Resultats de la cerca
Es mostren 840 resultats
tangent d’altura
Transports
Recta d’altura tangent al cercle d’altures iguals.
La seva direcció és sempre perpendicular a l’azimut de l’astre recta d’altura, situació
coordenades astronòmiques

Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…
vertical astronòmica
Astronomia
Recta imaginària que hom determina prolongant indefinidament el fil de la plomada pels extrems.
Aquesta recta talla l’esfera celeste en dos punts diametralment oposats, que reben respectivament els noms de zenit el que és sobre l’observador i nadir el que és a sota
reducció a l’equador
Astronomia
Diferència entre la longitud astronòmica del Sol veritable i la seva ascensió recta.
La longitud astronòmica i l’ascensió recta del Sol veritable coincideixen únicament quan el Sol és als solsticis i als equinoccis, úniques dates en què la reducció a l’equador és nulla Aquesta magnitud presenta dos màxims positius l’un a l’estiu i l’altre a l’hivern i dos màxims negatius a la primavera i a la tardor Sumant la reducció a l’equador amb l’equació del centre hom obté l’equació del temps
trocoide

Trociode
© fototeca.cat
Matemàtiques
Corba descrita per un punt fixat a un cercle quan aquest cercle roda sense lliscament sobre una línia recta fixa.
Si el radi del cercle és r , la distància del punt generador al centre del cercle és l i A és l’angle determinat pel punt quan el cercle ha rodat A radiants, aleshores les equacions paramètriques de la trocoide són x = rA-l sin A y = r-l cos A Si l és major que r punt exterior al cercle, la trocoide descriu rulls si l és menor que r punt interior al cercle, la trocoide no toca mai la línia recta fixa base del desplaçament si el punt és el centre del cercle, la trocoide és una recta si l és igual a r punt de la circumferència, la trocoide és aleshores una cicloide
cicloide

Cicloide
©
Matemàtiques
Corba engendrada per un punt fix en una circumferència que rodola, sense lliscar, damunt una recta.
Les seves equacions paramètriques són x = a θ - sinθ, y = a 1 - cosθ Hom pot ampliar aquesta definició considerant una trajectòria fixa en lloc d’una recta així, per exemple, l' epicicloide és la corba engendrada per un punt fix en una circumferència que rodola, sense lliscar, damunt una altra circumferència i exteriorment a ella
pla

Equació del pla
© fototeca.cat
Matemàtiques
Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.
Els plans, juntament amb els punts i les rectes, són els elements geomètrics primitius en l’axiomatització de Hilbert de la geometria D’altra banda, un pla és determinat per tres punts no alineats, o bé per dues rectes que es tallin o siguin paralleles, o bé per un punt i una recta que no contingui el punt A l’espai euclidià ℝ 3 un pla pot ésser representat per l’equació A x— x 1 + B y— y 1 + C z— z 1 = 0, en la qual x 1 , y 1 , z 1 són les tres coordenades d’un punt P 1 donat del pla, A, B, C són les tres components d’un vector N normal al pla, i x, y, z són les tres…
angles de direcció
Matemàtiques
Qualsevol dels tres angles positius que té una recta orientada que passa per l’origen respecte dels tres semieixos positius de referència a l’espai.
Els angles de direcció es poden calcular per a qualsevol recta, considerant la parallela corresponent que passa per l’origen En tot cas, cal fixar-ne la direcció
potència d’un punt respecte a una circumferència

fototeca.cat
©
Matemàtiques
Donats un punt P
i una circumferència, producte de les distàncies del punt P
als dos punts A
i B
que una recta que passa per P
determina sobre la circumferència.
Es verifica que el dit producte, és independent de la recta traçada fototecacat ©
superfície helicoidal

Superfície helicoïdal
Matemàtiques
Superfície reglada engendrada per una recta que es mou recolzant sobre l’hèlix i a l’eix de l’hèlix i sempre perpendicular a aquest eix.
Hom pot definir la superfície helicoidal ordinària com una superfície reglada que té per directrius una hèlix, el seu eix i la recta de l’infinit dels plans perpendiculars a l’eix És la superfície que conté les arestes dels graons d’una escala de cargol