Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Enric II
Història
Emperador romanogermànic (1014-24).
Duc de Baviera 995 i rei de Germània i d’Itàlia 1002, succeí l’emperador Otó III Estigué en conflicte amb Boleslau I de Polònia fins que, pel tractat de Bautzen 1018, aquest aconseguí de mantenir la seva independència i féu retrocedir la frontera germànica fins a l’Elba Impulsà la reforma monàstica i mantingué la preeminència de l’estat sobre l’Església Fou el darrer emperador de la dinastia de Saxònia Fou canonitzat el 1146 La seva festa es celebra el 13 de juliol
cèsar
Història
Títol distintiu dels emperadors romans a partir d’August, derivat del sobrenom de la família noble Júlia.
Des d’Adrià, el portaren també els hereus al tron Durant la tetrarquia fou el títol de cadascun dels lloctinents dels emperadors que es reservaren el d’ august El títol es mantingué dins l’imperi Bizantí posteriorment descendí a la categoria d’una de les dignitats superiors de l’Imperi, atorgada des dels Comnè a estrangers, com Roger de Flor A l’imperi romanogermànic fou aplicat com a adjectiu pels coetanis de l’emperador i conferit per aquest com a títol al seu presumpte successor
Ordines Romani
Col·lecció dels cinquanta ordines litúrgics romans i romanofrancs més antics entre els fins ara identificats, editada críticament per Michel Andrieu (1886-1956).
El més antic sembla ésser l’ORVI, datable dels anys 650-700, que conté les cerimònies del baptisme, i el més modern, l’ORL, que explica totes les cerimònies de l’any litúrgic i que cal datar de mitjan segle X La majoria pertany a la segona meitat del segle VIII, quan els ritus litúrgics de Roma foren implantats al regne franc Amb molts d’aquests ordines , entre els anys 950-963, al monestir de Sankt Albanus de Magúncia, fou compilat el Pontifical Romanogermànic, del qual depenen tots els pontificals i rituals romans posteriors
rei dels Romans
Història
Dignitat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Era com un vicari general de l’Imperi, el qual governava durant les absències de l’emperador i el succeïa sense haver-hi necessàriament una nova elecció Era elegit pels electors vivint l’emperador o, en cas de no haver estat feta encara l’elecció, a la seva mort Els seus distintius eren la corona oberta i l’àguila d’un sol cap tenia el títol d’ august i el tractament de majestat L’emperador Napoleó I intentà de fer reviure aquesta dignitat creant el seu fill rei de Roma
Jordi d’Àustria
Cristianisme
Arquebisbe de València (1538-44) i bisbe de Lieja (1544-57).
Fill natural de Maximilià I, emperador romanogermànic Presentat per Carles V, el papa Pau III el nomenà arquebisbe de València, on fou ordenat prevere i consagrat bisbe el 1539 La seva entrada a l’arxidiòcesi fou memorable a causa de l’absència dels bisbes predecessors Passà la major part del temps al Villar de Benaduf Serrans, que canvià el nom pel de Villar de l’Arquebisbe Escrivi Les instructions e ordinacions per als novament convertits del regne de València 1566 i 1594 Renuncià a l’arxidiòcesi el 1544, en ésser nomenat bisbe i príncep de Lieja
Carles IV de França
Història
Rei de França (1322-28) i de Navarra (Carles I) (1322-28).
Tercer fill de Felip IV de França i de Joana I de Navarra, succeí el seu germà Felip V Donà suport al papa Joan XXII contra l’emperador romanogermànic Lluís IV de Baviera, i també el seguí en el favor prestat a l’infant Felip de Mallorca, tutor de Jaume III, contra els designis de Jaume II de Catalunya-Aragó El 1324 dugué a terme dues fructíferes campanyes al ducat d’Aquitània guerra de Saint-Sardos S'extingí en ell la línia masculina dels Capets directes La reivindicació dels drets del seu nebot Eduard III d’Anglaterra inicià la guerra dels Cent Anys
Reichstag

Edifici del Reichstag
© Xevi Varela
Història
Nom que, successivament, ha estat aplicat a diversos òrgans legislatius de l’àmbit germànic.
Primerament rebé aquesta denominació la dieta del Sacre Imperi Romanogermànic més tard, l’assemblea legislativa del Segon Reich 1871-1918, de facultats limitades —aprovació de les lleis i del pressupost— i subordinada al govern, composta de 397 membres elegits per sufragi universal masculí la cambra legislativa —amb control sobre el poder executiu— de la República Alemanya 1919-33, i l’òrgan del Tercer Reich 1033-45, que tenia com a única missió ratificar la política hitleriana L’incendi de la seu berlinesa del Reichstag, la nit del 27 al 28 de febrer de 1933, atribuït per Hitler…
Friedrich Melchior Grimm
Música
Crític alemany.
De nissaga noble, de jove s’entusiasmà amb l’òpera italiana El 1749 anà a París, on es feu conèixer com a polemista abrandat i influent en qüestions musicals, i amb posicions sovint canviants en un principi defensà JPh Rameau, però posteriorment s’alineà amb JJ Rousseau en la Querelle des Bouffons , i denigrà l’òpera francesa en la sàtira Le petit prophète de Boehmischbroda 1753 També fou ambivalent la seva valoració de ChW Gluck i la relació amb la família Mozart Escriví l’article Poème lyrique de l' Encyclopédie , on exposà els criteris d’una nova estètica operística La seva obra crítica…
Lotari II
Història
Rei de Germània i emperador romanogermànic (1125-37).
Fill de Gebhard, comte de Supplinburg Fou nomenat duc de Saxònia 1106-37 per l’emperador Enric V, amb el qual s’enemistà posteriorment i el qual derrotà a Welfesholt 1115 En morir l’emperador, el succeí però hagué de combatre l’oposició de Conrad de Suàbia, el qual sotmeté el 1135 El 1133 havia anat a Itàlia en ajut del papa Innocenci II, pel qual fou coronat
Ferran III
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1637-57).
Rei de Romans 1636 Fill primogènit de Ferran II, que el féu coronar rei d’Hongria 1625 i de Bohèmia 1627 Cap nominal dels exèrcits imperials des de la mort de Wallenstein, intervingué en la batalla de Nördlingen 1634 i negocià la pau de Praga 1635 Ja emperador, les repetides derrotes contra els suecs i els francesos l’obligaren a subscriure els tractats de Westfàlia 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys