instrument que mesura la reacció davant l’estímul que l’obliga a sonar.
Des del moment en què es produeix l’excitació del generador de l’instrument ja sigui corda, membrana, llengüeta, etc fins que s’estabilitza el so desitjat, succeeixen una sèrie de fenòmens acústics transitoris que s’interpreten com a resposta La interacció entre la resposta i l’estímul afecta decisivament la qualitat del so resultant -sobretot l’estabilitat i el timbre-, tant a l’inici de la nota com a la seva continuació Sovint, els intèrprets graduen la resposta del seu instrument -la relació estímul-resposta- per tal d’obtenir-ne diferents qualitats i efectes del so