Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
starosta
Història
Nom donat, a Polònia, a diversos funcionaris o oficials.
Aplicat, des del s XV, a un funcionari reial amb funcions de jutge a les demarcacions menors, a partir del s XVIII es convertí en un simple títol Del 1918 al 1950 reberen aquest nom els funcionaris majors d’una divisió administrativa
pròcer
Història
Entre els habitants d’un país, d’una regió, d’una ciutat, etc, persona d’alta distinció o constituïda en alta dignitat.
A Roma foren anomenats proceres els jutges d’apellació als quals l’emperador confiava la decisió de les causes portades a la cort Semblantment, reberen aquesta mateixa denominació els jutges a les corts dels visigots i dels francs i, posteriorment, els de les repúbliques i els comuns d’Itàlia
landgraviat
Història
Territori de la jurisdicció del landgravi.
Reberen aquest nom gran part del territoris del Sacre Imperi en què no hi havia ducats El més antic fou el landgraviat de Turíngia 1129 Quasi tots els landgraviats assoliren categories superiors ducat, electorat El darrer landgraviat sobirà fou el de Hessen-Homburg, que durà fins el 1866
Owen Chamberlain
Física
Físic nord-americà.
En 1942-46 participà en el projecte Manhattan, que projectà la bomba atòmica Es doctorà a Chicago 1948 i passà a la Universitat de Califòrnia Treballà amb Emilio Segrè en el bevatró de Berkeley i aconseguiren d’obtenir l’antiprotó Ambdós reberen el premi Nobel de física el 1959
jutge conservador
Història del dret canònic
Persona designada pels papes per a mantenir els drets i els privilegis de certes persones o corporacions eclesiàstiques.
Els jutges conservadors foren creats per Bonifaci VIII i reberen només regulacions en llur activitat de Gregori XV i Innocenci X Aquesta institució fou reformada el 23 d’abril de 1762 per Climent XIII, el qual posava certes limitacions quant als ordes religiosos la recull el Codi de dret canònic
Francesc d’Assís de Delàs i Silvestre
Filosofia
Il·lustrat.
El 1774 fou nomenat cavaller Creà una colònia agrícola Vilagaià, Bages en uns terrenys seus hi reuní més de vint-i-cinc colons, que reberen cases i terres, on iniciaren el conreu de vinyes i d’oliveres Regidor perpetu de Girona, fou creat noble i baró de Vilagaià el 1796
camises brunes
Política
Nom que reberen els militants nacional-socialistes alemanys (1925) i especialment les SA (seccions d’assalt).
camises velles
Política
Nom que reberen els afiliats a la Falange Espanyola abans del 18 de juliol de 1936.
ducat de Saxònia-Wittenberg
Història
Territori alemany format arran de la partició del ducat de Saxònia el 1260 per a Albert II (mort el 1298), fill segon del duc Albert I de Saxònia, de la dinastia d’Ascània.
El 1356 els ducs de Saxònia-Wittenberg reberen la confirmació de la dignitat electoral A la mort del darrer Ascània 1422 el ducat i la dignitat electoral, amb la qual restà confós, passaren 1423 al marcgravi Frederic III de Mísnia, de la dinastia de Wettin, que esdevingué elector Frederic I de Saxònia
col·legi de la mercaderia
Història
Corporació de mercader
d’algunes ciutats i viles catalanes, sorgida als s. XIV i XV.
El nom predominà especialment com a designació de la corporació de Palma Mallorca fundada el 1409, i perdurà fins al s XIX, bé que, des del decret de Nova Planta 1715, amb atribucions limitades A Barcelona i a València, a partir del 1758 i del 1763, reberen el nom de cos de comerç