Resultats de la cerca

El 1927 publicà la seva tesi doctoral Études sur les noms de personne français d’après les rôles de taille parisiens sobre antroponímia francesa medieval, tema en el qual insistiria més tard Le livre de la taille de Paris l’an de grâce de 1313 1951 i Le livre de taille de Paris l’an 1296 1958

Professor de la Universitat de Groningen Països Baixos Estudià filologia romànica a la Universitat de Basilea, on es doctorà i guanyà el títol de docent mitjançant una recerca sobre la llengua dels diversos manuscrits del Llibre de Amich e Amat comparada amb la de l’adaptació provençal i la modernització “valenciana” de Bonllavi 1974 Aquesta obra és una contribució fonamental a l’estudi gràfic, fonètic i morfològic del català antic i a la metodologia contrastiva de les llengües romàniques Entre els seus diversos treballs, n'ha dedicat també alguns al català dins el camp de la lingüística…

Fou professor a la Universitat de Pisa 1905-49 Dedicà els seus principals estudis a la dialectologia italiana, especialment els parlars centre-meridionals El 1924 fundà la revista “Italia dialettale” Treballà àmpliament en el camp de l’onomasiologia romànica I nomi romanzi delle stagioni e dei mesi , 1904 Publicà nombrosos estudis Saggi linguistici , 1959, etc

Inicialment professor d’educació física, posteriorment estudià lletres a la Universitat de Basilea, on fou deixeble de Walther von Wartburg , que l’influí en el seu decantament per la lexicologia i la semàntica aplicades a l’àrea lingüística francooccitana Professor de filologia romànica a la Universitat de Humboldt de Berlín 1947, es doctorà en aquesta universitat amb la tesi Kollektivsuffixe und Kollektivbegriff Ein Beitrag zur Bedeutungslehre im Französischen mit Berücksichtigung der Mundarten ‘Sufixos collectius i conceptes collectius Una aportació a la semàntica del francès…

Professor a les universitats de Berna i Lausana 1928, Leipzig 1929 i Basilea 1940, ensenyà també com a professor invitat a la de Chicago 1935-40 i a la Deutsche Akademie der Wissenschaften de Berlín des del 1947 S'ocupà de diversos problemes generals i particulars de la lingüística romànica, així com del poblament germànic en alguns països romànics Autor del monumental Französisches etymologisches Wörterbuch , en diversos volums, continuat pels seus deixebles, escriví nombroses obres, entre elles Évolution et structure de la langue française 1934, Die Entstehung der romanischen Völker 1939,…

Estudià a les universitats de Munic, Würzburg, París i Florència i fou professor a Istanbul, Mèxic, Berlín, Coïmbra i Urbana Especialitzat des de la seva jovenesa en els estudis sards, el seu interès s’estengué, tanmateix, per tota la Romània i es manifestà en diversos treballs d’una gran rigor científica Collaborador de l’atles lingüístic d’Itàlia dirigit per KJaberg i JJud, en féu les enquestes de Sardenya Entre les seves publicacions del tema sard cal recordar Das ländliche Leben Sardiniens im Spiegel der Sprache 1921, Studien über den sardischen Wortschatz 1930, Historische Lautlehre des…

Professà a les universitats de Heidelberg, Würzburg i Munic Partint d’idees de Humboldt i Croce, reaccionà contra el mecanicisme dels neogramàtics per tal de remarcar el paper de l’individu en la creació i la difusió lingüística, no exemptes de valor artístic Positivismus und Idealismus in der Sprachwissenschaft , ‘Positivisme i idealisme en la lingüística’ 1904 La història lingüística ha d’ésser la història d’aquestes creacions, o sia, història de la cultura Intentà d’aplicar la seva teoria idealisme al francès i establí un parallel entre els fenòmens culturals i els canvis lingüístics…

Deixeble de Heinrich Morf, ha estat professor a les universitats de Tübingen i Munic Essencialment lexicògraf i collaborador destacat del Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz de KJaberg i JJud, s’especialitzà en els dialectes de la Itàlia meridional Griechen und Romanen in Unteritalien 1924, Etymologysches Wörterbuch der unteritalienischen Gräzität 1930, Dizionario dialettale delle tre Calabrie 1932-39, Scavi linguistici nella Magna Grecia 1938, Historische Grammatik der unteritalienischen Gräzität 1950-54, Vocabolario dei dialetti salentini 1956 i la síntesi Historische…

S'interessà molt especialment per la península Balcànica, gran cruïlla de pobles, les llengües dels quals coneixia molt bé Tractà temes de substrat Das Dakische rekonstruiert aus dem Rumänischen ‘El daci reconstruït des del romanès’, 1966 i estudià els estadis més antics de les llengües romàniques Historische Latein-altromanische Grammatik ‘Gramàtica històrica del llatí tardà’, 1965 Fou professor de filologia romànica i balcanologia i director de l’Institut de Balcanologia de la Universitat Lliure de Berlín

Catedràtic de la Universitat de Berna, redactà, en collaboració amb Jakob Jud , el Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz ‘Atles lingüístic i etnogràfic d’Itàlia i de la Suïssa meridional’, 1928-40, que inaugurava una nova època de la geografia lingüística