Resultats de la cerca
Es mostren 257 resultats
Reserva de la Biosfera Intercontinental de la Mediterrània
Espai natural
Reserva de la biosfera declarada per la UNESCO el 2006, amb l’objectiu de promoure un desenvolupament sostenible en una àrea biogeogràficament mediterrània situada al sud d’Andalusia i al nord del Marroc.
Comprèn una superfície aproximada d’un milió d’hectàrees entre les dues ribes, la majoria en zona marina, un territori repartit entre les províncies marroquines de Tetuan, Chefchaouen, Tànger i Larraix, i les de l’Estat espanyol de Màlaga i Cadis, a les serres de las Nieves i Grazalema Del patrimoni natural, destaquen la diversitat de la vegetació mediterrània, amb una importància especial de les suredes, els alzinars i les rouredes, les comunitats de dunes i maresmes, i el valor de conservació de l’espècie d’avet Abies pinsapo , endèmica de la zona
Parc de la Serralada de Marina
Espai natural
Espai natural al tram meridional de la Serralada Litoral Catalana, entre les comarques del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
És gestionat per un consorci format el 1997 per diverses administracions, incloses les de cinc municipis Té la seva oficina a la Conreria El seu pla especial fou aprovat el 2002 Té una superfície de 2 086 ha Fa la funció d’espai periurbà, amb un vessant important educatiu i de lleure, a més de conservar el patrimoni natural alzinars i rouredes a les obagues, garrigues als vessants del solell, i bosc de ribera i el seu ric patrimoni històric, amb poblats ibèrics Puig Castellar i monestirs Cartoixa de Montalegre Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
escanyapolls

Escanyapolls
© Corel
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters
, de la família dels lucànids, caracteritzat pel fet de presentar un important dimorfisme sexual en quasi totes les parts del cos.
Els mascles atenyen fins a 8 cm de llargària total, mentre que les femelles no sobrepassen els 5 cm Els mascles tenen el cap molt ample, els ulls petits i les antenes en forma de colze amb els últims artells disposats en pinta La part més característica del cap són les mandíbules, les quals es desenvolupen molt en els mascles, i a vegades són més llargues que el cap i el tòrax junts per aquest motiu hom coneix aquests insectes amb el nom de cérvols volants Per contra, les mandíbules de les femelles són curtes Als Països Catalans es troben en els boscs, especialment en alzinars i …
Reserva de la Biosfera del Montseny
Reserva de la biosfera situada al massís del Montseny declarada per la UNESCO el 1978.
Té una superfície de 31063,9 ha Associada al relleu del territori es desenvolupa una zonació climàtica i edafològica que determina la zonació de vegetació, amb paisatges mediterranis alzinars, suredes i pinedes a la zona baixa, de muntanya mitjana alzinar muntanyenc i rouredes i centreeuropeus fagedes i avetoses a les altituds mitjanes, i subalpins als cims La zona nucli de la reserva correspon a la del parc natural del mateix nom Al juny del 2014 el Consell Internacional de la UNESCO aprovà ampliar-ne la superfície, abastant tota la superfície de 17 dels 18 municipis que la…
blada
Botànica
Arbre caducifoli del grup dels auró
, de la família de les aceràcies, poc alt, de fulles mats, palmatilobades, amb fruits de llavor inflada i ales poc separades.
La fusta, blanca i fàcil de treballar, és semblant a la del boix i té aplicacions similars fou emprada al s XVIII per a fer motlles d’estampar indianes Viu a la muntanya mitjana La blada de fulla gran , de fulles de més de 8 cm d’amplada, poc dentades, que viu a les rouredes humides del Principat, és l' A opalus ssp opalus , i la blada de fulla petita , de fulles de 5 a 8 cm d’amplada, més dentades, de les muntanyes de la part meridional del Principat, del País Valencià i de Mallorca, que s’estén fins al nord d’Àfrica, és l' A opalus ssp granatense
serra de Curull
Serra
Serra del nord de la Plana de Vic, dins el municipi de Sant Pere de Torelló, al límit entre Osona i el Ripollès, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica dels Subpirineus.
Situada entre el Puigsacalm del qual la separa la collada de Sant Bartomeu i la serra de Bellmunt a l’altra banda del congost del Ges, constitueix la divisòria d’aigües entre el Ges i el riu Fornés Els cims culminants són els de Barral 1 364 i 1 352 m alt i el puig de les Àligues 1 341 m alt El vessant septentrional la baga de Curull és ocupat per un compacte bosc fagedes a la solana, per alzinars fins als 900 m i per rouredes a les parts més altes Al NW de la serra es destaca el penyal que coronen les ruïnes de l’antic castell de Curull
espai natural de les Guilleries-Savassona
Espai natural
Espai natural protegit a la comarca d’Osona.
Té una superfície de 8 300 ha És gestionat per un consorci creat el 1998, on són representats cinc ajuntaments i d’acord amb el pla especial aprovat l’any 2004 Els seus valors naturals són determinats per l’eix fluvial del Ter, amb l’embassament de Sau, i les masses forestals i les pastures associades a les masies La vegetació és típica de muntanya mediterrània, amb rouredes, boscos perennifolis mediterranis sureda i alzinar, freixenedes i fagedes a les parts obagues Hi ha una rica varietat de fauna, en què destaquen els ocells rapinyaires de les cingleres i els ocells aquàtics…
El paisatge vegetal de la Serralada Transversal catalana (territori olositànic)
L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…
província atlàntica
Biologia
Geobotànica
Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana que comprèn les terres de l’Europa occidental sotmeses a climes marítims temperats i molt humits.
La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica Una part de la vegetació de la…
roureda

Roureda pròxima al santuari de la Mare de Déu del Clós, a Montagut de Fluvià
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc de roures.
Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les…