Cortes de los antiguos reinos de Aragón y Valencia y Principado de Cataluña

Las cortes de la Corona de Aragón

Edició dels documents relatius a les corts dels regnes d’Aragó, de València i del Principat de Catalunya i a les generals de tots tres estats, impulsada per la Real Academia de la Historia.

Foren publicats (Madrid 1896-1922) 26 volums (27, si es té present que el primer volum és doble), que corresponen a les corts del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins al segle XV.

L’edició se centra sobretot en els processos, que constitueixen el nucli central de la documentació i recullen, amb més o menys extensió, tot allò que succeí durant les reunions. Cal apuntar que ni tots els processos han arribat complets ni esgoten tota la informació relativa a les diverses corts. El títol complet que apareix a la capçalera de l’obra és Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña publicadas por la Real Academia de la Historia. Cada volum està dedicat a un corpus documental determinat, seguint un criteri cronològic. El primer, datat el 1896, inclou el pròleg i alguns documents entre el 1064 i el 1327. En el pròleg, signat per Fidel Fita i Benvingut Oliver (1896), es troben algunes claus dels criteris amb què s’inicià l’ambiciosa publicació. L’obra pretenia ser una continuació de la publicació dels documents de les Corts de Lleó i Castella, que s’havia dut a terme des dels orígens d’aquests regnes fins a l’any 1559, prosseguida després pel Congrés dels Diputats, que era qui conservava la documentació. Es volgueren recollir totes les actes dels tres regnes de la Corona d’Aragó des dels seus inicis fins al començament del s. xviii, data «en que perdieron su independencia política, para quedar sometidos, como provincias españolas, al mismo régimen político que el de los antiguos reinos de León y Castilla». En primer lloc, es procedí a fer un catàleg de les corts celebrades pels esmentats regnes, que havia de servir per a la seva edició. Els treballs de publicació, però, s’iniciaren sense haver acabat aquest catàleg exhaustiu, fet que perjudicà la sistematització de l’edició final dels processos.

El pla de l’obra fixà que primer es publicarien les corts específiques del Principat de Catalunya, després les dels regnes d’Aragó i València, per aquest ordre, i per fi les corts conjuntes. La decisió de començar pel Principat es justifica pel fet que els tres regnes seguiren independents després de la unió de la Corona, cosa que feia impossible una publicació conjunta i de rigor cronològic. Per altra banda, el Principat tenia prioritat cronològica, ja que és on es congregaren les primeres assemblees legislatives i on es conserva més documentació. El darrer volum fou publicat l’any 1922 i conté documentació sobre les Corts de Perpinyà-Barcelona de 1473-79.

El resultat, tot i que es tracta d’una obra incompleta, és un excel·lent recull de documentació, ben editada i transcrita amb rigor. Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels textos, la quantitat i qualitat de la documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible.

Lectures

  1. CONDE, R. et al.: “Fonts per a l’estudi de les Corts i els Parlaments de Catalunya. Catàleg dels processos de Corts i Parlaments”, Les Corts a Catalunya. Actes del Congrés d’història institucional, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991, p. 25-62.
  2. Cortes de los antiguos reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña, Real Academia de la Historia, Madrid 1896-1922.