Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
didal
Indústria tèxtil
Conjunt de residus de la contínua de filar i retòrcer formats per trossos de cinta o metxa que són enrotllats sobre els cilindres d’alimentació i estiratge.
retorcedora
Indústria tèxtil
Selfactina o contínua de retòrcer, que es diferencia de les de filar perquè en lloc del tren d’estiratge, té un mecanisme de cilindres, que lliura sense estiratge, dos o més fils que són retorts pels fusos.
antibaló
Indústria tèxtil
En una màquina contínua de filar o retòrcer, dispositiu consistent en un anell de filferro concèntric al fus, o bé en una planxa col·locada entre cada dos fusos, amb la funció d’impedir que els fils es casin.
anell
Indústria tèxtil
A les màquines contínues de filar i de retòrcer, cèrcol d’acer o, modernament, de metall sinteritzat i impregnat de lubrificant, fixat al balancer, concèntric amb les pues, de secció generalment en doble T, i que serveix per a guiar el corredor.
També és anomenat anella
baló
Indústria tèxtil
Forma que prenen els fils dels fusos i de les bitlles en enrotllar-se o desenrotllar-se a gran velocitat —per efecte de la força centrífuga— en algunes màquines tèxtils, com les contínues de filar i retòrcer i les filetes, d’ordidor o bobinadora.
Per tal d’evitar que els fils de dos fusos contigus no es casin a causa dels balons, hom hi colloca els antibalons antibaló
corredor
Indústria tèxtil
En les contínues de filar o de retòrcer, petit anell obert, de forma generalment el·líptica, construït amb fil d’acer o poliamides, que llisca retingut i guiat per la secció en forma de T de l’anell també d’acer, concèntric a la pua.
El fil passa per dins del corredor i s’enrotlla a la fusada La rotació de la pua és transmesa pel fil al corredor, i aquest, en girar, torç el tram de fil vertical El corredor serveix, a més, per a guiar l’enrotllament, que es produeix perquè la seva velocitat angular és lleugerament més petita que la de fus, i per a donar al fil la tensió necessària
balancer
Indústria tèxtil
Travesser longitudinal on van fixats els anells, a les màquines contínues de filar i retòrcer, o les bobines, en les metxeres, i que amb el seu moviment alternatiu de pujada i de baixada distribueix el fil que s’enrotlla en els tubs, els rodets o les bobines.
llana
Indústria tèxtil
Fibra procedent del pèl de les ovelles i els moltons.
Existeixen moltes races d’aquests animals merina, aragonesa, serrana, manxega, xurra, Lincoln, Leicester, Dishley, New Kent, xeviot, Dorset, Rambouillet, etc, que forneixen classes de llana molt diferents A més, cal tenir en compte si l’animal és marrà, ovella, moltó, borrec, anyell o lletó La secció transversal de la fibra de llana mostra una medulla de cèllules rodones o polièdriques, una part intermèdia formada per cèllules fusiformes disposades en sentit longitudinal, que li donen tenacitat, i a l’exterior unes cèllules primes i foliades, en forma d’escates, característiques de la llana…
La contribució de la família Cavaillé al progrés tecnològic
Els Cavaillé foren una família d’orgueners procedents del Llenguadoc, activa des del començament del segle XVIII Alguns dels seus membres, a més de construir orgues, van mostrar un gran interès per les novetats tècniques aplicables a les indústries del moment, les van saber reconèixer, les van experimentar ells mateixos i les van difondre per Catalunya amb el patrocini de la Junta de Comerç, en el període comprès entre el final del XVIII i el principi del XIX Es tracta de Joan Pere Cavaillé i Domènec Cavaillé i Coll, pare i fill, els quals no sols van construir molts dels orgues que encara…
Reus
El nucli antic de la ciutat de Reus presidit per l’església de Sant Pere
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Baix Camp, en una plana de sedimentació quaternària lleugerament inclinada cap a mar, sense accidents, tret de les rieres de la Quadra i de l’Abeurada, a l’E, i dels barrancs de l’Escorial i de Pedret, a l’W.
Situació i presentació El terme té una altitud que oscilla entre els 114 i els 180 m El seu terreny és generalment pla i només al sector N s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les Muntanyes de Prades El terme és situat gairebé al centre de la plana del Camp, limitat per les Muntanyes de Prades i la mar Confronta al N amb els termes de l’Aleixar, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp, a l’W amb Riudoms i, ja del Tarragonès, amb Constantí E, Tarragona SE i Vila-seca S Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els…