Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
Pere Barrufet
Escultura
Fuster i escultor instal·lat a Perpinyà a partir del darrer terç del s XVI.
Esculpí, entre altres nombrosos retaules rossellonesos, els de les esglésies perpinyaneses de Sant Joan 1584, del Carme 1598-99 i de la Real 1617, i collaborà amb pintors com Antoni Peitaví i Honorat Rigau
Gabriel Faraill
Escultura
Escultor.
Format a Perpinyà i, becat, a París, on fou deixeble de Jean BEugène Farochon el bust que féu d’aquest es conserva al Louvre És autor del monument a Jacint Rigau, de Perpinyà, i al museu d’aquesta ciutat té diverses obres
Ernest Delamont
Historiografia
Historiador.
Fou president del sindicat del canal de Boera Publicà diversos estudis sobre Pere Orsèol, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalanoaragonesa, i sobretot l’extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l’abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa 1878
Pere Coll i Llach
Economia
Història
Política
Empresari i polític.
Fill de Pere Coll i Rigau Installat de jove a l’Empordà, es dedicà a explotacions agropecuàries Alhora mantingué puixants les empreses familiars a Cuba Fou nomenat comissari d’ordre públic de la Generalitat, càrrec que ocupà fins a l’octubre del 1934 S'exilià el 1939 i visqué molts d’anys a l’estranger
Condemna per la consulta del 9 de novembre
El Tribunal de Comptes fa pública la sentència contra antics membres del govern català per la consulta del 9 de novembre de 2014 L’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau i sis persones més són condemnats a pagar 4,9 milions d’euros per ús indegut de fons públics
Lluís Delfau
Pintura
Pintor.
Es formà a l’École des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat ha estat qualificat de Rigau modern Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua tipus humans, paisatges, escenes quotidianes Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà
El president del TSJC rebutja una medalla del Ministeri de l’Interior
Jesús Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, declina la concessió de la medalla al mèrit policial del ministre de l’Interior en funcions, Jordi Fernández Díaz Barrientos, que va desestimar els recursos de l’expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel cas del 9-N i que és l’encarregat de jutjar-los, justifica el refús per mantenir l’"aparença d’imparcialitat i independència"
Homenots
Sèrie de més de cinquanta semblances publicades per Josep Pla entre el 1958 i el 1962 (Editorial Selecta) i, en 1969-74, dins les obres completes definitives (Editorial Destino).
Són retrats literaris in extenso , amb materials biogràfics i de l’època Tenen una mitjana de quaranta planes impreses i un to no acadèmic, viu i anecdòtic Els millors són els que ha conegut molt directament d’altres, de valor desigual, es basen en una enquesta Hi ha escriptors, polítics, artistes, científics, personatges pintorescs o d’abast local, des de Xènius, Carner, Maillol i Fuster a Coromines, Blasco i Ibáñez, Nin o Coll i Rigau El mot homenot per a Pla equival a figura de relleu
Joana Ortega i Alemany

Joana Ortega i Alemany
© Generalitat de Catalunya
Política
Política.
Cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona L’any 1985 ingressà a Unió Democràtica de Catalunya , partit del qual, des del 1992, fou membre del Consell Nacional, i des del 1999, membre del Comitè de Govern com a responsable de premsa i comunicació Regidora de l’Ajuntament de Barcelona 1996-2007, fou regidora executiva del districte de l’Eixample 1999-2001 i, fins l’any 2005, portaveu de CiU a l’Àrea Metropolitana de Barcelona Ha estat també membre del Consell Comarcal del Barcelonès 1999-2004 i presidenta de l’ Institut Català de les Dones 2002-03 El novembre del 2010 fou…
La plàstica barroca. 1610-1780
Les monarquies absolutes europees tendiren a concentrar progressivament, durant els segles XVII i XVIIII, riqueses, poder i símbols en uns punts privilegiats dels seus extensos territoris les capitals, les residències reials, les capitals virregnals Però, al mateix temps, algunes ciutats europees amb port o amb comerç i altres centres amb importants concentracions de comunitats religioses van generar una important demanda d’obres d’art que incloïa els dos extrems tant la mitologia com el realisme Itineraris del barroc català Algunes de les famílies d’artistes catalans o valencians que van…