Resultats de la cerca

Eren nomenats pels papes a partir del Renaixement i per alguns reis, per concessió papal Sovint eren grans personatges eclesiàstics que, sense residir-hi, acumulaven la comenda de diversos monestirs Malgrat la reforma del Concili de Trento, continuaren fins al s XVIII Giuliano della Rovere, el futur papa Juli II, per exemple, fou comendatari, entre d’altres abadies, de Montserrat

Hom sap que a Atenes no podien participar en la vida política ni tampoc ostentar càrrecs polítics Eren obligats a pagar alguns imposts per poder residir a la ciutat, exercir-hi el comerç, etc, i constituïen, generalment, un percentatge elevat en el conjunt de la població Actuaven en diverses professions ceràmica, banca, comerç, oficis liberals i solien viure al Pireu

De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera 1900-36 Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona 1904, una Guia illustrada d’Olot i ses valls 1908 i articles científics Fundà el museu i biblioteca de Llagostera

Es llicencià en medicina i filosofia Fou membre de la Societat d’Amics del País, de València, de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i de l’Acadèmia de Ciencias de Madrid, on anà a residir Fou professor del Museo de Ciencias d’aquesta ciutat Publicà un Índice de las aves que forman las especies propias de la Albufera i obres didàctiques

El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix Assistí a l’assemblea de Tarragona 1234, convocada per Jaume I de Catalunya-Aragó Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló

Era mallorquí, i des dels volts del 1295 residia a Roma a la cort papal El papa Climent V el nomenà vicecanceller de l’Església 1307 abans de fixar la seva seu a Avinyó 1309 Entre el 1306 i el 1307 fou bisbe de Palència amb dispensa de residir-hi a causa del seu càrrec, car continuava vivint a Roma

Exercí la professió a l’exèrcit Més tard fou professor i vicepresident del Collegi de Cirurgia de Barcelona Publicà una Osteología metódica 1768 i un Tratado teórico-práctico de las heridas de armas de fuego 1782 Anà a residir a Palma, on fundà el Collegi de Cirurgia de Palma Mallorca Hi publicà un Plan para perfeccionar los estudios de cirugía 1790

Combaté a la guerra de la Independència nord-americana 1776-83 De tornada a Polònia, dirigí la resistència dels patriotes polonesos contra els russos, els quals vencé a Racławice 1794 Vençut per russos i prussians a Maciejowice 1796 i fet presoner, un cop alliberat 1798 anà a residir a París, on escriví les seves memòries i diverses obres de tàctica militar

Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació…

Obligats, en part, a residir permanentment al pritaneu, eren presidits per un d’ells, elegit diàriament, que detenia les funcions de cap de l’estat, presidia el consell i l’assemblea i era dipositari del segell de l’estat i de les claus del temple on es guardava el tresor Per a l’acompliment de llurs missions, els pritans disposaven de cossos especials de guàrdies