Resultats de la cerca

Es definí com a democrà-tic, català, autonomista, populista, comar-calista, reformista, progressista i solidari Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any 838 vots i poc després desaparegué Representants J Font, Tiburci Grustán, Ramon Berengué i Jaume Granent

Valdis Dombrovskis va ser confirmat com a primer ministre de Letònia a l’octubre © Unió Europea Les eleccions del 2010 van dur el país a una situació d’inestabilitat, atesa l’atomització del nou Parlament Per això, el president Valdis Zatlers va fer ús dels poders que li atorga la Constitució per a convocar un referèndum en què es consultava al poble l’oportunitat de convocar noves eleccions El referèndum va tenir lloc el 23 de juliol de 2011 i, amb una participació del 44,7%, va decidir noves eleccions amb el 94,3% dels vots Aquestes es van celebrar el 23 de setembre i les va guanyar el…

En un sentit més ampli, d’acord amb el tipus d’acció sindical de les Trade Unions, hom aplica també aquest terme al sindicalisme de caire reformista, que no planteja cap opció revolucionària ni posa en qüestió el sistema capitalista

Les eleccions generals a Estònia donen la victòria al Partit Reformista que, amb prop del 30% dels vots, derrota el Partit del Centre 23%, fins ara al govern La líder dels reformistes, Kaja Kallas, anuncia que descarta una coalició amb el partit d’extrema dreta EKRE, en tercera posició

Designat canceller per Frederic Guillem III 1810, impulsà la política reformista de Stein amb l’oposició de l’aristocràcia abolí els privilegis de la noblesa i dels gremis i suprimí les prestacions dels pagesos als senyors a canvi d’una part de les terres Intervingué en el congrés de Viena 1815

La formació, encapçalada per l’exconseller de Medi Ambient del Govern Balear i exbatlle de Sa Pobla, Jaume Font, es reivindicà com a regionalista, de centre, liberal i reformista A les eleccions del maig d’aquell mateix any aconseguí deu regidors en diversos pobles de Mallorca, però cap representant al Consell Insular de l’illa ni al Parlament

Nacionalista, collaborà amb Garibaldi, per la qual cosa fou perseguit i exiliat a Suïssa Diputat el 1860 i militant d’esquerra, fou ministre repetidament des del 1876 És autor del codi penal italià del 1890 President de la cambra de diputats dues vegades i president del govern 1901-03, desenvolupà una política reformista i de bones relacions amb l’Estat francès

Participà en el congrés de Barcelona del 1868, fou membre del consell de la Unió Manufacturera i ocupà càrrecs directius a la Federació de Les Tres Classes de Vapor 1872 Dins l’obrerisme barceloní, se situava en el sector sindicalista reformista més moderat i partidari de la collaboració amb els fabricants El 1889 assistí, a París, al Congrés Socialista Possibilista

Des d’una posició de feminisme reformista, pluralista en la ideologia i oberta a la collaboració política amb els partits, el 1977 formà part de la coalició electoral Esquerra de Catalunya amb ERC, PTE i Estat Català Proporciona assistència i formació a les seves associades N'han estat presidentes Anna Mercadé 1976-79 i, des del 1979, Núria Solé i Fournier

Professor d’història i membre del partit socialista, durant la Primera Guerra Mundial fou partidari de la “unió sagrada” i participà en el govern com a ministre d’armament 1916-17 De tendència reformista, deixà el partit socialista 1919 i participà en la fundació del Buró Internacional del Treball Organització Internacional del Treball , del qual fou el primer president 1920-32