Resultats de la cerca

Fou un dels impulsors de la fundació de la Societat d’Història Natural de Balears i estudià la flora de Mallorca i, especialment, la de Cabrera Publicà Les plantes medicinals baleàriques 1954, reeditat el 1981 i el 1983 i, pòstumament, Catàleg de la flòrula de l’illa de Cabrera i dels illots que l’envolten 1976

Fou inspector d’ensenyament S’especialitzà en estudis sobre literatura hispànica i publicà, entre altres obres, Espagne et Provence, études sur la littérature du Midi de l’Europe 1857, reeditat el 1866 amb el títol Les troubadours et leur influence sur la littérature du Midi de l’Europe , en què tingué la collaboració de Manuel Milà i Fontanals a propòsit d’Ausiàs Marc

Fou governador del monestir benedictí de Banyoles 1584-95 i abat dels de Breda i Ripoll 1615-16, on establí una notable infermeria Amic del cronista Pujades, el 1591 publicà a Madrid un Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España reeditat el 1595 Deixà inèdita una història del monestir de Sahagún

Doctor en teologia, beneficiat de la catedral de Mallorca, predicador i mestre de llatí de l’escolania del Santuari del Lluc, publicà un Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc a Palma 1684, que fou reeditat als s XVIII i XIX en castellà L’obra és plena d’episodis miraculosos narrats amb minuciositat i gust pels aspectes truculents

Fou advocat del consell privat de Lluís III de França És autor de La rhétorique selon la subtilité de l’art lulliste et autres arts plus secrets París, segona edició 1623, reeditat diverses vegades, i, des del 1640, juntament amb un Traité de la mémoire artificielle ou l’Art de Raymond Lulle, d’obres de quiromància, d’endevinament, etc, i d’una Apologie de la langue latine

Prevere, doctor en teologia, paborde de Castellterçol i examinador sinodal del bisbat de Vic Publicà uns Diàlegs de la Doctrina Cristiana  1710 que tingueren una gran popularitat Fou el catecisme en català que tingué més gran popularitat al Principat fou reeditat nombroses vegades entre el 1718 i el 1818 algunes edicions a Aguiló, Catálogo , núm 310-321 Se’n feu una traducció al castellà impresa el 1807

Canonge, autor de De Artificiali Perspectiva 1505, publicat quan circulaven només manuscrits els tractats de perspectiva dels italians Alberti, Leonardo, etc , les teories dels quals difongué copiosament, abans que Dürer, per l’Europa nord-alpina, però incorporant-hi els procediments empírics de la tradició nòrdica S'hi troba la primera exposició del mètode dels “punts de distància”, potser original Fou reeditat, traduït i fins plagiat moltes vegades durant el s XVI

Estudià ciències naturals a Barcelona i a Madrid, on es doctorà Publicà monografies sobre la serralada Ibèrica 1918 i sobre Sierra Nevada 1921, i estudià la geografia humana d’Andalusia, on visqué del 1917 al 1936 Els darrers temps de la seva vida es dedicà a escriure i dibuixar el seu treball pòstum El bajo Ampurdán Ensayo geográfico , que fou reeditat per la Diputació de Girona el 1979

Fou professor a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i director artístic de l' Enciclopedia universal ilustrada Espasa Publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint, i algunes narracions en català El Ton de la Muga, 1905, premiada als jocs florals del 1905 Collaborà, amb texts i illustracions, a Catalunya  i a Illustració Catalana Fou el pare d’ Eudald , Estanislau , Raimon i Francesc Duran i Reynals

Director 1954 de l’escola de cant de La Scala Autor de sonates i de música simfònica i escènica el ballet Une nuit de Versailles , 1926 l’òpera Rosaspina , representada a Bèrgam el 1939 Ha publicat diversos estudis, entre els quals Prigionia di un artista Il romanzo di L Cherubini i Guida alla musica 1950, reeditat amb el títol Storia della Musica 1958, i ha dut a terme la revisió de música italiana antiga