Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
glauberita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de calci i de sodi, Na2Ca(SO4)2.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit variable i es presenta en agregats arronyonats És incolora, però també pot ésser blanca, grisa, groguenca i rosada Té esclat de vidre i fractura concoidal La densitat és de 2,7-2,8, i té una duresa de 2,5
aigualera
Mullena de les plantes, provinent de la rosada, pluja, boires, etc.
hidrometeor
Hidrometeror
© C.I.C. Moià
Meteorologia
Meteor aquós, resultat de la condensació, precipitació o congelació del vapor d’aigua a l’atmosfera.
Els hidrometeors són, en precipitació líquida o sòlida, la pluja, la neu, l’aiguaneu, la calamarsa, la pedregada, els grans de glaç i el plugim o xim-xim en gotes líquides en suspensió, la boira i la boirina i en dipòsit —líquid o sòlid— en contacte amb el sòl, la rosada, la gebrada i el caramell
Maria Emília Furnó i Monsech
Literatura catalana
Poeta.
Autora d’unes Nocions d’urbanitat i cortesia 1919 aparegudes a la revista L’Avenç Escriví els llibres de poesies Infantívoles 1928, Apunts del natural 1930, Flaires de roses i esplais , Hores de solitud 1931, Nadalenques , Visions 1933 i Gotes de rosada Collaborà a la revista “Cultura Domèstica” 1933 i escriví un llibret titulat Lliçons d’economia domèstica
llora

Llora blanca
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Nom de diversos bolets de la família de les russulàcies, del gènere Russula, sobretot de la secció Heterophylla.
Les llores són pròpies de boscs de planifolis, de barret més o menys verdós, grisenc o gris lila i bons comestibles, com la llora aspra Russula cyanoxantha , la llora blanca o llora clapada o palometa R heterophylla , la llora de cama rosada R alutacea , la llora dolça R cutefracta , la llora retgera R aurata i la llora verda R virescens
meteor
Meteorologia
Qualsevol fenomen produït dins l’atmosfera terrestre.
Hi ha meteors aeris , tots relacionats amb els vents aquosos, deguts a la condensació, la precipitació i la congelació del vapor d’aigua atmosfèrica boira, núvols, pluja, pedra, rosada, gebrada lluminosos , deguts a fenòmens òptics de reflexió, refracció o difracció dels raigs del sol arc de Sant Martí, halos, corones i elèctrics , produïts per la càrrega elèctrica atmosfèrica llamp, tro, foc de Sant Telm
ftaleïna
Química
Cadascun dels composts resultants de la reacció de condensació de l’anhídrid ftàlic amb fenols.
Amb el pirogallol dóna una substància vermella, la galleïna Amb la resorcina dóna una substància groga, que en dissolució presenta una gran fluorescència del mateix color, la fluoresceïna La substància mare del grup és la fenolftaleïna, que hom obté en condensar l’anhídrid ftàlic amb fenol en presència de deshidratants és incolora, però en presència d’àlcalis es torna rosada Són emprats com a colorants i mesuradors de pH
higròmetre

Higròmetre d’absorció
©
Meteorologia
Física
Aparell per a mesurar la humitat atmosfèrica.
Entre els higròmetres més utilitzats cal destacar l' higròmetre de condensació , constituït essencialment per una càpsula metàllica amb una cara perfectament brunyida, de manera que en fer refredar la càpsula hom arriba al punt de rosada condensació , a partir del qual hom pot deduir la humitat Un altre tipus és l' higròmetre d’absorció , que es basa en la propietat de certs materials, com ara els cabells humans, d’allargar-se o d’escurçar-se segons la humitat
alveolització
Geomorfologia
Forma d’erosió que produeix cavitats alveolars, o alvèols, en les roques, especialment en els gresos, els esquists arenosos, els conglomerats, etc.
Es produeix en llocs on la roca és fàcilment disgregable , especialment a la vora de la mar, on les roques reben l’acció de l’aigua salada o bé a les regions de clima àrid Fenòmens que poden produir l’alveolització són la condensació de gotes de rosada, l’acció del vent carregat de sorra i el glaç També hi collaboren fenòmens químics i bioquímics Aquestes cavitats alveolars s’engrandeixen i fins poden arribar a ésser habitables pels homes o pels ramats
Antonio Noriega Varela
Literatura
Poeta gallec.
Al seminari de Mondoñedo es familiaritzà amb els clàssics llatins i s’impregnà d’un virgilianisme que marcà la seva obra En destaca Do ermo 1920 —amb aquest mateix títol fou reeditada el 1947 tota la seva obra lírica—, que reflecteix amb un misticisme franciscà la simplicitat de les flors de la muntanya i la bellesa mínima dels insectes i de les herbes cobertes de rosada, expressades en poemes breus de musicalitat blana La seva obra té la influència del saudosismo portuguès