Resultats de la cerca

Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada La creació d’una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, BDu Plessis-Besançon, féu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23 de gener, amb l’exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s’avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França Tanmateix, abans que el rei francès s’avingués explícitament a jurar les lleis i constitucions, transcorregué…

Companys proclama la República a la plaça de Sant Jaume de Barcelona 14 d’abril de 1934 / Banda Municipal de Barcelona CC BY-SA 30

Des de París fou dictada una nova constitució unitària i centralista, que motivà una forta oposició dels federalistes, fins que la República fou dissolta per Napoleó el 1803

Reunia el ducat de Mòdena i les legacions pontifícies de Bolonya i Ferrara Per la pau de Tolentino 19 de febrer de 1797 li fou agregada la Romanya i el 17 de juliol Bonaparte la fongué amb la república Cisalpina

El parlament romà formà un govern provisional i convocà una assemblea constituent 5 de febrer de 1849, que deposà el pontífex i proclamà la república Governada per Giuseppe Mazzini , que aviat compartí el poder amb Saffi i Armellini, en fou confiat l’exèrcit a Giuseppe Garibaldi Atacada per una expedició militar enviada pel president de França Lluís Napoleó —que intentà d’atreure's així els catòlics francesos i la simpatia del papa—, sucumbí després de prop d’un mes de setge 3 de juliol L’endemà Pius IX entrà a Roma i hi restablí el seu govern

Sota la direcció del delegat de Napoleó, Déjan, fou dotada d’una constitució a la francesa Malgrat l’oposició dels nacionalistes italians, fou annexada a l’imperi francès 1805 El 1815, arran del congrés de Viena, passà a les mans del rei de Sardenya

Proposava d’instaurar un sistema democràtic, federalista i presidencial i obrir un espai que pogués “instaurar un orden político que haga posible y efectiva la convivencia pacífica de todos los españoles” Detinguts els seus integrants al juny de 1957, en sortir de la presó alguns s’exiliaren i el 1959 donaren suport a Acción Republicana Democrática Española Al setembre d’aquest any participà en el Comitè de Coordinació de Forces Democràtiques de Catalunya a Mèxic

Fou sostinguda pels liberals napolitans, però els reialistes, ajudats per Rússia i Anglaterra, la combateren i enderrocaren, comandats pel cardenal Ruffo, que el mes de juny prengué la ciutat, on fou restablerta la monarquia borbònica juliol