Resultats de la cerca
Es mostren 1137 resultats
roba de pare i mare
Indústria tèxtil
Nom donat vulgarment, especialment al camp, a la roba gruixuda feta pels pagesos amb cànem o amb lli filats per ells mateixos que era emprada, especialment, per a fer-ne llençols.
Es popularitzen peces de roba que donen llibertat de moviment al cos
Es posen de moda pantalons, jerseis, jaquetes i bruses, peces que donen llibertat de moviment al cos
vestit
© Fototeca.cat
Indumentària
Peça o conjunt de peces de roba o d’altra matèria amb què hom es cobreix el cos i els membres, amb exclusió de la roba blanca o interior.
Montserrat Roig i Fransitorra publica Molta roba i poc sabó i Vicent Andrés i Estellés, La clau que obrí tots els panys
Montserrat Roig i Fransitorra publica Molta roba i poc sabó i Vicent Andrés i Estellés La clau que obrí tots els panys
rentadora
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina destinada a rentar la roba.
Poden ésser industrials o domèstiques Correntment consten d’un tambor giratori d’eix horitzontal, accionat per un motor elèctric, un sistema d’entrada i sortida d’aigua generalment mitjançant una bomba, d’escalfament de l’aigua, de centrifugació, etc En les rentadores automàtiques les distintes operacions de rentatge, esbandida i assecatge, són fetes mitjançant un programador regulable que hom ajusta a voluntat
bugada
Llar
Conjunt d’operacions destinades a netejar i blanquejar la roba.
Antigament, en fer o passar bugada, hom posava la roba blanca, després d’escatada, picada i rentada amb sabó, sense prémer-la, en un cubell bugader o lleixiver damunt era collocada cendra dins uns draps o saquets cendrers , i a intervals hi era abocada aigua calenta que passava a través dels cendrers i, convertida ja en lleixiu alcalí, a través de la roba, sortia finalment per un forat situat a la part inferior del cossi de la bugada Després hom deixava estovar la roba abans d’una repassada amb sabó, d’esbaldir-la amb blau o sense i finalment d’…
pella
Història
A l’edat mitjana roba confeccionada i usada.
Era la que les classes humils vestien gairebé exclusivament, car el cost de la roba, nova o vella, era molt alt en relació amb els altres productes necessaris per viure i per tant s’aprofitava bé Les subhastes de robes dels difunts, que solien seguir els òbits, fornien el mercat Hom podia comprar peces de roba bé en aquestes subhastes, que dirigia un corredor de pella dit també corredor de coll, bé, sempre que es volia, a un peller
fullonica
Arqueologia
Establiment d’època romana dedicat a rentar i a tenyir roba.
El procediment de rentat en aquestes bugaderies antigues requeria tot un seguit de piles específiques per a cadascuna de les fases del rentat Unes servien per a mesclar la roba amb cendres, que actuaven com a detergent i, sobretot, amb orina, que s’emprava com a àcid per a dissoldre les taques Després, els teixits es blanquejaven amb calç, s’esbandien bé amb aigua clara, es deixaven assecar, es perfumaven amb essències oloroses i es planxaven En el subsol del Museu d’Història de Barcelona s’han trobat les restes d’una fullonica segle II dC de l’antiga Bàrcino , constituïda per…
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris