Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
erísim
Botànica
Gènere de plantes d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes, amb fulles simples generalment estretes, raïms de flors grogues i fruits en síliqua.
creixen
Botànica
Planta perenne, de la família de les crucíferes, d’una alçària de 10 a 60 cm, amb fulles imparipinnades, flors blanques arranjades en raïms i fruits en síliqua.
Creix en recs, fonts i corrents d’aigua neta, a tot Europa Ric en vitamina C, és molt consumit en amanides
cardamina
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, que rarament ultrapassen els 50 cm, de fulles generalment pinnatisectes, flors blanques o purpúries i fruits en síliqua.
Viuen en prats humits a les regions fredes de l’hemisferi boreal abunden als Pirineus
violer
violer vermell
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes, peloses, de fulles simples alternes, de flors arranjades en raïms i de fruits en síliqua.
El violer blanc , o violer vermell Mincana , és una herba perenne, de 20 a 80 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, amb fulles enteres i amb flors purpúries, vermelloses o blanques, que creix en roquissars litorals i que també és plantada en jardins El violer marí Msinuata és una herba biennal, de 15 a 60 cm d’alçària, amb fulles sinuades i amb flors de color purpuri clar, que es fa en terrenys arenosos del litoral
sisimbri
Botànica
Gènere de plantes d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes, amb fulles d’enteres a pinnatisectes, amb flors blanques o grogues, en raïm, i amb fruits en síliqua.
matallums
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles runcinades o pinnatífides, de flors grogues i petites i de fruits en síliqua.
Es fa en vores de camins, camps incultes, runes, solars suburbans, etc Té propietats antiescorbútiques
ravenissa groga
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 30 a 70 cm d’alçada, hispídula, de fulles pinnatisectes o pinnatilobulades, de flors grogues, aplegades en raïms, i de fruits en síliqua.
Creix en camps, esplanades, vores de camins, etc, a l’Europa sud-occidental
Les opegrafals
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens amb ascocarps del tipus pseudoteci, que no presenten parateci veritable Entre els ascs hi ha parafisoides…
paneret
Botànica
Jardineria
Nom de diverses espècies del gènere Alyssum, de la família de les crucíferes, petits arbusts o herbes anuals o perennes, de fulles simples, enteres, flors grogues o blanques i fruit en síliqua, cultivades com a ornamentals.
juliana
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les crucíferes, de 40 a 80 cm d’alçària, de fulles lanceolades dentades, de flors purpúries o blanques, oloroses, en ramells racemosos, i de fruits en síliqua.
És espontània als Pirineus i sovint conreada com a ornamental