S'interessà molt especialment per la península Balcànica, gran cruïlla de pobles, les llengües dels quals coneixia molt bé. Tractà temes de substrat: Das Dakische rekonstruiert aus dem Rumänischen (‘El daci reconstruït des del romanès’, 1966) i estudià els estadis més antics de les llengües romàniques: Historische Latein-altromanische Grammatik (‘Gramàtica històrica del llatí tardà’, 1965). Fou professor de filologia romànica i balcanologia i director de l’Institut de Balcanologia de la Universitat Lliure de Berlín.