Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
Lluís Pastre
Literatura catalana
Gramàtica
Gramàtic i escriptor.
Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del segle XX i un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes 1906, de la qual fou secretari Signà algunes rondalles en català amb el pseudònim d’ Algú Publicà una Grammaire catalane 1913 i llibres d’ensenyament, com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans 1911, i articles i estudis diversos de pedagogia a la Revue Catalane
,
La narrativa popular
Les rondalles mallorquines aparegueren en forma escrita a partir d'una sèrie de recopilacions recollides i literaturitzades per Mossèn Antoni Maria Alcover, sota el pseudònim de Jordi des Recó, i es publicaren a partir de 1880 amb el títol Aplec de Rondaies Mallorquines d'En Jordi d'es Racó, dividits en vint-i-quatre volums Les iŀlustracions foren fetes per Francesc de B Moll i Josep Moll ILLUSTRACIÓ DE LA RONDALLA “L’AMOR DE LES TRES TARONGES”
ampolla
Música
Instrument de percussió.
En la classificció Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc rascat Consisteix en un recipient, generalment de vidre, de coll llarg i estret, amb la superfície estriada El cos de l’ampolla se sosté amb una mà mentre amb l’altra és fregat i/o colpejat amb un objecte no sonor utilitzant la mateixa tècnica que s’empra per al güiro Al País Valencià, Mallorca i Menorca és freqüent trobar-lo entre els instruments de percussió que s’afegeixen a les rondalles
fatifat
Islamisme
Nom donat a la primera sura de l’Alcorà.
Significa “la que obre el Llibre”, i es compon de set versets Hom l’empra a l’inici de diverses oracions 17 vegades el dia o recitada independentment, així com en exorcismes i en la confecció d’amulets La forma catalanitzada apareix en una fórmula d’encantament que és emprada sovint en les rondalles mallorquines “Per la fatifat que la mia mare m'ha comanat, i un punt més, que el que ara diré sia ver i veritat que es faci tal cosa"
Josep Maria Esteve i Victòria
Història
Literatura catalana
Política
Escriptor i polític.
Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics Rondalles Noves 1912, Foc i Flama 1912 i Pensat i Fet i dirigí el setmanari El Poble Valencià 1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932
,
Sebastià Farnés i Badó

Sebastià Farnés i Badó
© Fototeca.cat
Literatura
Història del dret
Advocat, taquígraf i escriptor.
Es doctorà en dret civil, canònic i administratiu l’any 1879 Fundà L’Arc de Sant Martí , setmanari catalanista de Sant Martí de Provençals 1884-91, del qual fou redactor, i collaborà a Diari Català , La Renaixença , La Veu de Catalunya , El Pensament Català i La España Regional , publicacions des de les quals es convertí en un dels primers teòrics del catalanisme polític, encara des de plantejaments vuitcentistes Alguns d’aquests textos foren recopilats molt més tard a Articles catalanistes 1888-1891 1982 Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, de la Lliga de Catalunya i de la Unió…
,
Fundació Pública Antoni Maria Alcover
Fundació creada el 1999 per l’ajuntament de Manacor amb la finalitat de difondre la figura i l’obra d’Antoni Maria Alcover i Sureda.
Entre els seus objectius més immediats hi ha la creació d’una sala museu, la publicació de les seves obres, la creació de premis literaris, d’investigació i d’art, la promoció de l’estudi del llegat Alcover i, finalment, la construcció d’un parc temàtic de les Rondalles Mallorquines La junta rectora és constituïda per representants dels familiars de mossèn Antoni Maria Alcover i de Francesc de Borja Moll, així com de diverses institucions de les Illes Balears el govern, la universitat, el bisbat de Mallorca i el Consell de Mallorca
De l’oralitat a l’escriptura
Transcripció científica o adaptació literària Miniatura del Libro de ajedrez, dados et tablas , d’Alfons X el Savi, que representa un scriptorium Així s’anomenava la sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en monestirs i catedrals de l’edat mitjana Enciclopèdia Catalana Abans d’encetar el tema, convindria dilucidar l’abast mateix de les paraules “adaptació” o “versió”, que a priori semblen oposar-se, com a alternativa creativa, a “transcripció”, considerada com a opció científica Però, a dreta llei, es pot afirmar sense embuts que hi hagi una frontera clara entre…
Blancaneu

Fotograma del llargmetratge Blancaneu i els set nans (Walt Disney, 1937)
Personatge femení protagonista del conte homònim dels germans Grimm.
Inspirat en la tradició popular, esdevingué un dels personatges més famosos d’entre els contes aplegats a Kinder- und Hausmärchen 1812-14 La madrastra de la princesa Blancaneu, envejosa de la seva bellesa, prova per diversos mitjans de matar-la Protegida pels set nans del bosc on es refugia, és salvada finalment per l’amor d’un príncep El conte fou traduït al català per Carles Riba a Contes d’infants i de la llar 1919 i Rondalles de Grimm 1935 Walt Disney s’inspirà en aquest tema per al seu primer llargmetratge de dibuixos animats 1938
Esyllt T. Lawrence
Literatura
Escriptora gal·lesa.
Estudià filologia i llengües modernes Amplià estudis a Mèxic, on es relacionà amb els intellectuals catalans exiliats, entre els quals Ferran de Pol, que esdevindria el seu marit i amb el qual s’installaria a viure a Arenys de Mar el 1948 Collaborà a diverses publicacions Tele-Estel , Serra d’Or , La Vanguardia , etc, i promogué el coneixement mutu entre Galles i Catalunya Traduí al català novelles de Saunders Lewis i de Tegla Davies, i al gallès obres de Ferran de Pol i rondalles catalanes Posteriorment, alternà la seva residència entre Catalunya i Galles on, vinculada al Playd…