Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Planteja el compromís de l’artista amb la societat i la cultura a què pertany La biografia íntima i pública del primer actor Enric Ribera, personatge de ficció, serveix per a exposar les contradiccionsde la història moderna del País Valencià Comença amb un documental cinematogràfic sobre la mort d’Enric Ribera, i, després d’una obertura expositiva, continua amb els moviments clàssics d’una simfonia que evoquen la biografia d’Enric Ribera des de la infantesa fins a la mort L’epíleg completa el documental del preludi amb la crònica de lventerrament de l’actor Com un…

Estudià a Florència i a Venècia i passà a treballar a Praga, on fou pintor de cambra de l’emperador Rodolf II Pintà temes mitològics i allegòrics i sobresortí en el retrat

Net de Lluís I el Piadós A la mort de Carles II el Gros obtingué el regne d’Itàlia 888 i, malgrat les oposicions, fou coronat emperador d’Occident 915 Vençut el 923, morí assassinat per Rodolf de Borgonya

Centre industrial ganiveteria, instruments matemàtics, teixits El 1020 hi fou bastit el castell dels comtes d’Habsburg El 1283 l’emperador Rodolf I li concedí els drets municipals La ciutat passà al domini de Berna el 1415 El 1803 esdevingué la capital del nou cantó d’Argòvia

Proclamat rei d’Itàlia en oposició al rei Rodolf II, no pogué, però, prendre Roma, malgrat el seu casament amb la princesa Marozia 932 El 931 associà al tron el seu fill Lotari II Vençut el 945 pel marquès Berenguer d’Ivrea Berenguer II d’Itàlia, es retirà a Arle 946

Es casà 1854 amb l’emperador Francesc Josep I d’Àustria Des del 1880 visqué apartada de la cort en els seus palaus de Pest i Corfú Diverses desgràcies familiars, com el suïcidi del seu fill Rodolf 1889, accentuaren el seu desequilibri nerviós Viatjà molt per Europa, i morí apunyalada per un anarquista italià

Un collectiu d’independents refunda l’històric partit valencianista Esquerra Valenciana, que va tenir un actiu protagonisme els anys de la Segona República El nou partit aspira a promoure el valencianisme d’esquerres i buscarà la collaboració amb el Bloc Nacionalista Valencià i altres grups afins Entre els principals impulsors del projecte hi ha Aureli Ferrando, Guillem Agulló, Víctor Baeta i Rodolf Soler

El primer duc d’Àustria a donar-se aquest títol 1358 fou Rodolf IV, però no fou confirmat per l’emperador romanogermànic fins el 1453 a favor de Ladislau I Des d’aleshores tots els membres dinàstics de la casa arxiducal d’Àustria imperial des del 1804 porten aquest títol sempre unit al nom d’ Àustria i no al d’ Habsburg

El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV de Brunswick…

Entrat al servei dels Fugger, a Augsburg, el 1585, i més tard al de l’emperador Rodolf II a Praga, el 1608 s’installà a la cort de Dresden La seva producció comprèn Canzonette a 4 veus, Cantione sacrae 1590, Madrigali 1596, Simphoniae sacrae 1598, misses de 4 a 8 veus i l’obra Venusgarten ‘El jardí de Venus’, 1615, per a 4 a 6 veus