Resultats de la cerca

Molt jove, viatjà per l’Amèrica Llatina En tornà el 1900, i es llançà a la investigació geogràfica i naturalista Fou també periodista literari Amb la Geografía general 1907 introduí a la península Ibèrica la terminologia i les tendències de l’escola antropogeogràfica alemanya de FRatzel El 1914 s’abocà exclusivament a la investigació Descobrí el glacialisme al Sistema Central hispànic 1915-17, i trobà el valor ecètic ecètica , precedent de l’ecologia, amb el qual pretengué d’explicar fets tan sorprenents com la pintura d' El Greco 1928 El 1923 la Mancomunitat el nomenà regent de…

Fou diputat i vicepresident de l’assemblea nacional francesa Dirigent del Rassemblement Démocratique Africain, fou primer ministre 1958 i president 1960 de la nova república del Níger Reelegit el 1965 i el 1970, continuà com a president, primer ministre i ministre d’afers estrangers, i dugué a terme una política filofrancesa i occidentalista Deposat per l’exèrcit 1974, fou empresonat fins el 1984

Resident a Gavà, des de l’any 2004 té llicència de la Federació Catalana de Tennis Guanyà cinc torneigs del circuit de l’Associació de Tennistes Professionals ATP Amsterdam 1999, Bucarest 2001, Doha 2002, Casablanca 2002 i Munic 2002 El 2003 assolí la posició més alta de la seva carrera en el rànquing de l’ATP 14è en individuals i 85è en dobles

Llicenciat en llengua i civilització i doctorat en història per la Sorbona, ha treballat com a professor d’història a Rabat, Los Angeles, Harvard i París Actualment és professor d’història moderna i historiografia de la Universitat Mohamed V de Rabat Durant el mandat de Hassan II fou conseller d’afers estrangers i representant del Marroc a la UNESCO Ha publicat en àrab La ideologia àrab contemporània 1967, Els àrabs i l’esperit històric 1973, L’Islam àrab i els seus problemes 1984 i Islam i història 1997 L’any 2000 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya

A l’octubre l’enviat especial de l’ONU per al Sàhara Occidental, Christopher Ross, es va entrevistar a Rabat amb el rei Muhàmmad VI © Agència Marroquina de Premsa La vida política del Marroc va estar marcada per la formació del nou Govern sortit de les eleccions del 25 de novembre de 2011, que està liderat per un primer ministre islamista, Abd al-Ilah Binkiran, líder del Partit Justícia i Desenvolupament Aquest partit, que va guanyar les eleccions però no disposava de majoria absoluta, va fer coalició amb els nacionalistes de l'Istiqlal, el partit de base amaziga Moviment Popular…

Centre agrícola vi, olives, un ferrocarril l’uneix amb Rabat, Fes i Algèria Té aeroport Fundada al segle X per la tribu zenāta dels Meknassa, al segle XVII Mulay Ismail la convertí en la seva capital i l’envoltà de muralles Són notables el palau 1634, que serveix de panteó reial, i la gran mesquita La ciutat europea és completament separada de la medina marroquina

És situat a la zona d’entrada de la mesquita i el seu desenvolupament és vertical, de planta quadrada o rectangular, gairebé mai circular És de les poques parts de la mesquita que té un aspecte exterior polit Presenta una indubtable similitud funcional i estructural amb els campanars cristians, si bé mai no assolí el grau d’importància d’aquests Excelleixen els minarets de Samarra, Sevilla la Giralda i Rabat

Membre del Reial Club Tennis Barcelona, és professional des de l’any 1996 Ha aconseguit dos International Tournaments de la WTA Rabat 2005 i Bogotà 2008 En dobles ha guanyat quinze torneigs la majoria juntament amb María José Martínez, incloent-hi la WTA Tour Championships Copa Masters femenina a Doha 2009 Guanyà la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 2005 Assolí la trenta-cinquena posició en el rànquing de l’ATP en individual 2005 i la cinquena posició en dobles 2009

El seu projecte de reestructuració d’Anvers 1910 és considerat com una de les fites de l’urbanisme modern Installat al Marroc del 1913 al 1923, creà les viles modernes de Meknès, Casablanca, Rabat, Fes i Marràqueix, respectant tant l’espai com la funcionalitat dels nuclis de població nadiua, així com la seva estètica El 1928 collaborà en el pla d’organització de la zona d’expansió de París Del 1935 al 1951 es dedicà a la reestructuració de diverses ciutats, entre elles Istanbul

En les eleccions celebrades en dues voltes a l’octubre, el Partit Democràtic Gabonès PDG va revalidar la majoria en obtenir 98 escons dels 143 del Parlament Els Demòcrates, encapçalats per Guy Nzouba-Ndama, en van aconseguir 11, mentre que l’Agrupació Patrimoni i Modernitat, dirigida per Alexandre Barro Chambrier, tan sols 4 La llarga absència del president Ali Bongo Ondimba per malaltia –internat a l’octubre en un hospital de Riad Aràbia Saudita i posteriorment, al novembre, traslladat a Rabat per a recuperar-se– va desfermar tota mena de rumors al país