Resultats de la cerca
Es mostren 1971 resultats
Còniques, cicloide, probabilitat, triangle de Pascal, màquines de computar (Blaise Pascal); àlgebra, nombres imaginaris, longitud d’arc, exponents, símbol infinit, integració (John Wallis); duplicació i quadratures (Grégoire de SaintVincent)...
Còniques, cicloide, probabilitat, triangle de Pascal, màquines de computar Blaise Pascal àlgebra, nombres imaginaris, longitud d’arc, exponents, símbol infinit, integració John Wallis duplicació i quadratures Grégoire de SaintVincent trigonometria, astronomia, projeccions, sèries de logaritmes Mercator
conductivitat elèctrica
Electrònica i informàtica
Mesura de la capacitat de conducció
elèctrica d’una substància, de valor igual al quocient entre la densitat de càrrega elèctrica i el camp elèctric aplicat: j
=γE.
És la inversa de la resistivitat γ=1/ρ La unitat SI de conductivitat elèctrica és l’ohm -1 m -1 o, atès que 1 siemens = 1 ohm - 1 =1 mho, la unitat SI de γ és el Sm -1
megapícsel
Fotografia
Unitat de mesura de la imatge digital corresponent a un milió de pícsels.
positró
Física
Antipartícula de l’electró, que com a tal té la mateixa massa i el mateix spin que aquest, però de càrrega elèctrica positiva, bé que del mateix valor absolut.
Els positrons són producte de desintegració d’alguns nuclis radioactius inestables beta 7 o apareixen al costat d’un negatró en la producció de parelles Un positró no es desintegra espontàniament, però, en travessar la matèria, pot collidir amb un electró i tots dos s’anihilen anihilació i donen una radiació electromagnètica El positró fou predit teòricament per Dirac el 1927 i observat per primera vegada als raigs còsmics per Anderson el 1932
coeficient de compressibilitat compressibilitar
Física
Quocient entre la disminució relativa del volum d’una substància i l’augment de pressió que l’ha produïda: k=—dV/VdP.
Es mesura en m 2 /N=Pa - 1 Hom pot distingir el coeficient de compressibilitat isoterma , k T =—1/ V ∂ V /∂ P T i el coeficient de compressibilitat adiabàtica , k S =—1/ V ∂ V /∂ P
pes atòmic
Física
Dit del nombre abstracte que dóna la massa d’un àtom de l’element que hom considera respecte a 1/12 de la massa d’un àtom de carboni de nombre de massa 12.
Cal remarcar que, en dir massa d’un àtom, això significa el valor mitjà de les masses dels àtoms isòtops que es troben en la mescla natural que forma l’element considerat per això, en les taules de pesos atòmics hom indica entre parèntesis els valors corresponents als pesos atòmics d’elements rars o artificials, amb els quals no es pot definir una mescla isotòpica natural
càrrega elèctrica
Física
Suma algèbrica de les càrrega elèctrica elemental
d’un sistema físic.
Atès que la càrrega elèctrica elemental pot ésser positiva o negativa, la càrrega elèctrica d’un sistema pot ésser també positiva o negativa En un sistema material, l’excés o el defecte d’electrons determinen que la càrrega sigui negativa o positiva, respectivament Un cos en què la càrrega elèctrica és nulla és dit neutre , i en cas contrari és dit carregat o electritzat conducció els àtoms són neutres i els ions són carregats La càrrega elèctrica és la font o causa del camp electromagnètic
constant d’Euler
Matemàtiques
Límit quan n →∞; de la sèrie {un}, n>0, de terme general un= 1+1/2+1/3+...+ 1/n-ln n.
El seu valor aproximat és C = 0,577 215 66