Resultats de la cerca
Es mostren 1001 resultats
Carles I obté el dret de presentar bisbes als seus regnes hispànics i la incorporació definitiva dels ordes de Santiago, Calatrava i Alcántara a la corona
El Papa Adrià VI concedeix a Carles I el dret de presentar bisbes als seus regnes hispànics i la incorporació definitiva dels ordes de Santiago, Calatrava i Alcántara a la corona
regne

Els regnes biogeogràfics
Biologia
Divisió biogeogràfica principal, que correspon a una gran superfície terrestre, ben caracteritzada i diferenciada en la flora i en la fauna.
Els regnes florístics comunament admesos són els següents antàrtic, australopapú o australià, capenc, holàrtic, neotropical i paleotropical Sovint hom limita el concepte de regne a la flora, i aleshores cal parlar de regne florístic
regne

Els dominis i els regnes
Biologia
Cadascun dels sis grans grups en què hom considera dividits els ens naturals (eubacteris, arqueobacteris, protists, fongs, plantes i animals) per tal de facilitar-ne l’estudi.
Antigament es consideraven únicament tres regnes animal, vegetal i mineral Des de l’establiment per part de Haeckel del grup dels protists i el descobriment dels virus i les rickèttsies, i a causa de la dificultat d’esbrinar els límits exactes a nivell unicellular entre éssers animals i vegetals, aquesta primera classificació perdé vigència
Unió de Kalmar
Història
Nom que rebé la unió dels tres regnes escandinaus sota Enric de Pomerània.
La coronació d’Enric, candidat imposat a la noblesa sueca per Margarida I de Dinamarca , regent d’aquests regnes, se celebrà el 20 de juliol de 1397 a Kalmar Els atacs d’Enric a la Hansa motivaren un progressiu neguit entre els suecs Després de moltes lluites, Gustau Vasa de Suècia posà fi a la Unió de Kalmar el 1523
Egbert de Wessex
Història
Rei de Wessex (802-839), aconseguí de reunir els regnes anglosaxons sota la seva supremacia, després de llargues guerres.
Bé que a la fi del seu regnat Mèrcia recuperà la independència i Egbert hagué de fer cara a les incursions escandinaves, posà les bases de l’hegemonia posterior de Wessex sobre els altres regnes anglosaxons
Anales de la Corona de Aragón

Portada de la primera part dels A nales de la Corona de Aragón (1562)
Història
Història dels regnes de la corona catalanoaragonesa de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita.
Aquest, nomenat cronista del regne d’Aragó el 1548, es dedicà a la investigació històrica en els arxius de tots els regnes de la corona, especialment a Barcelona i a Saragossa Fruit del seu treball foren els Anales Molt en contacte amb l’arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí, aquest li revisà el text i influí en l’enfocament d’alguns episodis L’obra, en la seva estructura, imita els Annals de Tàcit, del qual Zurita era admirador El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la corona…
Nèustria
Història
Un dels regnes de la monarquia franca del període merovingi, que agrupava les províncies del N i del NW de la Gàl·lia.
Es formà el 561, després del repartiment entre els fills de Clotari I, a profit de Khilperic I, i englobava Soissons i París La intensa romanització d’aquest regne i l’ambició dels seus reis l’oposaren sovint a Austràsia, però aviat regnà l’anarquia, i els pipínids, majordoms de palau d’Austràsia, portaren a terme la unitat dels dos regnes 721 abans de proclamar-se rei Pipí el Breu 721
brida
Regnes.
Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Valencia y Principado de Cataluña
Historiografia catalana
Edició dels documents relatius a les corts dels regnes d’Aragó, de València i del Principat de Catalunya i a les generals de tots tres estats, impulsada per la Real Academia de la Historia.
Foren publicats Madrid 1896-1922 26 volums 27, si es té present que el primer volum és doble, que corresponen a les corts del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins al segle XV L’edició se centra sobretot en els processos, que constitueixen el nucli central de la documentació i recullen, amb més o menys extensió, tot allò que succeí durant les reunions Cal apuntar que ni tots els processos han arribat complets ni esgoten tota la informació relativa a les diverses corts El títol complet que apareix a la capçalera de l’obra és Cortes de los antiguos reinos de Aragón y…
corona de Castella

Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres…