Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
Josep Zaforteza i d’Amat
Història
Carlí.
Fill i hereu de Josep Quint-Zaforteza i Crespí de Valldaura, fou conegut també des de la mort del seu pare com a Josep Quint-Zaforteza Fou cap dels carlins xavieristes de Mallorca
Metel
Història
Branca il·lustre de la gens Cecília, d’origen plebeu, que ocupà un lloc important en la història de la Roma republicana.
Els seus membres més destacats foren Luci Cecili Metel — 221 aC, cap militar i polític romà, cònsol el 251 i el 247, cap de la cavalleria, pontífex màxim des del 243 fins a la mort, dictador el 224 Quint Cecili Metel , dit el Macedoni — 105 aC, pretor el 148, que sotmeté la Macedònia, la convertí en província romana i desfeu els exèrcits de la Lliga Aquea, fou cònsol el 143 i procònsol de la Hispània Citerior, per tal de combatre la rebellió celtibèrica 142 El seu fill, Quint Cecili Metel Baleàric , magistrat romà, fou nomenat cònsol el 132 aC Sotmeté les Balears,…
quinti-
Forma prefixada del mot quint (ex.: quintigemin).
Safortesa
Armes dels Safortesa
Llinatge català establert al regne de Mallorca arran de la conquesta, i també al de València, on Ramon Safortesa obtingué els llocs de Maurat, Beniquei i Benifato.
El genearca dels Safortesa de Mallorca és el mercader Bernat de Safortesa mort després del 1230 El seu besnet Pere de Safortesa i Colomines mort vers el 1395, anomenat el Príncep dels Mercaders per la seva immensa fortuna, adquirí les cavalleries de Santa Margalida i Hero, fou jurat pels mercaders i el 1382 era ciutadà En el seu testament establí un fideïcomís, amb gravamen de cognom i armes, en favor del seu net Ramon Només tingué una filla, Francesquina de Safortesa i de Marí , que el 1379 ja era casada amb el cavaller Ramon Burguès i Sorià, fill i hereu d’Arnau Burguès i Safont, batlle…
Lusitans i celtibers es revolten contra Sul·la
Quint Sertori revolta a Hispània lusitans i celtibers contra el govern de Sulla
mucià | muciana
Història del dret
Relatiu o pertanyent al jurista romà Quint Muci Escèvola.
Castell de Suert (el Pont de Suert)
Art romànic
Una de les primeres referències del castell de Suert data de l’any 956, quan Quint, en professar com a monjo al monestir de Santa Maria de Lavaix, li féu diverses donacions, entre les quals hi havia un conjunt de terres i vinyes situades al castro , al lloc dit Just, i diversos camps a Fabregada, a Espoliar i a la villa de Sueix Poc temps després, essent ja abat, Quint cedí al cenobi de Lavaix uns molins amb llurs aqüeductes i el molinar que es trobava subtus castello Alguns autors han volgut veure en aquestes notícies una referència al castell de Lavaix i no al de Suert…
al·lòbroge
Història
Individu pertanyent a un poble gal establert a la vall mitjana del Roine.
Els romans enviaren per sotmetre els allòbroges Quint Fabi Màxim, que els vencé el 121 aC i des d’aleshores foren incorporats a la Gàllia Transalpina