Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
divan
Història
Nom donat al consell que fou, fins al s. XVII, l’organisme central del govern de l’imperi Otomà.
Es reunia periòdicament i hi assistien els visirs i diversos dignataris i el soldà, en un recinte especial separat per una reixa La funció d’aquesta audiència era consultiva les decisions finals eren de la incumbència del gran visir
tiratró
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de gas, generalment tríode o tètrode, proveït d’un càtode termoelectrònic.
És un rectificador controlat que permet el pas de corrents molt elevats, els quals poden ésser regulats mitjançant la reixa de control Un cop encebat el tiratró, però, el corrent es manté indefinidament fins que hom no interromp el circuit anòdic
reixat | reixada
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Guarnit, proveït, de reixa o de reixes.
transconductància
Electrònica i informàtica
Coeficient que fa referència a la sensibilitat d’un tub electrònic.
Constitueix un dels paràmetres i és igual al quocient entre la variació del corrent anòdic i la de la tensió de reixa, essent constant la tensió anòdica És anomenada també conductància mútua o pendent del tub, i hom la representa per g m o S
cranc

Cranc
Bubulcus (cc-by-3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les fal·lals, que inicialment té l’aspecte d’un ou blanc, de 5 a 6 cm de diàmetre, irregular i de contingut gelatinós.
Després s’esberla i el contingut s’estén formant una reixa globulosa de 7 a 20 cm, fràgil i efímera, vermella, revestida interiorment per un suc verdós, que conté les espores i fa pudor de carn descomposta És una espècie pròpia de l’Europa meridional Viu a la terra, sobretot prop d’arrels en putrefacció
pèntode
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de cinc elèctrodes: un ànode, un càtode i tres reixes, anomenades de control, pantalla i supressora
.
El pèntode constitueix una millora de tètrode, perquè en afegir-hi la reixa supressora, hom aconsegueix de suprimir l’emissió secundària de l’ànode per a valors baixos de la tensió anòdica Els pèntodes es caracteritzen pel fet de posseir un valor molt elevat de llur resistència interna r i i de llur factor d’amplificació μ
Francisco de Villalpando
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, escultor, forjador i teòric d’art renaixentista castellà.
Actiu a Toledo del 1552 fins a la mort, féu les arcuacions altes i una gran part dels arcs d’entrada a l’escala de l’alcàsser d’aquella ciutat Com a forjador, destaca la magnífica reixa de la capella major de la catedral de Toledo i les de la catedral de Palència Home d’una important formació humanística, el 1552 traduí els llibres tercer i quart del tractat d’arquitectura de Serlio
Valeri Tiestos
Forjador.
Aragonès d’origen, treballà decorativament el ferro sota la direcció d’Antoni MGallissà per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou professor interí de metallisteria i ceràmica a Llotja El seu fill Francesc Tiestos i Vidal Barcelona 1877 — fou serraller, forjador i metallista presentà projectes de reixa forjada a l’Exposició d’Indústries Artístiques de Barcelona el 1898 i obtingué premi pels treballs de forja en l’exposició de ferros artístics de Barcelona el 1921
màquina desgranadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a separar la grana (llavor) del cotó de les fibres que l’envolten.
N'hi ha de dos tipus en la de serres circulars saw gin , aquestes ressurten entre els barrots d’una reixa i obliguen la fibra a passar entre ells la llavor, més grossa, no pot passar i en queda separada l’altre tipus és basat en un cilindre recobert helicoïdalment per una corretja de cuir amb les espires separades lleugerament les ranures subjecten i arrosseguen les fibres una làmina d’acer flexible no deixa passar les llavors, i una segona làmina oscillant les arrenca McCarthy gin
tul
Indústria tèxtil
Teixit de seda, cotó o fibres sintètiques, de malla reixada, fet amb una o més sèries de fils d’ordit que s’entortolliguen entre ells i sovint amb una o més trames que s’entortolliguen al voltant dels fils d’ordit o de les altres trames, alhora que es traslladen transversalment.
Hom pot fer-lo a mà, amb una agulla, amb filoja o al coixí amb els boixets, i mecànicament en uns telers especials El tul llis , de malles hexagonals, és el més simple i serveix de base per a brodats Els tuls de Flandes, Malines i Valenciennes , també de reixa hexagonal, formen el fons de les puntes dels mateixos noms Els tuls francès i anglès tenen dues sèries de fils verticals i una trama horitzontal que les uneix en ziga-zaga Poden ésser llavorats i serveixen per a cortines