Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Confins Militars
Història
Divisió administrativa i militar de l’imperi dels Habsburg, del segle XVI al segle XIX, des de la mar Adriàtica fins a Transsilvània.
Fou creada per impedir la penetració turca i per reprimir una eventual revolta hongaresa Hi foren establerts pobles eslaus, que n’eren els defensors i reberen, en canvi, un feu per família El seu origen data del 1538, a Croàcia, però en feu l’organització definitiva el príncep Eugeni En decaure l’imperi turc, fou abolida progressivament per zones
Gai Oppi
Història
Tribú de la plebs romà.
El 215 aC, durant la guerra contra Anníbal, proposà la creació de la Lex Oppia encaminada a reprimir el luxe i la fastuositat — segons alguns autors antics, descarada — de les dames romanes Aquesta llei, considerada com una de les disposicions sumptuàries més antigues, fou abrogada l’any 195 aC, malgrat la forta oposició del censor Marc Porci Cató
Agustín de Itúrbide Aramburu
Història
Emperador de Mèxic (1822-23) sota el nom d’Agustí I.
Militar i polític mexicà Oficial de l’exèrcit virregnal, contribuí a reprimir els moviments independentistes populars però, guanyat després pels nous ideals, signà amb Guerrero el pla d’Iguala Constituït el congrés, Itúrbide presidí primerament la regència, però després es féu proclamar emperador Hagué d’abdicar i d’exiliar-se 1823 i, havent tornat a Mèxic, fou afusellat
Cinquena setmana consecutiva de protestes contra el president de Sèrbia
Unes 15000 persones es manifesten per cinquena setmana consecutiva a Belgrad per protestar contra el president Aleksandar Vucic, a qui acusen de reprimir l’oposició i censurar els mitjans de comunicació Les protestes van començar amb la pallissa no reivindicada de què va ser víctima el líder opositor Borko Stefanovic a la ciutat de Krusevac el 22 de novembre de 2018
Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon
Història
Militar
Mariscal de França.
Duc de Magenta D’origen irlandès, participà en la guerra de Crimea, i a Itàlia es distingí a Magenta 1859 Governador d’Algèria 1864-70, intervingué en la guerra Francoprussiana, i fou fet presoner a Sedan Un cop alliberat, fou encarregat de reprimir la Comuna de París 1871 Fou nomenat president de la República en substitució de Thiers 1873-79
Francesc Xavier Abadia
Militar
Brigadier.
Cap d’estat major de l’exèrcit de la Manxa durant la guerra contra Napoleó, el 1808 es destacà durant la batalla de Bailèn L’any següent, tal com feren d’altres caps militars i polítics de la insurrecció, es negà a pactar amb els negociadors napoleònics Retirat a Cadis, fou nomenat mariscal de camp El 1812 organitzà l’exèrcit de Galícia A la tornada de Ferran VII al poder, el 1814, fou nomenat tinent general i inspector de les tropes destinades a reprimir la insurrecció americana
Humāyūn
Història
Emperador mogol de l’Índia (1530-56).
Fill i successor de Bāber, conquerí Gujarat i Malva a Bahādur Shah 1536, però no pogué reprimir les continuades revoltes dels afgans, tributaris seus Shēr Shāh s’emparà del N de l’Índia i hi inicià la dinastia surita, però la incapacitat dels seus descendents permeté de nou la intervenció de Humāyūn a l’Índia Amb l’ajuda de Tahmāsp Shāh de Pèrsia, recobrà els territoris perduts 1545-55, i en temps del seu fill i successor, Akbar, l’imperi del Gran Mogol assolí l’esplendor màxima
Salvatore Giuliano
Història
Bandoler sicilià.
El 1943 formà una partida de bandolers a la Sicília occidental i es posà al servei dels aliats amb la idea de separar Sicília de l’estat italià S'alià amb l’ala dreta de la democràcia cristiana i ajudà a reprimir les reivindicacions dels camperols comunistes matança de Portella della Ginestra, 1947 La màfia, amb la qual estava molt connectat, el féu assassinar, segons sembla, pel seu lloctinent Gaspare Pisciotta La seva figura passà a la llegenda siciliana FRosi realitzà un film basat en la seva història Salvatore Giuliano 1962
Josep Antoni Muntadas i Campeny

Josep Antoni Muntadas i Campeny
© Fototeca.cat
Industrial.
Era fill de Maties Muntadas i Font Mort el seu pare, ell i els seus germans fundaren l’empresa L’Espanya Industrial 1847 Defensà les activitats proteccionistes formà part de la junta del Banc de Barcelona i de la dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa i a Pamplona El 1869 formà part d’una comissió d’industrials i de comerciants que aplegaren recursos per a reprimir la insurrecció cubana Foren fills seus Maties Muntadas i Rovira i Manuel Muntadas i Rovira Barcelona s XIX — s XX, escriptor, autor de Balades wagnerianes 1910 i Probable origen català de les llegendes del Sant…
guerres de Dàcia

Vista de la columna Trajana, a Roma
© Fototeca.cat
Militar
Nom de les dues campanyes militars fetes per Trajà a la banda esquerra del Danubi.
La primera 101-102 obligà els dacis a reconèixer el protectorat romà La segona fou empresa el 105 per tal de reprimir una insurrecció Després d’ocupar la capital del regne, hom pacificà ràpidament la resta del país, que fou declarat província romana 107 En commemoració d’aquestes campanyes fou construïda la columna Trajana La conquesta de la Dàcia per Trajà completà els intents anteriors de Domicià 86 i 89 d’estendre el limes a la banda oriental del Rin i del Danubi per tal d’alleugerir la pressió dels bàrbars sobre la Rècia i la Mèsia