Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
Sant Pesselaç

Petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç a Calonge de Segarra (Anoia)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Calonge de Segarra (Anoia), a l’E del terme, al peu de la carretera de Calaf a Pinós.
L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades
Escola Politècnica Superior de Castelldefels
Escola fundada el 1991 com a escola politècnica del Baix Llobregat i traslladada a l’emplaçament actual, al Campus del Baix Llobregat, el 2001.
És una escola pionera en innovació docent, basada en l’avaluació continuada i en l’aprenentatge en grup i per projectes PBL L’alt nivell d’experimentalitat en els estudis li permeté obtenir la certificació de qualitat ISO 2001 en el 2000 renovada el 2005, dos premis Vicens Vives i també el premi Flyer
Sant Sadurní de Gallifa
Església
Església romànica del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa (951 m), que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants N de la vall, continuació vers l’W dels cingles de Bertí.
Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa A l’església, renovada al s XI, s’establí el s XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada El 1714 s’edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada Pertany a la masia de Sobregrau
Perella
Església
Antiga vil·la rural, actual masia i església de Santa Magdalena, del municipi de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), situada dalt un turó, a la dreta del Ter.
Consta ja el 887 i depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses L’església, edificada el 1145, restà sotmesa a la parròquia de Sant Joan i Sant Pol de la vila de Sant Joan actualment depèn de la parròquia de Sant Pau de Segúries i es conserva en culte La masia ha estat renovada
la Llavinera

Detall d'una casa del poble de la Llavinera
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Pere Sallavinera (Anoia), aturonat a 723 m alt., al sector meridional del terme.
Es formà a l’indret de l’antic castell de la Llavinera , ara del tot desaparegut Té una església molt renovada, dedicada a sant Jordi, filial de la parròquia de SantPere Sallavinera Consta des del 1065 en feu dels bisbes de Vic Passà als Cervera 1180, i formà part, després, de la baronia de Boixadors
Santa Creu de Creixà

Vista de l'església de la Santa Creu de Creixà
© Patrimonifunerari.cat
Església
Antiga església i antic terme del municipi de Piera (Anoia), al sector oriental del terme, vers Masquefa.
L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau , i en algunes ocasions Santa Maria o Santa Creu i Santa Maria de Palau El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII Fou primitivament sufragània de Piera 1184 Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII
Toda d’Aragó
Història
Comtessa de Ribagorça, filla del comte Galí III d’Aragó.
Abans del 916 es casà amb el comte Unifred I de Ribagorça Segons el Cronicó de Domènec i la Crònica d’Alaó renovada , mitjançant aquest matrimoni Unifred I aconseguí la comarca de Sobrarb, que alliberà dels sarraïns i repoblà Sembla que morí abans que el seu marit i que deixà els seus béns particulars al monestir d’Ovarra, on es féu enterrar
comtat de Santa Coloma
Història
Títol senyorial concedit el 1599 sobre la vila de Santa Coloma de Queralt a Pere de Queralt i d’Icard, quan n’era senyor.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1647 en el seu net —fill del segon titular, Dalmau de Queralt i de Codina — i tercer comte, Dalmau de Queralt i d’Alagó, a la mort del qual passà als Reard, que es cognomenaren Queralt La grandesa li fou renovada, el 1792, al setè, Joan de Queralt i de Pinós Continua en la mateixa família
Ka‘ba

La Ka‘ba, situada al centre de la Gran Mesquita de la Meca
Edificació cúbica situada al centre de la gran mesquita de la Meca.
D’origen preislàmic, és de pedra grisa i revestida d’una funda negra, renovada cada any després del pelegrinatge Segons l’Alcorà, els seus fonaments foren posats per Abraham i Ismael A l’angle oriental hi ha encaixada la “pedra negra”, roca basàltica que els fidels han de besar durant el pelegrinatge Fou robada pels càrmates 930 i restituïda a la Ka'ba 951 gràcies al califa fatimita Almansor
Charles du Fresne Du Cange
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf i historiador francès.
És autor del Glossarium ad scriptores mediae et infimae latinitatis 1678, on recorre sovint als texts medievals dels Països Catalans editats o fets copiar per Pere de Marca i Baluze L’obra ha estat renovada mitjançant l’"Archivum Latinitatis medii aevi”, o “Bulletin Du Cange” Fou el primer a tractar críticament temes com la Historia Byzantina 1680, i deixà un Glossarium ad scriptores mediae et infimae graecitatis 1688